dimecres
Els dimecres començo a les 11... i fins les 11.45 no tinc nens... Ara estic fent una mena de fitxa per aquesta tarda.. a veure com anirà...
Les tardes són bastant dures... estan sempre molt més esverats i al mateix temps molt més cansats. El ritme de les classes han de ser totalment diferents i dinàmiques. El que passa és que a les tardes, jo també estic cansada.. bé, és igual.
Fa uns dies que estic rumiant com escriure aquest post... Fa poc, uns molt bons amics em van notificar que treballaven a ensenyament, fent substitucions de primària. Aquest fet, em va alegrar moltíssim, ja que sé que és un pas molt important a les seves vides. Perquè sé que això els farà canviar el ritme de vida i els farà entrar en una roda, la de l'ensenyament, de la qual feia temps que ho estaven esperant. Però, malgrat tot, malgrat estar contenta per ells, perquè són amics meus i perquè, sobretot, me'ls estimo... em fa reflexionar moltíssim...
Fa cinc anys, vaig acabar història de l'art. Aleshores tenia 22 anys. Havia fet el CAP, curs adaptació pedagògica, amb ell vaig descobrir el que ara podria dir que és la meva vocació, de cop i volta em vaig trobar a mi mateixa, davant una aula, transmetent el que sé, que no és massa... Estan davant unes personetes, les quals, ara sovint em fan tornar negre, perdre la veu i un llarg etcètera... però, mai m'havia sentit així... de realitzada... Bé, doncs, a partir d'aquí, la idea de ser professora, en aquell cas de secundària, es va convertir com en una mena de somni, que sabia que em costaria aconseguir... Ja sabia del cert, que les llistes de secundària, sobretot les de història i història de l'art, que anem en un mega pack, estaven saturadíssimes. Per això, vaig decidir, emprendre un altre camí, matricular-me a magisteri i fer magisteri musical. Tenia 22 anys, i estudiar 3 anys més no em suposava un esforç tampoc tant important. Era jove, bé sóc jove...
Magisteri, no és una gran carrera, vull dir... que si fos per mi la convertiria en una carrera molt més dura, molt més exigent i evidentment, acompanyada d'un professorat molt més preparat, amb una proximitat del que està passant a les aules avui dia molt més directe. Ja que, com moltes vegades he comentat en aquest blog, quan estudiava magisteri, sovint, l'allunyament dels professors universitaris de les aules de primària era tan gran, que el que ens deien teòricament era bastant difícil d'aplicar a la pràctica. Però bé, almenys tenies unes assignatures destinades i dirigides a formar-te com a docent, en aquest cas de primària.
Al acabar magisteri, ara farà dos anys, vaig entrar a treballar a la pública, les llistes van anar molt ràpid, ja que va entrar l'aplicació de la sisena hora, i per tant, tots els que ens vam diplomar vam entrar a treballar, gairebé l'endemà de tenir el títol... La implantació de la sisena hora escolar a la pública, i el fet que cada dia tenim més nadons, fruit de la immigració etcètera, ha fet augmentar d'una manera brutal la necessitat de mestres a les escoles. Aquesta necessitat s'ha traslladat a l'haver de contractar personal de secundària per substituir a la figura de mestra. Un fet, que tot i no haver-me documentat el suficient, fins feia poc estava completament prohibit. Una aula de primària no podia estar al càrrec de ningú que no tingués el títol de magisteri. Però com sempre, les lleis i les normatives es poden canviar...
Amb tot això, no vull dir que estigui totalment en contra de què els llicenciats, els quals no tenen la diplomatura de magisteri puguin fer classe. No, aquesta no seria la meva reivindicació, ja que els casos que conec, sovint estan fent una molt bona feina. Simplement reflexiono, sobre l'educació, sobre el meu paper com a mestra, sobre quina és la formació que hem de tenir, sobre... si realment s'estan fent bé les coses.
No sé què més opinar, fa dies que hi penso i hi dono voltes... Tots podem ser mestres? Si realment tots, amb qualsevol titulació, amb un mins Cap, podem estar en una aula del tipus que sigui, quina valoració s'està donant el fet de ser mestra?
No ho sé i tampoc em vull menjar el cap en aquest tema... tot i que no ho puc evitar...
En tot, Felicitats pemi i xevi... ja sabeu que us estimo i sé que sereu i sou bons mestres :)
Les tardes són bastant dures... estan sempre molt més esverats i al mateix temps molt més cansats. El ritme de les classes han de ser totalment diferents i dinàmiques. El que passa és que a les tardes, jo també estic cansada.. bé, és igual.
Fa uns dies que estic rumiant com escriure aquest post... Fa poc, uns molt bons amics em van notificar que treballaven a ensenyament, fent substitucions de primària. Aquest fet, em va alegrar moltíssim, ja que sé que és un pas molt important a les seves vides. Perquè sé que això els farà canviar el ritme de vida i els farà entrar en una roda, la de l'ensenyament, de la qual feia temps que ho estaven esperant. Però, malgrat tot, malgrat estar contenta per ells, perquè són amics meus i perquè, sobretot, me'ls estimo... em fa reflexionar moltíssim...
