Archivos Marzo 2008

Aquest cap de setmana, fins i tot he tingut temps per avorrir-me. Sola a casa, el pas del temps se'm feia feixuc. Ahir eren les 9 del vespre i ja dormia, em va venir una son d'aquelles que penses que no despertaràs. El despertador, com cada dia, m'ha sonat a les 7 i la son s'ha acabat. Tot i que he romancejat fins les 11 al llit...

I el diumenge ha anat passant amb un canvi d'horari que gairebé ni me'n vaig adonar... el diumenge mandrós, passava esperant el dilluns...

I aquest dilluns, com sempre... cansada... tarda esgotadora... dia de rialles estroncades per una tarda desbordant...

Ais...


Si continuo escrivint començaré a dir... tot el que no tinc ganes de dir... i enfosqueix el meu blog de colorins :)


Bona tarda!!!

la primavera ens enganya, tenyeix el cel de gris i fa baixar les temperatures. em poso el vestit rosa amb flors de colors, i m'he d'abrigar amb una jaqueta, perquè la fred em penetra i em desfà.

on ets primavera?
on són les flors?

oooon!!!!!!!!

Torneu!!

L'altre dia comentava que a l'escola ja he trencat aquell gel que hi havia. Vull dir, que al principi de curs em feia com cosa entrar a la sala de professors i que ningú em saludés o simplement em fes por saludar per no ser benvinguda, o no sé... entrar a la sala de professors i veure que tothom parlava del no res amb tothom i que jo era una mena de ombre que passava per allà. Ja veus, sempre el meu egocentrisme acusat. Però han anat passant els dies i l'imma és la que esperen, i jo com sempre actuo i faig el que esperen que faci.

Sempre tinc alguna cosa per explicar, me n'he adonat i veig, que la gent no explica massa com li va a les classes. o ben poca gent ho fa.. en canvi jo.. no paro... d'explicar com em va i de dir "parides" que normalment fan pixar de riure a mig personal. No em desagrada aquesta manera de fer meva... mira, dec ser així. Entrar a la sala de professors i  ser ara, ben revuda amb algun acudit, o bé amb alguna pregunta que implica una resposta més o menys divertida. Ara, no m'importa quedar-me allà, fent feina o simplement prenent un cafè horrible de la màquina horrible, llegint el diari i rient de les històries tontes que s'hi arriben explicar. O simplement, passant pàgina d'una revista escolar caducadíssima. O fent petites excursions als ordinadors dels professors per veure si el meu mail, revistat 40 vegades hi ha algun correu nou que em digui que no tinc reunió.

La quotidianitat de l'escola no em desagrada, ara s'hi respira un bon ambient, fins i tot em "parla" i em somriu el borde que va està com 4 mesos sense tornar-me la salutació... i fins i tot crec que la meva feina es valora... una mica...

Costa, costa integrar-se en aquest món... costa trobar el teu lloc en una multitud de persones...

No sé, per què sempre faig el que s'espera que faci?

segurament dec ser així.

el divendres esclatava el cel. els núvols es retiraven, el sol lluïa i jo, estava ben preperada pel gran dia. el primer dia de primavera!!! que a sobre, per més inri queia en divendres Sant! ueeee

Però les coses, van com van... i avui he tornat a l'escola, a la rutina aquella roda que gira i que gira... :)

i encara em manca tanta feina per fer...

per cert... el windows del meu portàtil va pentar... ai ves tu quina cosa....

He agafat 30 minuts dinet... nomes puc dir que cada dia, Paris magrada mes!!!!!!!!!!! tot es tan tan.... precios... el lovre es... increiblement fantastic.... i malgrat la pluja hem pogut passejar i cantar el xiki xiki davant dun public entergat... hehehe

 

 

dema st denis, pompidou... i PARIS TREMOLA!!!!!!!!!!!!!

 

 

(merda simbols canviats, perque no son universals els teclats???) hehehehe

 

 

muaaaaaaaaaaaaaaksssssssss

AGAFAT FORT QUE TORNO!!!! xDDD

5 dies parisencs... uouououo
louvre... espera'm!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Fins el dia 19 ^^

Avui és l'últim dia abans de la setmana santa. Aquest trimestre m'ha passat molt ràpid. De fet, tot el temps em passa ràpid, les hores els dies... Tot sembla que s'escoli ràpidament, miro el calendari i veig que som mitjans de març, i encara recordo quan el dia 1 de gener em despertava pensant, ja estema 2008...

Avui no tinc gaires classes, he vingut molt d'hora a l'escola, igualment, però els nens i nenes que havia de fer la sessió estan d'excursió. Per tant, m'he passat mig matí pululant a la sala de professors, bevent cafès i llegint el diari. Com si fos diumenge... No m'he atrevit a arribar tard, ni a sortir de l'escola... ni res de res... estic aquí i nar-hi nant.

