« June 2005 | Main | August 2005 »
July 28, 2005
de vacances
al museu veig moltes persones que gaudeixen de tenir vacances a l'estiu, persones que escollegeixen passar calor a un museu perdut enmig de l'empordà, famílies numeroses acalorades que provenen del nord, que baixen de les seves terres de gel per torrar-se al sol Mediterrani català, grups d'amics que fent un interrail, no se sap com, van a parar a Púbol, ciclistes ennegrits pel sol que fan ruta per tota la península i despistats que fent el triangle dalinià van a parar al castell de la Gala. Els hauria d'envejar, però no ho faré, perquè molts semblen que estant més cansats, més acalorats, més enfadats i més engoixats que jo... no són capaços d'esperar-se cinc minuts per pujar a les sales, només saben dir que tenen pressa.. pressa?? de què? no estàs de vacances?
per què les persones que suposadament haurien d'estar contentes, satisfetes, emocionades i relaxades, estan enfadades, insatisfetes, engoixades i neguitoses? què els passa? cal fer vacances, visitar llocs i fer fer fer coses si has d'acabar amb la cara vermella, suats i malcarats?
no
millor quedeu-se a casa davant d'un ventilador i no em veniu a emprenyar...
si us plau!!!
jo, sí que no hi vaig per gust allà!! i tot i així sempre tinc un somriure per vosaltres!
bona nit
imma
Posted by imma at 09:25 PM | Comments (3)
July 26, 2005
cansada
estic molt cansada, tan cansada que em costa perpellejar, tinc calor, tinc mandra... m'agradaria estirar-me en un llit envoltada de pètals de roses, de carícies i petons. Tancar els ulls i que el món es fongués...
estic molt cansada, sembla que hagi corregut una marató... vaig a dormir cansada i em desperto cansada... vull vacances, però unes vacances reals, sense haver de pensar en res, només en mi.. tinc ganes de ser egoista i pensar en mi... però no puc, perquè estic massa cansada.. i demà serà dimecres, després dijous, després divendres..... i tornem a començar...
sempre igual
estic cansada
i avui no diré bona tarda
imma
Posted by imma at 07:23 PM | Comments (3)
July 24, 2005
una mica d'amor... si us plau
la cosa més bonica d'aquesta vida... és estimar... sí... t'estimo... t'estimo t'estimo...
a tu
a tu
a tu
a tu
i per què no?
a tu també
us estimo :)
Love is real , real is love
Love is feeling , feeling love
Love is wanting to be loved
Love is touch, touch is love
Love is reaching, reaching love
Love is asking to be loved
Love is you
You and me
Love is knowing
we can be
Love is free, free is love
Love is living, living love
Love is needed to be loved
---John Lennon--- Love---
no sé massa anglès però això ho entenc jeje
bona tarda imma
Posted by imma at 08:04 PM | Comments (2)
invasió de turistes
l'altre dia recordava del dia que es va inaugurar el museu de Púbol, l'any 1996, la Fundació Gala-Salvador Dalí va repartir entrades gratuïtes per la gent del poble perquè pogués anar a visitar el museu... a mi me van regalar una entrada, tot i que em feia molta mandra anar a visitar el museu, hi vaig anar.. i la veritat, en aquella època em va semblar una mica "xorra" visitar una casa amb un jardí i una piscina rara amb un pam d'aigua.. no entenia res.. tampoc buscava entendre-hi res, a sobre vaig anar a visitar-ho sense ganes...
també recordo, que la gent de la Pera i de Púbol, deien que no trobaven bé que s'obrís el castell al públic, ja que tenien molta por que els turistes invadissin els pobles i els convertissin en una mena de port aventura baix empordanès... els anys han anat passant... i els dos pobles continuen com sempre... potser Púbol ara té unes quantes botigues de souvenirs més, el restaurant can Bosch s'ha fet més gran i moder... però.. en el fons per sort tot segueix igual...
bona tarda de calor ecs ecs
imma
Posted by imma at 06:49 PM | Comments (0)
July 22, 2005
Wagner
música de fons, la cavalcada de les Walkiries tatatataaaataaa tatatataaataaa tatatataaataaa tatatataaaaaaaa!!!!!!!!..... tot i que l'escenografia restaria lluny d'una Òpera Wagneriana (tot i que disculpeu la meva incultura però no entenc massa de Wagner..)
de sobte... tatatataaaaa una russa de cul gros a punt de caure a la piscina.... arranca el bust de Wagner del conjunt escultòric!!! tatatataaaaaaa!!!!!
quina és la reacció de la meva súper jefa... - je je je... la russa ha estat a punt de caure a l'aigua....
mala puta!!!!
com collons (amb perdó) pot ser "algú" com ella encarregada d'un museu!!! tots estàvem preocupats, pel bust de Wagner, per per per... mil coses abans que riure perquè una russa ha estat a punt de caure a la piscina (de dos pams!!)....
merda
pd: em sap greu dir tantes paraules malsonants però... estic ben farta!!!!!!!!!!!!!!!!
