Archivos Mayo 2008

Avui he començat a les 9.30, només d'arribar ja m'han encolomat feina. Anar a fer mitja classe a mig grup perquè els profes estan de colònies amb els de cicle superior. O sigui, que com sempre, pringo.. :)

Estic una mica cansada de les danses, la merda d'haver de "mostrar-les" a tota l'escola, i a suposats pares i mares, és que no pots deixar que al dansa quedi pengim penjam... com algunes vegades faig... perquè en teoria, sovint utilitzo la dansa per reforçar algun ritme, alguna lletra de cançó, o per ballar una estoneta... no, si has de mostrar la dansa ha de quedar bé. I sí, ja sé que els nens facin el que facin sempre fan gràcia i els pares estan encantats.. però, sovint si una cosa surt malament a la que critiguen és a l'especialista. Com si la meva dedicació fos la de "creadora d'espectacles ultra guais"... va no em queixo.. o sí!

Bé, doncs, aquestes últimes sessions són per ballar, i preparar la dansa... i molts, com ara jo mateixa, estem una mica cansats de la dansa :) perfeccionar i perfeccionar... molt antipedagògic tot plegat.

Parlant d'antipedagògic, he descobert un blog, bé, de fet ella m'ha descobert a mi, que m'ha encantat. M'ha agradat la sinceritat, i el punt àcid que li dóna als posts. Mai havia llegit un blog d'una mestra que no fos ultra pedagògica, en plan m'encanten els nens, ella es una mestra, que com moltes, no va escollir aquesta feina per vocació, sinó que hi va arribar de rebot, i així és com ho explica al seu blog. Tot i que, jo que sí que sóc vocacional, sovint hi ha articles que m'hi sento identificada, quines coses :)

Bé, doncs ara li poso un link, perquè no té pèrdua!

Les hores que dies enrere dedicava a les reunions interminables per la cantata, ara les tinc d'hores lliures. I sí, podria fer molta feina, començar a mirar les avaluacions, arxivar mil paperots que tinc "tirats" per aquí i per allà.. Però en comptes d'això passo les hores mortes mirant coses tontes per internet. Ara de cop, m'han vingut ganes d'escriure, i la veritat he perdut tant el costum que no sé ni com posar-m'hi. On han quedat aquells dies que podia omplir línies i línies de pensaments? On ets imma?

Normalment estic bé, m'agrada la feina, m'agrada com va tot plegat. Aquests dies, quan tot va bé, penso que és bonic veure com neixen les flors a cada racó. M'agrada contemplar els camps plens de quiquirics, un camp que no donarà fruits aprofitables es converteix en un camp d'una bellesa salvatge incomparable. El cel, sigui gris sigui blau estrident i impenetrable em sembla bonic, i em fa sentir la persona més afortunada de sobre la capa de la terra. Però, com tot, quan tinc un mal dia, fins i tot la primera papallona em pot semblar l'animal més horrible de tots. Aquells dies només ploraria, i les llàgrimes serien humides, i no es convertirien en rubins immensos com les llàgrimes de la tècton, què va. Simplement faria que hagués d'anar a buscar aigua fresca per tirar-me a la cara i desinflar els ulls vermellosos.

Ara, d'aquí un quart d'hora, he d'anar a fer una substitució, res seran 45 minuts.. però estic convençuda que la persona de guàrdia podrà fer un altre cafè tranquil·lament, mentre l'immeta fa la feina. No em queixo, en el fons és la meva obligació, no tinc ganes de buscar brega ni d'enfadar-me amb el món sencer. Potser ho hauria de fer, segons molts, però jo.. la veritat passo.

Acabo que d'aquí nores he d'anar a classe.

Bon dia!!

I sempre hi ha qui s'atreveix amb mi, a qüestionar la meva feina, a criticar impunement... perquè sí.. fins i tot d'una manera que evidentment no m'ajuda. Tan sols serveix perquè em senti més incapaç, més petita i poca cosa, en definitiva una merdeta lligada en un pal.

La veritat? no m'esperava aquesta contundència, quan no venia al cas, quan, en teoria estem tots al mateix tren, quan... en teoria estem per apendre els uns dels altres. No sé què passa en aquest món, persones que se suposa que han d'ensenyar uns valors, que ni tan sols els apliquin en les relacions amb els altres.

I encara nosé com és que m'ho deixo fer, com és que continuo amb el cap alt, com és... que no m'ensorro i ho engego tot a cagar.

Sí, sé que em falten moltes coses per apendre, i que els meus mètodes potser no són entesos per ningñu, potser ni per mi mateixa.. però no sé com canviar, ni si tan sol tinc ganes de canviar...

els núvols anuncien
tempestes a cabasssos
els núvols ens porten
humitat
gotes
pluja
per fi!!!

Baixo carrer avall, se m'omplen les sabates d'aigua
pujo carrer amunt, quedo xopa
gotes de pluja que regalimen pels cabells

ja plou
que bé