tots volem ser diferents

Parlant de diferències, de si volem destacar o no ser com la massa, aquella massa que sempre se'n parla i a vegades no saps ben bé el què vol dir, el què significa... i aleshores intentes ser diferent. Comportar-te diferent, fer coses diferents. I en el fons per què? la resposta simple és, per res. no serveix per res ser diferent, tan sols és una manera de superar els traumes o digues-li com vulguis de l'adolescència, i que crec, durant molts anys els portes a sobre.

Demà és el dia d'anar esperar els reis, aquells que porten coses a tota la gent. Vaig creure en els reis fins molt gran. Fins i tot quan ajudava a posar regals a l'habitació de'n Peter, i ajudava a "enganyar" a la meva germana, creia en ells. M'agradaria que la màgia realment existís, però, la màgia no existeix, o potser sí. Potser és màgia quan estàs al costat d'algú que t'agrada, i no em refereix a atracció, o potser sí, potser sempre és una mena d'atracció, encara que no sigui recíproca.  Sempre m'ha fet dubtar això. A vegades, em passa, estic al costat d'alguna persona i de cop em sento atreta, hormones, química el que sigui. M'agradaria parar-ho tot i gaudir d'aquella sensació, després, ai després! em menjo l'olla pensant si l'altre persona ha sentit el mateix. M'agradaria. M'agradaria pensat que quan m'atrau algú, l'altre persona també ho nota, o sigui que l'atrac (que lleig atrac... ).. Però mai m'he atrevit a preguntar, bé o potser sí però ara no ho recordo a més, crec que quedaria malament... no? Escolta tu sents alguna cosa? Potser acabem ves a saber on, i a vegades tampoc és aquesta la fi que voldria. No ho sé, la veritat. Però, aquest dubte a vegades em fa pensar... i molt.

Una cosa curiosa és que crec que mai m'ha atret ningú pel seu físic, o sigui, mai he perdut el cul per algun tiu o tia bona, o considertas tios/ties bones per la societat en general, A mi, em va més no sé, a mi m'atrauen mmm ais, ara reflexiono i quedarà estrany, però m'atrauen petits gestos i expressions, paraules, algun somriure... no sé, coses petites... ja ho sé que no sóc massa diferent de la gent eh, segur que molta gent li atrau aquestes coses. Però, a mi, em fa riure aquella gent que se sent atreta tan sols per un cos guapo...A veure, si veig un noi allò que dius guapo guapo, ja me'l miro i penso, caram... però... si el que diu no m'interessa... a mi no se'm desperta cap hormona d'aquelles químiques... no sé. La veritat? no sé què carai estic dient ni el perquè. Però si, a vegades m'ha arribat a preocupar, el que deia el principi, les atraccions no crec que siguin recíproques, o si? o alguna vegada si? jo què sé