saltar com cabres

Aquest trimestre no tinc la pressió d'un concert final "allò de quedar bé davant dels pares i davant dels altres mestres". Per tant, puc fer les classes més "lliures". Aquest trimestre treballo molt el moviment, sobretot amb els cursos més baixos, infantil i Cicle inicial. Avui, que només faig infantil i inicial, acabaré el dia com si hagués fet aeròbic de dos quarts de nou fins les cinc. A vegades crec que hauria de tenir un cos de sílfide o d'atleta i no aquest cos tovet i de núvol de primavera (que bonic eeh) hehe, però mira, naturalesa? genètica? No ho sé... En tot cas m'agraden molt les sessions que estic fent. Amb tan poques hores a la setmana de música a vegades és impossible acabar tot el contingut i que ho assoleixin i buuf.. m'estressa. Però, amb la tipologia que tinc de nens i nenes, crec que si quan acaben sisè tenen unes nocions bàsiques i una sensació que música és "guai" doncs, ja estaré més que contenta. Sempre hi ha algú que després li vénen més ganes i s'apunta a música fora de l'escola... tot i que ja sé que la gran majoria no tenen aquesta possibilitat.... ais...
És un dilema... tot plegat.. no vull dir que no faci llenguatge musical més "formal", que també en faig, fem fitxes i reconeixen els ritmes i ja comencem amb les notes, el pentagrama etc... però la música, crec, s'ha de viure i s'had e sentir... s'ha de gaudir s'ha d'estimar, per poder després extreure el llenguatge més formalitzat en paper i llàpis... no sé, tot això són pensaments bessats aquí, realment no tinc prou experiència encara, per saber si realment el que estic fent està bé o no...

és tan complicat que no hi vull ni pensar hehe.

bon dia