oh maig vine depressa!

I resulta que estem a mitjans de maig, ni més ni menys que a dia 7... Els dies passen ràpids i sembla que ni tan sols me n'adoni. M'agradaria gaudir d'una vida contemplativa, poder respirar suspirar i passar de tot. Però la meva vida no és gens contemplativa, sempre he d'estar a l'aguait, per alguna ráo o per una altra.

M'agrada la feina que faig i considero, que malgrat tot la meva vocació no minva... Si és que és possible que una vocació pugui minvar... que no és el cas...  no ho sé...

El maig m'agrada, és d'aquells mesos que estan allà al mig, què passa al maig? mes de pas, entre la primavera que entra amb força i un estiu que s'acosta...

I sempre estic igual... parlant del temps, i aquest passant... com sempre...