punt i seguit

Demà és l'últim dia de curs. Tinc les classes recollides, i fent reunions de pressa i corrents, Persones que tornaràs a veure, d'altre que ves a saber, potser els camins es creuaran i tornarem a treballar plegats,.. o potser no.
Quan acaba un curs sempre hi ha aquelles reflexions, aquells projectes acabats, aquells altres inacabats. Els mals moments s'esborren, i tan sols, recordes una boira fina que s'escampa al recordar que el dia u de juliol, pots saltar i brincar.. i dormir.. dormir molt... fins a cansar-te... de dormir...


Aquest any, aquest any que gairebé no he escrit al blog... m'ha passat de tot. He de reescriure'm. Començar, dibuixar-me de nou, re-re-redescobrir tot allò que tinc dins meu. .Els camins es fan i es desfan, Tu ets el protagonista de la teva vida. Tu i només tu pots decidir el què fas amb el teu camí.

Els records bonics sempre quedaran, somriures, bromes, dies i més dies.. amb neu a les muntanyes de girona, estius calurosos.... diiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiies......

Els records bonics, omplen els espais del meu cor, i allà queden i quedaran, construint un edifici de colors. Un edifici que no es pot deixar de construir, per anar amunt i amunt fins a topar amb les estrelles. Elles que com deia l'emma totes saben el seu nom...
i Segur que una d'elles porta el TEU.


Fent-me i desfent-me
em faig i em desfaig
em reconec
i em desreconec
però quan estic amb tu em faig, em reconec, i sóc JO, perquè som NOSALTRES.