Fa cinc anys, vaig acabar història de l'art. Aleshores tenia 22 anys. Havia fet el CAP, curs adaptació pedagògica, amb ell vaig descobrir el que ara podria dir que és la meva vocació, de cop i volta em vaig trobar a mi mateixa, davant una aula, transmetent el que sé, que no és massa... Estan davant unes personetes, les quals, ara sovint em fan tornar negre, perdre la veu i un llarg etcètera... però, mai m'havia sentit així... de realitzada... Bé, doncs, a partir d'aquí, la idea de ser professora, en aquell cas de secundària, es va convertir com en una mena de somni, que sabia que em costaria aconseguir... Ja sabia del cert, que les llistes de secundària, sobretot les de història i història de l'art, que anem en un mega pack, estaven saturadíssimes. Per això, vaig decidir, emprendre un altre camí, matricular-me a magisteri i fer magisteri musical. Tenia 22 anys, i estudiar 3 anys més no em suposava un esforç tampoc tant important. Era jove, bé sóc jove...
Magisteri, no és una gran carrera, vull dir... que si fos per mi la convertiria en una carrera molt més dura, molt més exigent i evidentment, acompanyada d'un professorat molt més preparat, amb una proximitat del que està passant a les aules avui dia molt més directe. Ja que, com moltes vegades he comentat en aquest blog, quan estudiava magisteri, sovint, l'allunyament dels professors universitaris de les aules de primària era tan gran, que el que ens deien teòricament era bastant difícil d'aplicar a la pràctica. Però bé, almenys tenies unes assignatures destinades i dirigides a formar-te com a docent, en aquest cas de primària.
Al acabar magisteri, ara farà dos anys, vaig entrar a treballar a la pública, les llistes van anar molt ràpid, ja que va entrar l'aplicació de la sisena hora, i per tant, tots els que ens vam diplomar vam entrar a treballar, gairebé l'endemà de tenir el títol... La implantació de la sisena hora escolar a la pública, i el fet que cada dia tenim més nadons, fruit de la immigració etcètera, ha fet augmentar d'una manera brutal la necessitat de mestres a les escoles. Aquesta necessitat s'ha traslladat a l'haver de contractar personal de secundària per substituir a la figura de mestra. Un fet, que tot i no haver-me documentat el suficient, fins feia poc estava completament prohibit. Una aula de primària no podia estar al càrrec de ningú que no tingués el títol de magisteri. Però com sempre, les lleis i les normatives es poden canviar...
Amb tot això, no vull dir que estigui totalment en contra de què els llicenciats, els quals no tenen la diplomatura de magisteri puguin fer classe. No, aquesta no seria la meva reivindicació, ja que els casos que conec, sovint estan fent una molt bona feina. Simplement reflexiono, sobre l'educació, sobre el meu paper com a mestra, sobre quina és la formació que hem de tenir, sobre... si realment s'estan fent bé les coses.
No sé què més opinar, fa dies que hi penso i hi dono voltes... Tots podem ser mestres? Si realment tots, amb qualsevol titulació, amb un mins Cap, podem estar en una aula del tipus que sigui, quina valoració s'està donant el fet de ser mestra?
No ho sé i tampoc em vull menjar el cap en aquest tema... tot i que no ho puc evitar...
En tot, Felicitats pemi i xevi... ja sabeu que us estimo i sé que sereu i sou bons mestres :)
0 TrackBacks
Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: dimecres.
URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/192
9 Commentaris
Escriure un comentari
coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
altres coses
Aissss ninetaaa q te puc dir q no haguis pensat ja tu soleta...
jo personalment crec q no tothom pot ser mestre, es a dir que un licenciat per pder doanr classes crec q almenys hauiria de fer un crus pont o alguna tipus de preparació del que es trobara a les aules.
Ja sabem com estan les coses avui en dia, masses nens, massa diferents masses lleis q canvien constanment i el mateix resultat es nens arriben a l'ESO i ni han q no saben ni llegir bé.
Quin es el problema de l'educacio?? els mestres?? els nens?? els continguts??? qui sap....
El que si q crec que per ser mestre ha de voler ser mestre, es a dor t'has d'implicar t'ha de'agradar has de tenir una motivacio mes enllà del sou i les vacances, pq infància nomes hi ha una i a l'escola nomes es va una vegada el que no s'aprengui ara no s'aprendrà mai però a vegades qui te la solució???
Es complicat, potser mes mestres?? potser un canvi de pla d'estudi?? o potser de curriculum?? no ho se potser es massa ideal mes mestres pq no hi ha infrastructures pq no hi han calers ... en fi masses interrogants sense resposta...
Nomes dir-te nineta, q no perdis l'il.lusió pel q fas pq ho fas molt bé, encara q hagi dies q voldries enviar-los a pendre aire fresc XDDD
I a veure que passa amb el temps,a vegades amb petits canvis es consegueix una gran victoria....
Ahh i sobretot no oblidis q t'estimuuuuuuuuuuu molt!!!!!!!
gracies mari
:) guapissima preciosa testimo :)
Com que em sento eludit en el teu post, em permeto el luxe d'opiniar. Tot i que crec que les meves opinions puguin semblar extranyes, venint d'una persona de secundària, que ha aterrat a primària, quasibé per art de màgia.
