sol entre els estels

sol entre els estels
brillant amb llum pròpia
ell
que la pluja li regalimava esquena avall
ell que amb llum pròpia
semblava que res pogués tenir sentit
més enllà
més aquí

camins de fang trepitjo
els trepitjo
amb tu

 els dits se'm nuen
nuegen d'aquest anhel
la nuesa s'apodera

em despullo
sóc jo
no em fa por dir el meu nom
el crido
em sento

ell segueix el seu camí
pols de l'hera
estiu hivern primavera

on és la tardor quan l'esperes?