Víctimes del temps

El temps passa, ens estreny. A mi em passa tan ràpid... diuen que cada vegada passa més ràpid, per allò de la proporció del temps viscut i el que queda per viure... no ho sé...En tot cas el temps m'afecte. El pas del temps i també el temps. Ara plou, ara fa fred, ara em moro de calor, ara estornudo, ara tinc tos, ara... jo què sé!

Sempre, sempre m'ha agradat la primavera, és el renéixer de la natura... però quin renéixer! mai havia sigut al·lèrgica, però ara... em dec està fent vella.

Encara estic a l'escola fent còpies de CDs, sóc una mestra de música pirata que no vegis... Demà fem un taller mega improvisat OT, concurs de música... mare de deu ves a saber com anirà... només espero que molt bé, com sempre... que no se sap ben bé com ni perquè, les coses acaben anant bé... :)

Estic cansada, la primavera l'estènia, el que sigui, em deixa ben feta pols... però tot i així em noto positiva i amb ganes de dir YUUUPIII!!!! crec que intento ser feliç i que el cel, és blau amb núvols blanquets, flojos com ovelles sense esquilar, i els dies passen i ... tot va bé...

gràcies :)