Crec que el fet que jo estigui trebalant com a mestre de primària, ho trobo totalment il·lògic, i fora de lloc. Quina és la meva preparació per fer de mestre? Cap! El que hem van ensenyar, per dir-ho d'alguna manera, de pedagogia al Cap, no m'és útil. Encara que sigui poc, però m'és més útil haver fet de monitor que altre cap altre cosa. Tot i que, els recursos que utilitzes en l'educació en el lleure no són aplicables en un aula. Amb això vull dir, que després diuen que el nivell dels alumnes és baix, el que jo alucino, és que els nens sàpiguen alguna cosa, amb el sistema que tenim.
Per cert, avui he utilitzat els meus recursos d'historiador de l'art, i els móns imaginaris per fer callar els nens. Ja arriba a ser patètic.
Fins dissabte?
suposo que ha de ser difícil posar-te davant d'una classe de primària, venint de secundària, estan envoltat de mestres de primària (la majoria són mestres de primària) i ensortir-se'n. quanta pressió.
però, com dir no i perdre el número a les llistes?
igualment, hem d'entendre que això és una mena d'"estat d'execpció" dins l'ensenyament i que, per tant, no serà legal sempre. suposo que quan solucionin el problema, deixaran de cridar a gent de secundària.
el raonament dels polítics (suposo) deu ser quelcom semblant a: "o agafem els de secundària, o ens quedem sense mestres". el que passa és que, pel que he vist, no hi ha gaires queixes mediàtiques al respecte, ni gaires cares de sorpresa (també mediàtiques) al respecte. no sé què passaria si faltessin jutges i comencessin a agafar, jo què sé, advocats, de cop, i els fessin fer de jutges. potser més gent es queixaria.
eps, vas anar a la mani?
jo, personalment, i havent llegint els comentaris en diagonal, crec que és cert que el cas d'ara és d'excepció, ja que ha crescut molt la mainada i manquen molts profes; tanmateix, això durarà quatre dies, d'aquí deu anys tornaran a tancar escoles.
i les bases per la nova llei d'educació, segons he llegit, pretenen trobar una solució a tot això que dieu, que els professors estiguin més preparats. si els sindicats criden a la grève és perquè són uns irresponsables, i certament, el professorat no guanyeu prestigi d'aquesta manera. ja teniu l'anomenada de ser qui més vacances feu i que és una bicoca (tot i que no sigui cert), només us falta fer barricades per qualsevol ximpleria
jo sóc partidari d'un sistema d'ensenyament no controlat per l'executiu, un sistema anarchista
apa, que us vagi bé
salut
Josep, vaig anar a la mani. Evidentment que ens cal més formació, evidentment que hi ha mooooltes coses per millorar. Revaloritzar el paper del mestra des de la formació és un aspecte que estic molt a favor. El que no estic d'acord, és que les escoles s'acabin delegant a les patronals, privatitzant etc...
Ahir no vem sortir el carrer per tenir més deis de vacances, ni per demanar un augment de sou... ni res de tot això, vem sortir per demanar que una llei ha de comptar amb el suport dels mestres, i que la millora de l'ensenyament no passa per tan sols canviar la manera de gestionar... bé ja en parlarem.. això va per llarg...
la "ràbia" de la "societat" cap als funcionaris mai podrà apagar-se. jo m'he de menjar molts mocs cada cop que dic que vull ser funcionària, des de: "sí, muy bien, para cobrar y rascarte los huevos" a "así no harás nada" a "yo nunca sería esto" (com un insult) a què sé jo.
és la ràbia fàcil, la del no-pensar, la del... molts pares miraran amb ràbia els mestres i professors, pensant que cobren un pastón i que, a sobre, tenen festa els dissabtes+diumenges+ponts+TOOOTl'estiu(queésmentida). és una ràbia que jo, personalment, no aguanto. em fot molta ràbia la seva ràbia, sí. molts cops no és fonamentada en res i, a més, no és cap ràbia que vulgui arribar a res.
és inútil el que dic, ja ho sé. tots aquests mecanismes de funcionament són impossibles de canviar.
heu de fer la vaga, vosaltres, els mestres i professors, sense por a que us diguin VAGUS (XD). de fet, la vaga la dirigiu als polítics. i, suposant que el que TOTS els sindicats diuen, es va utilitzar el recurs de la vaga perquè els altres ja estaven esgotats -no hi havia possibilitat de diàleg-.
i ja només em queda dir que feu molt bé de parlar i no callar, que ja prou que hem callat. el poder és nostre, cony! estic desvariant.
bona nit.
emma, t'estimo :)
bé, jo només vull remarcar que, com ja vaig dir, no considero que sigueu uns dropos, funcionaris en el sentit pejoratiu de la paraula. tanmateix, en podeu donar la imatge, però no vol dir que ho sigueu
en tot cas, sóc dels qui la paraula «funcionari» provoca urticària així d'entrada
i bé, no entro en més disquisicions
salut
josep