Posted by imma at 07:33 PM | Comments (2)
July 19, 2005
lluna plena?
imagina que pots tornar enrere en el temps
ho fas
tornes a aquell dia, aquell dia que la vas cagar tan...
ho canvies... fas aquell gest...zaazzz petit... però decisiu...
tornes a l'ara (que ja saps que no existeix... per tant.... tot això és absurd)
però ara, ja no ets tu.....
sí noia sí...
el jo, està format per aquells actes positius, i aquells tants altres actes negatius... així ets, així sóc...
acceptem-nos....
bona nit...
per cert, avui és lluna plena o encara no?
com m'agradaria que l'avi fos aquí per preguntar-li... ell sempre sabia quina lluna hi havia.... sempre... bona nit avi...
imma
Posted by imma at 10:42 PM | Comments (4)
July 18, 2005
existeix l'ara?
no
estic en una etapa de la meva vida en la qual només espero... espero que siguin les 5 de la tarda, que s'acabi l'estiu... acabar la carrera... no he viscut mai l'ara... i potser no ell viure mai...
per què? segurament perquè no existeix... el temps és una invenció, sí, et vas fent gran, et vas fent vella, et surten arrugues... però... el concepte de temps tal i com l'entenem ... no existeix....
l'ara ja ha passat....
bona tarda imma
Posted by imma at 08:17 PM | Comments (5)
encara no em puc matricular
he obert el meu experient acadèmic i m'he trobat amb la noteta que deia: Encara no et pots matricular. Et podràs matricular a partir del dia 22/09/2005... o sigui fins el setembre... tot això, perquè tinc una assignatura No presentada, Patrimoni artístic i educació, que bé, no vaig poder anar a classe i després em va fer mandra fer el treball, i bla bla bla... i tampoc la penso fer... em fa molta molta mandra!! doncs, mira, què hi farem! em matricularé al setembre!! total...
últimament estic molt cansada, només dormiria, a tot arreu... estic com desinflada anímicament, no és que estigui trista o moixa, no, estic ploff... la calor, la regla, la calor, la feina de merda... buuuff...
vull que s'acabi l'estiu!!!!
Tinc ganes que arribi la Festa Major del meu ex poble, quan era petita volia que arribés per anar als cavallitus, quan era adolescent per les barraques... i de més grandeta també.... ara, només vull que arribi perquè s'acabi... sempre he relacionat aquesta Festa Major en l'acabament de l'estiu... ja sé que és una tonteria, de fet es fa el 15 d'agost com milers de festes majors .... i s'acaba el dia 18.... però no sé, a partir d'aquests dies és com una mena de declivi de l'estiu.... tot s'acaba, la calor va marxant... es va fent fosc cada vegada més d'hora (això ja no m'agrada tant...)..... ais...
si us plau!!!
bona tarda
imma
Posted by imma at 06:10 PM | Comments (0)
July 17, 2005
de 40 graus... i de caques
al jardí dels elefants de Púbol hi fa una calor insuportable!! avui em mig marejava i tot!!! intentava fer enquestes en francès i em sortia l'anglès, i quan feia enquestes en anglès em sortia el francès... el món al revés... aaahg a sobre el lavabo s'ha embussat i sortia la caca (sí sí, caca) per la dutxa!!! mareta meva!!....
ais.... avui he tornat anar al parc del migdia amb la Janis... l'he deixat anar sense corretja... i ha començat a ensumar tifes... i jo sense adonar-me... hem arribat a casa i sentia molta pudor molta molta!!! era ella... se li havia quedat enganxat a les "barbes" una mica de cacona... quin fàstig déu!!! la caca em persegueix!!!
ja paro...
bona nit
imma
pd: em sap greu haver fet un post... tan... tan... bé, és igual... ho sento ok? :P
Posted by imma at 11:39 PM | Comments (1)
July 15, 2005
reflexions sobre el bla
l'ambient del museu cada vegada està més carregat, i no, no, avui no és per culpa dels russos.. és per culpa d'elles, i d'ells... els meus súper encarregats... i no, no tinc ganes de parlar-ne, ja en parlo prou durant tot el dia... avui, tornant cap a girona, sonava una cançó d'aquelles tan conegudes, que fan caure llàgrimes d'emoció, segurament perquè les podem relacionar fàcilment amb aspectes de la nostra vida... la que sonava, concretament, no en sé el títol ni el cantant.. però m'és igual, a vegades aquestes dades tampoc venen al cas... m'han començat a sortir llàgrimes, d'aquelles que no pots frenar, tampoc moltes, eren llàgrimes que devien haver quedat emmagatzemades de l'última vegada que vaig plorar i han aprofitat el moment per sortir i empapar la meva carona vermella pel sol... just en aquell moment passava per la variant, tenia com a teló de fons Girona, tota empapada per una boireta blanca, semblava una ciutat de mentida, una ciutat màgica per conèixer, per descobrir, preciosa, de somni... tot i que sabia que aquella boira significava que quan arribés al meu piset em moriria, encara més de calor...
