« per què es deixa d'escriure un blog? | Main | perdre el temps »
June 10, 2005
la música i jo.. o alguna cosa així
- quants anys fa que "fas" música?
- molts.. ara tinc 24 anys, i vaig començar quan en tenia aproximadament 6 o 7... saps? tinc el meu primer concert de piano gravat... jeje, vaig tocar el cargol treu banya i em vaig equivocar...
- que maca :)
- sí, i saps què més? no vaig parar d'equivocar-me...
- que exagerada..
- ho dic seriosament, concert o audició que feia, concert i audició que m'equivocava en algun moment o altre...
- no serà tant..
- potser no...
- també vas tenir un temps de crisi oi?
- sí, va ser a tercer de carrera (de la primera), ho vaig deixar tot... piano violí... vaig deixar la música guardada ben amagadeta.. ben lluny...
- carai...
- sí... però al cap de tres anys, vaig recuperar-me..
- tres anys són molts anys!!
- mm home, si fas una estadística... dels anys fent música als anys "sabàtics"... guanyen els de música per golejada..
- sí, també és veritat...
- avui he fet una petita audició...
- ah sí? per què no m'ho havies comentat?
- jeje, era molt petita.. només els de la classe i uns quants més.. una sessió íntima...
- que bonic... i què has fet? has tocat el violí?
- no, he cantat...
- cantes també?
- sí... es veu que sí... i saps? la gent s'ha emocionat... m'han dit que se li han posat la pell de gallina... que s'han relaxat, i s'han mig teletransportat... mai m'havien dit coses com aquestes.. i menys fent música...
- mai?
- mai...
- i què has cantat?
- una cançó de bressol tradicional... Sant Joan feu-lo ben gran...
- no la conec...
- jo tampoc la coneixia fa un aprell de mesos :) ... saps? he descobert que m'agrada molt cantar.... i si tot aquest temps m'hagués equivocat d'instrument?
- vols dir?
- sí, i si realment el meu mitjà musical per expressar-me fos la veu?
- podria ser... encara hi ets a temps no?
- segurament...saps? crec que miraré de continuar cultivant la meva veu... cantaré... mai m'havia sentit tant reconfortada, tan súperego-musical... m'ha encantat... em sento plena, lliure... per primera vegada a la meva vida, he pogut emocionar fent música.... he descobert una nova faceta de mi... i de la música, i del que puc arribar a ser capaç i transmetre..., he descobert que no té cap sentit fer música, tocar un instrument si no aconsegueixo transmetre alguna emoció, sigui quina sigui... necessitaria que tots els dies musicals fossin com el d'avui...
- ho seran... tu pots... ara ja ho has descobert...et puc fer un petó?
- com? sí clar...
.............................
- per cert?
- què?
- no te n'has adonat de les moltes vegades que dius "saps?"...
- sí, ho sento, és que estic emocionada...
- doncs canta'm
- :)
bona nit- matinada- fresca
imma
Posted by imma at June 10, 2005 12:33 AM
Comments
a mi no me das envidia, yo era una "as" del Casiotone, cuando tenía 9 años
jejeje
Ya tengo la nueva página, en bitacoras, gracias igualmente por el consejo
Posted by: chill at June 10, 2005 04:12 PM
que bé, Imma! a mi m'encantaria saber cantar! és fantàstica aquesta experiència que expliques quan tu cantes i la gent se sent transportada. Fes-ho! no pares de cantar! el món necessita música!
Posted by: Nimue at June 10, 2005 04:44 PM
stà bé anar descobrint coses de tu mateixa... sí, seguiré cantant... m'encanta!!!!!!!!
Posted by: imma at June 10, 2005 06:44 PM
tinc pipi
Posted by: emma at June 10, 2005 09:49 PM