i sempre igual

I sempre hi ha qui s'atreveix amb mi, a qüestionar la meva feina, a criticar impunement... perquè sí.. fins i tot d'una manera que evidentment no m'ajuda. Tan sols serveix perquè em senti més incapaç, més petita i poca cosa, en definitiva una merdeta lligada en un pal.

La veritat? no m'esperava aquesta contundència, quan no venia al cas, quan, en teoria estem tots al mateix tren, quan... en teoria estem per apendre els uns dels altres. No sé què passa en aquest món, persones que se suposa que han d'ensenyar uns valors, que ni tan sols els apliquin en les relacions amb els altres.

I encara nosé com és que m'ho deixo fer, com és que continuo amb el cap alt, com és... que no m'ensorro i ho engego tot a cagar.

Sí, sé que em falten moltes coses per apendre, i que els meus mètodes potser no són entesos per ningñu, potser ni per mi mateixa.. però no sé com canviar, ni si tan sol tinc ganes de canviar...