quan he arribat al meu barri, al baixar del cotxe he estat a punt de trepitjar una poma mossegada tota plena de formigues, per un moment he pensat que la imatge d'aquella poma era molt poètica.. les formigues treballaven solta el sol, agafant trossets de poma que algú havia llançat per portar a la formiga reina... m'he imaginat tot el trajecte fins el formiguer traginant un tros de poma més gran que elles mateixes...
al entrar al portal de casa, m'he creuat amb una veïna que encara no havia vist mai, una noia jove molt guapa qua portava una gàbia amb un camaleó, o iguana, no sé, un d'aquells llangardaixos exòtics domesticats... estava tot enfilat, amb aquella cara que fan i aquella cua llarga... i m'ha fet pena, però de fet, tots estem dins una gàbia.. atrapats, tots intentem sortir, escapar, i trobar la nostra poma mossegada per sopar... i veure Girona emboirada... escoltant una cançó que no sabem el títol ni qui la canta... mentre tornem a casa... casa... casa...
ah! m'agrada que la gent (sigui qui sigui) trobi el meu blog posant al google no em pots tallar les ales .... :) siguis qui siguis (si és que tornes) no te les deixis tallar!!!!!!!!!! mai!!!! vola vola vola!!!!!!!
on ets imma?
bona tarda
imma
Posted by imma at 05:52 PM | Comments (2)
July 14, 2005
trobades
anava corrents pel carrer quan un noi em va aturar i em va abraçar... em vaig quedar tan parada que em vaig deixar fer... tota confosa...
- immeeeta!!! quant temps!!!!
-...ah.. hola...
- no te'n recordes de mi?
- ah... mm.. nu..
- jajajaaja, ostres si que dec haver canviat en només cinc anys...
- cinc anys...?
- sí, crec que fa cinc anys de la nostra última trobada.
- trobada?
- jajajaja ostres, doncs tu no has canviat gens! segur que no saps qui sóc?
- em sap greu, no tinc ganes de fer-me l'hipòcrita, no en tinc ni idea de qui ets...
- sóc.... del teu expoble..
- hi viu molta gent al meu expoble...
- sóc amic de l'A..
- NOOO!!! ets en sucri? mare meva!! mare meva!!!
- sí noia, crec que em deieu així...
- quants anys tens? que gran!!
- 22 anys...
- mare meva! que gran!!
- jajajaja, sí noia sí, crec que un dia ja t'ho vaig dir que creixeria!
- òndia, com volies que et conegués! tan alt, i amb aquests cabells tan llargs!
- jajaja t'agraden? me'ls cuido molt eeh!
- doncs has canviat molt.. la veritat.. almenys d'aspecte extern..
- sí, mira... coses...
- on anaves?
- a mirar notes..
- notes?
- sí, a Montilivi, estic fent empreserials...
- empreserials? i la música? no feies música?
- sí, també, també, sempre va bé tenir una altra cosa no creus?
- sí clar...
- on anaves tu?
- jo... de fet, arribo com mitja hora tard, havia quedat...
- jeje, no imma no, tu no has canviat en res... aisss...
- no sé si és bo o dolent ..
- és bo imma és bo!! de veritat!!
- bé doncs, jo vaig cap allà...
- molt bé! em dones el mòbil?
- bé, doncs, si el vols...
- clar...
- 66.......
- et truco!
- d'acord....
i em va tornar a abraçar... jo vaig tirar emili grahit avall, ell montilivi amunt.... i potser d'aquí cinc anys ens tornem a trobar... qui sap...
bona tarda
imma
Posted by imma at 06:45 PM | Comments (2)
July 13, 2005
preguntes....
quan viuré el present? quan? existeix el present? per què sempre estic esperant... esperant l'any que ve, esperant quan acabi... quan passi això, quan passi allò... per què sóc incapaç, sovint, de gaudir de l'ara... per què?....
estic farta, farta!! farta de pensar en el futur... farta de pensar en el passat, farta, farta i farta...
ha quedat clar???
vull viure ara, vull gaudir ara, vull estimar ara, ho vull tot ara!!
i sé que no pot ser....
per què???
per què??