D'aquí cinc minuts tocarà la sirena del pati, odio aquella sirena, sembla d'una fàbrica, preferiria un so més agraït i bonic.. però jo, com sempre sembla que visqui en els mons de yuppi... no sé perquè em fixo en aquestes coses,segurament, com dirien molts, perquè sóc " de música" ves a saber!!

Estic cansada, tot i que el trimestre passi ràpid, noto que s'ha acabat... i això em dóna una sensació de cansamet genera...

Acaba de sonar la sirena, ara la sala de profes s'omplirà i jo pitjaré el botó de publicar... sense repassar sense corregir...

Com sempre, tal com raja :)


Bon dia!

I és que déu n'hi doret amb el temps! Ahir, plovia, es va girar vent de llevant i es va posar a ploure, i amb ganes. I avui, he aixecat la vista al cel i m'he enlluernat pel sol... no acabo d'entendre de què va tot això, hehe. I ara, torna fer núvol... no sé com estaran els nens i nenes, però.. jo només tinc ganes que vinguin les vacances, estic gossa gossa gossa... només dormiria i mandrejaria i faria coses improductives... ais...

Bufa bufa tramuntana
no t'aturis
agafa tot allò dolent
purificam

gràcies

el món està boig
els dies passen
i cada dia te n'adones més
boig
boig
vas cridant pels carrers
i ho sents
i t'ho sents dir a tu mateixa
boig boig
mai abans havia estat tan boig
el temps
el dia
la vida
el dia a dia
jo
tu
ell
tots
tots estem bojos

doncs?

vols fer bogeries amb mi?

fem-les


ARA

JA

NO PERDEM EL TEMPS


perquè aquest

passa

sol entre els estels
brillant amb llum pròpia
ell
que la pluja li regalimava esquena avall
ell que amb llum pròpia
semblava que res pogués tenir sentit
més enllà
més aquí

camins de fang trepitjo
els trepitjo
amb tu

 els dits se'm nuen
nuegen d'aquest anhel
la nuesa s'apodera

em despullo
sóc jo
no em fa por dir el meu nom
el crido
em sento

ell segueix el seu camí
pols de l'hera
estiu hivern primavera

on és la tardor quan l'esperes?

Els dilluns són odiats per molta gent. Jo no l'odio... jo odio els dijous, o els dimecres... perquè ja estic cansada i espero amb ànsies el cap de setmana... com m'estic tornant, mare meva... però els dilluns, mira, encara els puc aguantar força bé... encara estic força descansada, tinc força veu i força ganes...

Avui he arribat al cole molt aviat, eren les 9... i en teoria començo a les 9.30... però per convinar horaris amb en fer que havia d'anar a l'altre escola ho hem fet així...

Avui em quedo a dinar a l'escola... i no m'agrada gens. No m'agrada quedar-me perquè no desconecto mai, i no m'agrada quedar-me perquè el menjar és una mica... ecs ecs fastigós... no m'estranya que els nens deixin mig plat... jo si no tingués tanta gana també ho faria...

A vegades penso en el que exigim als nens... que dibuixin i ho facin bé, que es mengin el menjar que ni tan sols ens agrada a nosaltres... que facin una cosa just en el moment que ens va bé a nosaltres, perquè ve a l'horari perquè toca... sí, ja sé que és inevitable tenir un horari, i que estarem tota la vida, gairebé tots, seguint un horari... de classes, d'oficina, de tot... l'horari ens marca unes pautes per seguir... Potser m'aniria millor anar a renovar el DNI un dimecres a les 3 de la matinada, però ... l'horari marca que només hi puc anar el matí... i pobre de tu que hi vagis massa tard... A mi, potser, com que sóc tan nocturna, potser m'agradaria començar a treballar a les sis de la tarda... i acabar a la matinada.. però no... començo a dos quarts de nou... i si tinc son em foto...

No sé, ja sé que els horaris són els que són... però... després ve la qüestió de fer música... no sempre estem preparats per posar-nos a cantar, vinga ala ala! o per començar a ballar... però tinc un horari i l'he de seguir... i d'aquí menys de mitja hora hauré de fer cantar uns nens que vindran esverats del pati... i així vaig fent camí... fins ves a saber on...

la vida te da sorpresas
sor sor sorpresas te da la vida

a vegades no tinc res clar

a vegades el dia és tan primaveral que més que el 3 de març sembla el 23 :)

immeta amb flors al cap
immeta amb pardalets al cap
immeta

imma si... sóc jo :)