dilluns

Avui he començat a les 9.30, només d'arribar ja m'han encolomat feina. Anar a fer mitja classe a mig grup perquè els profes estan de colònies amb els de cicle superior. O sigui, que com sempre, pringo.. :)

Estic una mica cansada de les danses, la merda d'haver de "mostrar-les" a tota l'escola, i a suposats pares i mares, és que no pots deixar que al dansa quedi pengim penjam... com algunes vegades faig... perquè en teoria, sovint utilitzo la dansa per reforçar algun ritme, alguna lletra de cançó, o per ballar una estoneta... no, si has de mostrar la dansa ha de quedar bé. I sí, ja sé que els nens facin el que facin sempre fan gràcia i els pares estan encantats.. però, sovint si una cosa surt malament a la que critiguen és a l'especialista. Com si la meva dedicació fos la de "creadora d'espectacles ultra guais"... va no em queixo.. o sí!

Bé, doncs, aquestes últimes sessions són per ballar, i preparar la dansa... i molts, com ara jo mateixa, estem una mica cansats de la dansa :) perfeccionar i perfeccionar... molt antipedagògic tot plegat.

Parlant d'antipedagògic, he descobert un blog, bé, de fet ella m'ha descobert a mi, que m'ha encantat. M'ha agradat la sinceritat, i el punt àcid que li dóna als posts. Mai havia llegit un blog d'una mestra que no fos ultra pedagògica, en plan m'encanten els nens, ella es una mestra, que com moltes, no va escollir aquesta feina per vocació, sinó que hi va arribar de rebot, i així és com ho explica al seu blog. Tot i que, jo que sí que sóc vocacional, sovint hi ha articles que m'hi sento identificada, quines coses :)

Bé, doncs ara li poso un link, perquè no té pèrdua!


0 TrackBacks

Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: dilluns.

URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/320

1 Commentaris

Pissarra Negra ha dit:

Estimada Imma,
gràcies per la "recomanació" pero dubto moltíssim que el meu bloc sigui del gust de molts mestres, i d'alguns que no són mestres però tenen el seu punt "happyflower" i teletubil. A vegades costa saber riure's d'un mateix. I encara pretenem fer riure els nens.

Ara em posaré solemne (cosa que no acostumo a fer si m'ha llegit una mica), li he de dir que el seu blog m'agrada força per la seva sinceritat. Perque descriu uns problemes que són reals i que hi ha mestres que s'entesten a dissimular (per exemple, el megafestival que ha de montar per fi de curs, les reunions amb altres mestres, les enveges, en fi). L'únic que em fa una mica de mal la vista, com se que podra comprendre perfectament, son les al.lusions a les cançons infantils i alguns dibuixos que hi ha per el blog, però suposo que venint de mi ja s'ho pot ben imaginar...

Especialista de música, ja la planyo, l'assignatura menys valorada de totes i a les que carreguen totes les festes. Algun dia escriuré sobre vostes, pobres músics incompresos i atacats per nens cruels que destrossen les orelles a qualsevol.

Escriure un comentari