i de cop i volta

a vegades, de cop i volta penso que no en sabré prou. parlo de tot en general, de la vida, del meu dia dia, de la convivència, d'estimar, de somriure , d'ensenyar. per què? segurament per culpa de l'autoestima, sempre igual ella em deixa, ara em ve a buscar ara em deixa... i em trobo, de cop i volta dins una mena de tobogan de sensacions. avui estic contenta, d'aquí unes hores dubto de tot. hi ha gent que diu que això és gairebé com una malaltia. no pot ser bo.. però bé, tampoc vull començar a pensar en termes apocalíptics... no sempre es pot ser forta, ni sempre pots ser la millor, o al revés....

m'agrada parlar amb certa gent perquè porta bon rollo, ja sé que queda així com.. estrany, però hi ha gent que no se sap com amb 4 paraules, de cop i volta m'ajuda... i em fa sentir millor i puc... tirar endavant.. sí, la necessitem la gent.. aquesta vull dir...

m'agrada que hi hagi gent així i sobretot, em sento afortunada per de tant en tant, trobar-me'ls pel camí... encara que només sigui de passada.