paraules soltes

sempre havia pensat que després de tres anys d'experiència, el cole seria menys dur, que tindria les coses preparades i seria olia en un llum. sí, sé que tres anys no són res, però.. no sé a vegades em costa tant tot que em fa pensar i molt. estic molt cansada, últimament em quedo massa estona a l'escola, preparant coses, intentant fer altres coses per millorar, i sovint em dóna la sensació que no milloro, sinó que empitjoro.

Sí, rellegint-me noto que semblo la hòstia de pessimista, i potser és veritat, però en el fons no n'estic tant de pessimista. Simplement que a vegades estic esgotada i em fa mal tot, d'agulletes, i d'algun virusillu que em deu haver encomanat aquests nens portadors de tots els microbis que et puguis imaginar.. i més!

Me n'he anat adonant que el ¡s arbres de passeig ja són més grocs que verds i més marrons que tronges. La tardor ha entrat amb força. Tot i que l'ambient és humit i xafogós, i sovint se't queda la samarreta enganxada per tot arreu. Buuuuufff

La janis rasca la porta, està peluda i deixa anar pèl... l'haurem de pelar