nit de surrealisme

Aquest museu és com la vida, sempre et dóna sorpreses, et penses que ho has vist tot, que tot segueix un camí i de cop te n'adones que tot és diferent, que els camins es poden obrir en moltes direccions i que tu, a vegades tan sols ets una peça més d'un gran trencaclosques per descobrir. El museu s'amaguen secrets, llums, colors, els quadres d'un Dalí jove, d'un Dalí enriquit amb el pes de la fama, d'un Dalí desesperat, un no. Dalí. De fet el museu, és un no-museu, una obra d'art que es fa a ella mateixa, que cada any tot i ser el mateix, és diferent. Cada any es renova a ella mateixa sense tenir res de diferent, és la màgia d'un dels museus-obres d'art més visitats de tots.

Segurament no és la seva pròpia presó, segurament és la seva pròpia obra d'art, ell mateix fet art... tenien raó... potser en el fons és allà on ha de ser enterrat, potser sí, potser no... és tot un misteri...

Feia dies que no plovia, i avui ha plogut... m'agrada que plogui, de fet sempre m'ha agradat... l'olor a humitat a l'estiu és refrescant.. De fet ahir em vaig fixar que hi ha alguns arbres que ja se'ls estan assecant les fulles, és molt aviat per la tardor, però, segurament no tant..

Avui tenia ganes de plorar, de fet fa dies que en tinc ganes i no puc.. però finalment escoltant una cançó m'han vingut llàgrimes als ulls, i ha sigut una alliberació. res no canvia, però la humitat als ulls a vegades em fan veure entre la boira inexistent dels dies :)