Archivos Mayo 2008
I sempre hi ha qui s'atreveix amb mi, a qüestionar la meva feina, a criticar impunement... perquè sí.. fins i tot d'una manera que evidentment no m'ajuda. Tan sols serveix perquè em senti més incapaç, més petita i poca cosa, en definitiva una merdeta lligada en un pal.
La veritat? no m'esperava aquesta contundència, quan no venia al cas, quan, en teoria estem tots al mateix tren, quan... en teoria estem per apendre els uns dels altres. No sé què passa en aquest món, persones que se suposa que han d'ensenyar uns valors, que ni tan sols els apliquin en les relacions amb els altres.
I encara nosé com és que m'ho deixo fer, com és que continuo amb el cap alt, com és... que no m'ensorro i ho engego tot a cagar.
Sí, sé que em falten moltes coses per apendre, i que els meus mètodes potser no són entesos per ningñu, potser ni per mi mateixa.. però no sé com canviar, ni si tan sol tinc ganes de canviar...
La veritat? no m'esperava aquesta contundència, quan no venia al cas, quan, en teoria estem tots al mateix tren, quan... en teoria estem per apendre els uns dels altres. No sé què passa en aquest món, persones que se suposa que han d'ensenyar uns valors, que ni tan sols els apliquin en les relacions amb els altres.
I encara nosé com és que m'ho deixo fer, com és que continuo amb el cap alt, com és... que no m'ensorro i ho engego tot a cagar.
Sí, sé que em falten moltes coses per apendre, i que els meus mètodes potser no són entesos per ningñu, potser ni per mi mateixa.. però no sé com canviar, ni si tan sol tinc ganes de canviar...
els núvols anuncien
tempestes a cabasssos
els núvols ens porten
humitat
gotes
pluja
per fi!!!
Baixo carrer avall, se m'omplen les sabates d'aigua
pujo carrer amunt, quedo xopa
gotes de pluja que regalimen pels cabells
ja plou
que bé
tempestes a cabasssos
els núvols ens porten
humitat
gotes
pluja
per fi!!!
Baixo carrer avall, se m'omplen les sabates d'aigua
pujo carrer amunt, quedo xopa
gotes de pluja que regalimen pels cabells
ja plou
que bé
I resulta que estem a mitjans de maig, ni més ni menys que a dia 7... Els dies passen ràpids i sembla que ni tan sols me n'adoni. M'agradaria gaudir d'una vida contemplativa, poder respirar suspirar i passar de tot. Però la meva vida no és gens contemplativa, sempre he d'estar a l'aguait, per alguna ráo o per una altra.
M'agrada la feina que faig i considero, que malgrat tot la meva vocació no minva... Si és que és possible que una vocació pugui minvar... que no és el cas... no ho sé...
El maig m'agrada, és d'aquells mesos que estan allà al mig, què passa al maig? mes de pas, entre la primavera que entra amb força i un estiu que s'acosta...
I sempre estic igual... parlant del temps, i aquest passant... com sempre...
M'agrada la feina que faig i considero, que malgrat tot la meva vocació no minva... Si és que és possible que una vocació pugui minvar... que no és el cas... no ho sé...
El maig m'agrada, és d'aquells mesos que estan allà al mig, què passa al maig? mes de pas, entre la primavera que entra amb força i un estiu que s'acosta...
I sempre estic igual... parlant del temps, i aquest passant... com sempre...
coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
altres coses
