« l'amor (o lligar) ...i les noves tecnologies | Main | una mica d'egocentrisme »
June 13, 2005
somnis
tots necessitem tenir somnis per tirar endavat, coses per realitzar, il·lusions per complir.. i jo com tothom tinc somnis... una de els meves obsecions de fa un temps, era la de veure en "directe" quantes més obres d'art millor, no podia viure pensant que només podria veure aquells quadres, aquelles escultures, aquells edificis, aquelles creacions tan impressionants... només a través de fotografies a llibres, diapositives o pizzelades... per aquesta raó, he intentat anar a molts museus, viatjar... voltar exposicions... abans ho feia més, ara m'he apalancat una mica però baja... cada època té les seves coses...
M'han passat coses curioses, la primera vegada que vaig anar a visitar el National Gallery de Londres, només tenia una obra al cervell el matrimoni Alnorfini de Jan van Eyck... era un quadre que em tenia totalment obsecionada... tot i que quan vaig arribar al NAtional Gallery, em vaig passar una hora de rellotge (fins que va arribar un grup d'escolars amb uniforme) davant de la verge de les Roques de Leonardo Da Vinci... em va absorvir, vaig passejar-me pel mig del quadre tocant la pell suau del nen Jesús, acariciant el vellut de la capa protectora de la verge, i fins i tot vaig acariciar els seus rínxols... em vaig perdre dins l'immensitat de les roques i em vaig banyar al riu... i fins i tot vaig descobrir el secret amagat darrere el quadre... un cop passada aquesta experiència, el Matrimoni Alnorfini no em va fer ni fred ni calor, només el vaig trobar entranyable... res més...
bé, Frida Kahlo seria una de les meves altres obsecions... fa tants anys que dóno voltes entrant i sortint de la seva vida, els seus quadres... han passat tantes biografies, fotografies, milers d'imatges diferents d'aquesta pintora per les meves mans i els meus ulls.... però mai, mai he vist res en directe.... fins i tot he planejat viatges a Mèxic per poder visitar la seva casa Blava, però encara no hi he anat mai (espero anar-hi alguna vegada)... i res, que ara es veu que fan una exposició a la tate Modern de Londres.... espero anar-hi, tinc temps fins el 9 d'octubre... vull anar-hi, vull veure aquelles celles juntes, aquella bellesa enigmàtica... vull ho vull....
bona tarda imma
encara no he vist cap artista que plasmi el dolor, la fortalesa, les ganes de tirar endavant, l'amor, la lluita per la vida, sense deixar d'utilitzar els colors vius, la imaginació... un tot, un món...
totes aquelles coses que es fan difícils expresar amb les paraules... ella amb un sol autorretrat ho deia tot i més....
Posted by imma at June 13, 2005 03:34 PM
Comments
frida, frida! jo vaig descobrir els seus quadres abans de saber qui era ella i des d'aleshores em passa com a tu, em porta de cap, em fascina, la seua vida, la seua relació amb Diego, els seus quadres, la seua força, la seua fragilitat... quina sort si al final vas a veure l'exposició! :))
Posted by: Nimue at June 13, 2005 08:43 PM
és genial, genial.. segurament hi aniré a principis d'octubre.. a veure a veure...
Posted by: imma at June 13, 2005 11:58 PM
al menys irem tu i jo , val ?? i l'emma , seria guai , jejej els homes a casa
Posted by: ruru at June 14, 2005 12:55 AM