Archivos Agosto 2008

Guapissim!^^

Avui ja som ... quin dia és? 25!!! Déu del cel... ja s'esfuma l'agost... ja comença a fer la fred de tardor, ja comencen les nostàlgies les melangies, i ... les vitamines de la tardor. d'aquí menys d'una setmana tornaré està al cole... em fa molta mandra i m'entristeix... Síndrome postvacacional en diuen... Quines parides...

em noto nerviosa, molt.. feia dies que no estava així... tinc el cor com petit, encongit, i l'estómac també... Em pregunto quan tornaré a sentir-me, normal? no ho sé... Aquests dies han passat moltes coses, masses, que m'han afectat... molt... Un estiu ben estrany....

Tan se val.. com sempre es supera tot el sol torna a brillar, i els somriures es regalen a cabassos...

Bona nit

La janis dóna voltes sobre el sofà, jo l'observo. Ella no es creu que l'observin, està al seu món, no sé si els gossos pensen, o somien, o alguna cosa... la janis es belluga ràpidament, mou el cap, la cua, el cos... es refrega als coixins, els fa caure, ronroneja tot i no ser un gat... finalment, resta quieta, acluca un ull.. i s'adorm... Dorm i només belluga, una mica, molt poc, la part de les costelles, on sota hi deu tenir els pulmons. Que feliç se la veu... un tros de carn, una boleta, una mica d'aigua, una carícia, jugar amb ella uns minuts, treure-la a passejar... res més i ella és feliç. Si pogués somriuria, segurament, seria una d'aquelles persones, animal, bé, és igual.. que somriu molt i alegre la vida als altres... M'encanta la janis.

Aquest museu és com la vida, sempre et dóna sorpreses, et penses que ho has vist tot, que tot segueix un camí i de cop te n'adones que tot és diferent, que els camins es poden obrir en moltes direccions i que tu, a vegades tan sols ets una peça més d'un gran trencaclosques per descobrir. El museu s'amaguen secrets, llums, colors, els quadres d'un Dalí jove, d'un Dalí enriquit amb el pes de la fama, d'un Dalí desesperat, un no. Dalí. De fet el museu, és un no-museu, una obra d'art que es fa a ella mateixa, que cada any tot i ser el mateix, és diferent. Cada any es renova a ella mateixa sense tenir res de diferent, és la màgia d'un dels museus-obres d'art més visitats de tots.

Segurament no és la seva pròpia presó, segurament és la seva pròpia obra d'art, ell mateix fet art... tenien raó... potser en el fons és allà on ha de ser enterrat, potser sí, potser no... és tot un misteri...

Feia dies que no plovia, i avui ha plogut... m'agrada que plogui, de fet sempre m'ha agradat... l'olor a humitat a l'estiu és refrescant.. De fet ahir em vaig fixar que hi ha alguns arbres que ja se'ls estan assecant les fulles, és molt aviat per la tardor, però, segurament no tant..

Avui tenia ganes de plorar, de fet fa dies que en tinc ganes i no puc.. però finalment escoltant una cançó m'han vingut llàgrimes als ulls, i ha sigut una alliberació. res no canvia, però la humitat als ulls a vegades em fan veure entre la boira inexistent dels dies :)

 

Ja som 12 d'agost, l'estiu passa volant, el temps passa volant. I jo segueixo suada, enganxosa, mandrejant tot el dia. El ventilador és el meu aliat, el vent em colpeja, em refreda la suor, i fa que el dia es vagi apagant, a poc a poc. La nit, més refrescant s'acosta, i la gaudeixo, obrint la persiana, inundant-me de negror, d'aire de mar despistat...
I jo segueixo així, mentre s'escolen els segons, els minuts, les hores, els dies. L'agost avança, la festa major s'acosta..

Sembla mentida que el temps cada vegada em passi més ràpid. Diuen que quan més gran et fas més ràpid passa. Això ja no sé què pensar, perquè l'altre dia parlava amb l'avi i em deia que el temps li passava a poc a poc... que s'avorria, i deia "tan sols són les sis?" em va fer reflexionar... perquè ell té 84 anys.. no se suposa que el temps passava cada cop més ràpid.. no ho sé...

Avui volia anar a la platja de nit, però al final m'ha fet mandra i m'he quedat adormida al llitet.. Sempre em passa el amteix, sembla que estigui hivernant a l'estiu... son molta son, mandra molta mandra...

Bon estiu !!!

Tinc tot el temps del món, i més i tot. Però per alguna estranya raó que no aconsegueixo saber, no tinc ganes d'escriure. La veritat, és que tampoc tinc massa res a dir. Els dies d'estiu van passant feixugament, amb calor, mandrejant, i no fent massa re.

Avui escric, perquè és dia 1 d'agost, i l'agost fa precipitar l'estiu... tot sembla que va més ràpid, amb poc temps ja estem a la meitat i de la meitat avall què queda? La fi de l'estiu... adéu calor... déu...

hehe

Bon estiu