« lligar amb els russos | Main | bèsties »
June 29, 2005
m'agradaria
m'agradaria viure prop del mar, m'agradaria poder veure, olorar,sentir les onades des de la finestra, que el cel blau (d'aquell blau... tan blau)m'acompanyés tot el dia, m'agradaria tenir un dia per mi, un dia on només existís el meu jo i els tus que jo volgués.... no vull viure lligada de mans i peus.. no vull que ningú em talli les ales... a vegades m'ofego, a vegades crec que el meu món se m'ha fet tan petit que ja no hi ha lloc per mi... a vegades em busco i no em trobo.. a vegades crec que hauria de ser una altra persona en un altre indret, en un altre temps... tot i això, també crec que aquesta sóc jo, que aquest és el meu món i aquest és el meu temps... aquesta estira i arronsa... no em deixa viure... tinc el que necessito, estimo i m'estimen, per què vull més? per què?.... sempre vull més, mai en tinc prou... i el mar, el mar segueix tan lluny... abans el tenia tan aprop.... i ara el tinc massa lluny... la ciutat no em deixa viure, tinc ganes de canviar... tinc ganes de perdre'm.....
però ara, encara, no puc...
bona tarda
imma
Posted by imma at June 29, 2005 08:33 PM
Comments
imma, bonica, espere que trobes prompte el teu mar. Jo també el necessite com l'aire per respirar. Besets!
Posted by: Nimue at July 1, 2005 04:43 PM
"Ah, com hauria estat bell d'haver crescut
sense aquest pes enorme a les espatlles,
sense aquesta gran nosa dins la boca,
en una casa blanca, vora mar,
amb les finestres sempre obertes..."
Em penso que és de Martí i Pol
Posted by: Glory at July 2, 2005 03:13 PM