Archivos Mayo 2009

lailolai vaig cap aquí
lailolai vaig cap allà
saltan obstacles
saltant molt
 lailolai ara et saludo
lailolai un petónet saltironet
lailolai


els petons acarícien el capvespre
petons! agafa'ls ben fort!!!

lailolai ara sóc jo
lailolai ara no hi sóc
lailolai
com una pluma que acarícia el matí
com  una flors de colors

el plugim de primavera
humiteja els teus ulls
et fa somriure
i jo dic
hola primavera! hola sol!
holaaa

sóc aquí i estic plena!

de vida

els estels et riuran
la nit t'esperarà
no podràs lliurar-te d'aquesta lluna
aquesta lluna plena, rodona, i somrient
no podràs fugir ni quan sigui nova
perquè ella t'esguardarà
per sempre

si la nit és fosca, si la nit se't fa eterna
busca la lluna
aquesta lluna que crema il·luminada per un sol que s'amaga
si un dia vas creure en la felicitat
si un dia vas creure que tot s'arreglaria
si un dia vas pensar que tot podia passar
si un dia vas pensar que tu i jo seria nosaltres
aquell dia
i no un altre
aquest dia
i no un altre
saltaré per turons, recolliré flors de primavera
perseguiré papallones roses
i sobretot
estaré amb tu
i seré tu
i serem nosaltres
perquè.....
 no vull passar cap més matí sense tu
no vull passar cap més minut sense tu
no vull respirar sense tu
no vull ser mai jo
no vull sentir-e mai més sola
no vull


de fet, saps què?

et vull !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

tinc tanta son que els ulls e m'acluquen
tinc tanta son, que si no fos perquè he de vigilar nens... ara m'adormiria
tinc una mica de mal de cap
la xafogor fa que se m'enganxi tot
tinc ganes que plogui, així el pes dels núvols s'esvairà

avui anirem a sopar creps!!

tinc ganes!!!

sobretot de TU!

t'estimo
kukurutxu de vainilleta :)

feia dies que no escrivia des del cole. estic a la sala de profes, soleta, amb un cafè dolent de la màquina. fa pocs minuts que he parlat per telèfon amb en marc, i m'he quedat amb més ganes. ara,s egurament s'estarà fent el dinar. jo encara he d'acabar d'enganxar dibuixos. hem imitat en Warhol, pintant fotos imprimides amb blanc i  negra, la veritat és que ha quedat bastant xulo. Les estic enganxant sobre cartolines de colors, i les posaré al passadís, el que passa és que hi podran esta pocs dies, perquè d'aquí poques setmanes s'acaba el curs.. i se les haurien d'endur a casa.. aix..
tinc tantes ganes de fer vacances... estic cansada, i cada dia em costa més aixecar-me el matí. sóc una marmoteta, i una mica vainilleta de cucurutxu.

bon dia

imma

no m'agraden els diumenges. són ensopits, i saps que el dilluns està a la porta.. i m'estressa, perquè em fa pensar que durant el cap de setmana no he fet res del cole, que tampoc cal però bé.. i re.. que com que m'estressa pensar en dilluns, el diumenge tampoc faig res del cole i és un peix que es mossega la cua.. o una pesseta 3 que es mossega la cua.

La janis dorm, es passa el dia dormint, ja m'agradaria ser ella... tot i que potser no.. perque només menja galetes quan li deixem, i jo puc a tot hores.. tot i que no ho faig.

bé, vaig a mandrejar una estoneta més...

No compto quants anys fa que escric el blog, aquest, i el de blogia... però bé, crec que ja fa prop de 5 anys... sis si compto amb el de blogia... són molts anys! el temps passa tan ràpid. A vegades llegeixo coses que he escrit i em quedo parada, no em reconec. no entenc les metàfores, o les frases encriptades que algun dia vaig posar per entendrem només jo... i és que la memòria és com és.

A vegades llegeixo un pseudopoema i em quedo amb un pam de nas, penso, això he escrit jo? és molt curiós no reconèixet en un escrit que és ben teu... segurament, un cop escrit.. publicat, i rellegit... i seguidament oblidat pel pas del temps, possiblement l'escrit pren vida pròpia, s'independitza i deixa de ser teu..  bé de fet no ho sé.

Avui ha sigut un dia molt tranquil, en Marc ha vingut a les 12 quasi una... i hem dinat pasta, amb la primera salsa que hem trobat a la nevera. La meva forta addicció al cafè ens ha fet sortir disparats, i hem descobert que feien una festa a l'Alberto, que era el seu aniversari? qui és l'Alberto? es quedarà en un enigme per resoldre.. Feia dies que no anava al bisbal park, encara hi ha el mateix cambrer, i segueix igual.. seriós ... però ha millorat la manera de fer cafès! aixòo li fa pujar punts. Potser hi aniré més sovint, o no.. ves a saber. La maria ha vingut amb la pesseta 3, és tan mini que pot entrar a tot arreu. Després del cafè tallat ràpid hem tornat al pis, per mirar una mica més de séries frikis de dibuixos animats estranys amb ornitorrincos súper secrets... encara no entenc la funció de l'ornitorinc a la série, però per passar una estona rient ... no estava malament del tot... Després hem anat a sopar kebab.. que s'està convertint en una tradició no escrita, kebab de dissabte, amb els típics embolics de picant, no picant, enrollat drum, dididum... xD família pita pita del... gairebé la 1 i 30 i la xerrera s'encadenava... i un adéu... que sempre es fa curt...

si he de dir alguna cosa, és que.. procuraré tornar a agafar l'hàbit d'escrirue.. encara que la meva vida no sigui un huracà de diversió i d'anècdotes increiblement emocionants... un blog de gairebé sis anys.. no ha de coixejar.

bona matinada fresca

imma

pd: per cert se sentia olor a cremat rara... i era la bombeta que ha estat cremant la làmpara... una mica més m'intoxico i m'incendio.. aiaiai...

pd2: visca el kebab!

pd3: visca les quedades per aanr a concerts sense concert!!

pd 4: m'agraden les posdates parells

De cop i volta fa calor, MOLTA calor. Ara mateix estic sense samarreta. m'estic traient els pèls de les aixelles ahhaha amb aquelles cremes depilatòries rares, que de cop ja no tens pèls. Avui portava una d'aquelles samarretes màniga curta, que són gairebé sense mànigues, però no arriba, i se'm veien els  pèls rossets, ara ho estic remeiant.

Tot i que noto el canvi de temps, la primavera que quan l'esperes desesperes, i quan arriba et deixa com atonyinat, em sento cansada i mig astènica, tot i això, estic CONTENTA! Tinc energia, i ganes de fer coses. Bé, potser estic una mica cansada de tant festivalillu al cole, però això ja s'està acabant, i com sempre miro enrere i penso, mare de déu, si que n'hem fetes de coses! Quin any més intens, quin any! aix....

He berenat massa gelat i ara és hora de sopar i no tinc gana hehe. Sóc el que no hi ha.

Tinc ganes que em truquis o que apareguis per l'skype. Bé de fet no tinc ni ganes que em truquis ni ganes de que apareguis per l'skype, del que realment tinc ganes és que apareguis per la porta :P

Bon vespres

imma

timidesa d'una adolescent
nervis que et fan parlar
molt
riures que t'acompanyen
un xiulet reclam
d'ocells
una pesseta que llepa i s'enjugassa
un divendres de mercat sense veure'l
sensacions reviscudes
més intensament
un futur, per escriure
un futur que és
aquí
sopar kebab amb els qui estimes
insuperable

bona nit
i gràcies :)