Fa dies que dies fa

els dies van passant, mires per la finestra i ja veus flors a tot voltant. Els dies van passant ràpidament, Sí, sempre el blog jo i el pas del temps. Perquè el blog és una reflex de que aquest, el temps, passa. I últimament no escric massa. No és que no em passin coses, que va... simplement que aquella mena d'angoixa d'escriure, aquells pensament revoltats que em passaven amunt i avall que em feien seure davant del portàtil per avocar tot el que m'havia passat, sentit vist.. ara ja no hi és, No sé perquè, com la fi d'un enamorament? com la fi de una novetat? fruit del cansament? La veritat, no en tinc ni idea :)

La primavera, en el fons, m'agrada. Ella i les seves flors i olors. Estic contenta, fins i tot crec que sóc feliç.

Com sempre.

El pas del temps :)

bona tarda!