papallonetes
ja sé que l'enamorament és un invent dels romàntics, que es morien d'amor i dibuixaven cors a l'aire travessant muntanyes per poder veure la llum d'una estimada platònica embolcallada de núvols. ja sé tot això. sé que l'amor pot ser fruit de les hormones barrejades amb el desig d'estimar i ser estimat. ho sé. he llegit novel·les, llibres de poemes, m'he imaginat mil prínceps blaus, he jugat amb el meu cor sospirant a la lluna plena...
però a al fi, sé que tot i ser un invent, tot i ser una qüestió de voler-ho sentir.
t'estimo, floreta de primavera, núvol de cotó fluix, herbeta de capvespre, lluna plena d'agost, pluja d'estel d'estiu, fulla groga de tardor, floc de neu d'hivern, petons al front inesperats.
papallones a la panxa.
PER MOLTS ANYS
perquè 7, és un número màgic.
però a al fi, sé que tot i ser un invent, tot i ser una qüestió de voler-ho sentir.
t'estimo, floreta de primavera, núvol de cotó fluix, herbeta de capvespre, lluna plena d'agost, pluja d'estel d'estiu, fulla groga de tardor, floc de neu d'hivern, petons al front inesperats.
papallones a la panxa.
PER MOLTS ANYS
perquè 7, és un número màgic.
0 TrackBacks
Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: papallonetes.
URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/128
3 Commentaris
Escriure un comentari
coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
altres coses
aquest any és màgic, sí!
no és pas cap invent. jo m'estic estudiant ara mateix (examen dimecres) tota la filosofia "romàntica" (idealisme alemany que acaba en el senyor Marx i Nietzsche, fixa't) i no crec que l'amor sigui quelcom inventable per ningú. però sí que pot ser "descrit" per algú, diu Hegel, per exemple:
"Cuando se dice 'Dios es amor', se ha dicho algo grande y verdadero. Pero carecería de sentido comprenderlo sencillamente como simple determinación, sin analizar lo que es el amor. Porque el amor es un diferenciarse entre dos que, empero, no son simplemente diferentes entre sí. El amor es la conciencia y el sentimiento de esta identidad, de existir fuera de sí y en el otro; yo no poseo mi autoconciencia en mí, sino en el otro, el único en quien estoy satisfecho y pacificado conmigo... Y el otro, en la medida en que él está a su vez fuera de sí, no tiene tampoco su autoconciencia, sino en mí"
... "Entonces ese otro vive sólo en mí, del mismo modo que yo sólo existo en él; en esta unidad realizada ambos son primeramente para sí... Este perder la propia conciencia en el otro, esta apariencia de inutilidad y desprendimiento, a través de la cual el sujeto se encuentra de nuevo y llega a ser él mismo, este olvido de sí mismo, de suerte que el amante no existe ya para sí ni se preocupa de sí, sino que encuentra la raíz de su existencia en otro y, sin embargo, se goza enteramente a sí mismo en ese otro"
il·luminada en surto, d'estudiar.
així l'amor és:
tesis: jo
antitesis: redempció (oblidar-se de si) en l'altre
síntesis: jo en l'altre em conec, i l'altre en mi es coneix; i només així jo puc ser JO
això és l'amor! visca!
:) ke macu hehe guapa t'estimo curculla de nit :)
molt ben explicat !! si senyor
GUAPASSSSSSSSSSSSSSSSSSS LES MEVES FLORETES ,,,,
sou una mica jo ,, i aixo m'agrada ..
muacckis