...

La janis dóna voltes sobre el sofà, jo l'observo. Ella no es creu que l'observin, està al seu món, no sé si els gossos pensen, o somien, o alguna cosa... la janis es belluga ràpidament, mou el cap, la cua, el cos... es refrega als coixins, els fa caure, ronroneja tot i no ser un gat... finalment, resta quieta, acluca un ull.. i s'adorm... Dorm i només belluga, una mica, molt poc, la part de les costelles, on sota hi deu tenir els pulmons. Que feliç se la veu... un tros de carn, una boleta, una mica d'aigua, una carícia, jugar amb ella uns minuts, treure-la a passejar... res més i ella és feliç. Si pogués somriuria, segurament, seria una d'aquelles persones, animal, bé, és igual.. que somriu molt i alegre la vida als altres... M'encanta la janis.