agost

Ja som 12 d'agost, l'estiu passa volant, el temps passa volant. I jo segueixo suada, enganxosa, mandrejant tot el dia. El ventilador és el meu aliat, el vent em colpeja, em refreda la suor, i fa que el dia es vagi apagant, a poc a poc. La nit, més refrescant s'acosta, i la gaudeixo, obrint la persiana, inundant-me de negror, d'aire de mar despistat...
I jo segueixo així, mentre s'escolen els segons, els minuts, les hores, els dies. L'agost avança, la festa major s'acosta..

Sembla mentida que el temps cada vegada em passi més ràpid. Diuen que quan més gran et fas més ràpid passa. Això ja no sé què pensar, perquè l'altre dia parlava amb l'avi i em deia que el temps li passava a poc a poc... que s'avorria, i deia "tan sols són les sis?" em va fer reflexionar... perquè ell té 84 anys.. no se suposa que el temps passava cada cop més ràpid.. no ho sé...

Avui volia anar a la platja de nit, però al final m'ha fet mandra i m'he quedat adormida al llitet.. Sempre em passa el amteix, sembla que estigui hivernant a l'estiu... son molta son, mandra molta mandra...

Bon estiu !!!