tot hauria de ser més fàcil... l'escistència, el jo, el tu, l'ell el nosaltres... però no!... ens ho hem de complicar, sempre volem més, més més... quina merda!
bona nit
imma
Posted by imma at 09:59 PM | Comments (2)
July 10, 2005
festa
què vas fer ahir que tenies festa?
res
només vaig enllaçar els meus dits pels seus cabells, vaig mirar l'horitzó al seu costat esperant que el matí es fes tarda, la tarda es fes vespre i el vespre es fes nit... respirant el seu alè, besant el seu coll, els seus ulls, els seus llavis, els seus mugrons... deixant que el dia plujós s'escolés dintre meu... els núvols amaguessin el sol, la fredor envaís la terra... no... no vaig agafar el tren per anar a terres estranyes, no vaig organitzar-me el dia per fer, i desfer aquella feina endarrerida que té tothom... no .... només vaig enllaçar els meus dits als seus rínxols, vaig mirar l'horitzor al seu costat esperant que el matí es fes tarda, la tarda es fes vespre i el vespre es fes nit...............................................
bona nit
immma
Posted by imma at 09:42 PM | Comments (8)
July 09, 2005
ho sabeu tot
com em dic
on visc
què m'agrada
què no m'agrada
què he estudiat
què estudio
on vivia
on treballava
on treballo
com es diu la meva gosseta
com es diu la meva mare
com es diu el meu pare
com es diu el meu senglar
quin dia és el meu aniversari
quants anys tinc
el color dels meus ulls
el color dels meus cabells
el color de la meva pell (estiu i hivern)
el nombre de germans
les meves talles
les meves manies
les meves pors
les meves mancances
els meus defectes
les meves virtuds
els meus mals de caps
els meus amors
els meus odis
els bons dies
els mals dies
tot tot tot
no, no sóc anònima .... gens
ni mica
i això
sovint
(no sempre)
em fa... por.. bé, tampoc és ben bé por... és.....
no entenc perquè publico segons quines coses....
en definitiva
sóc
una
exhibicionista
d'aquí al diari de Patricia
només hi ha un pas
bona nit
imma
:)
Posted by imma at 12:01 AM | Comments (16)
July 04, 2005
aigua, sequera, fred i orxates...
tinc fred, he obert la finestra de l'habitació i he començat a notar com entrava un aire molt refrescant.. acabo de venir de prendre una orxata (m'encanta l'orxata!!! quin invent valencià tan exquisit!)amb en Pemi un gran amic... :) Últimament quedo moltes tardes per prendre alguna cosa al Parc del Migdia, em queda relativament a la vora, i també puc deixar fer una volta a la janis... (tot i que hi diu prohibit gossos, però la janis és una gosseta molt maca oi??). Curiosament, aquest Parc té una mena de bassa (llac artificial) el qual va passar tot l'hivern ben sec per culpa d'unes obres als edificis pijos... i ara que l'aigua abunda han decidit omplir-lo... que bonic oi? estem passant una sequera impressionant, que cada vegada que obro l'aixeta per dutxar-me em venen remordiments de consciència, i el bonic ajuntament de Girona decideix omplir una bassa d'aigua per acontentar als pijos de la ciutat, perquè sinó el Parc queda lleig.... quina hipocresia, et diran que "estalviis aigua", i després es llença l'aigua per crear llacs artificials, per regar camps de golf....
quina merda....
a veure, francament, a mi ja m'agrada que el llac estigui ple d'aigua... però a veure ... una mica de seny no?? si estem en una de pitjors sequeres dels últims 60 anys alguna cosa hauríem de fer??? no podrien passar els gironins amb el llac sec per un estiu???
ais mare meva
bona nit
imma
Posted by imma at 09:38 PM | Comments (11)
July 03, 2005
sal
anar a la platja quan el sol ja no pica, trobar un racó sense ni una ànima, tirar-se a l'aigua, mirar el cel blau amb alguna taca de núvol blanquíssim, treure's la part de dalt del banyador, treure's la part de baix del banyador, sentir com l'aigua, la sal, el cel, la brisa, les onades, l'escuma del mar et posseeixen... i per uns instants la mar i tu sou part del mateix teixit, la mateixa sal, la mateixa brisa.... un retorn als orígens....
adéu pensaments dolents, adéu estrés, adéu adéu adéu..........
bona nit
imma
Posted by imma at 10:59 PM | Comments (6)
només un dia
només tinc un dia de festa, el dissabte... un dia ... i prou... sóc l'enveja de tot el personal pubolístic perquè cada dia surto a les cinc de la tarda enlloc de fer-ho a les vuit del vespre com la resta de personal, ja que jo sóc una espècie de reforç per cobrir les hores de dinar (de 13h a 16h).. tot i que acabo fent de tot: vigilant el jardí, fent enquestes (sobretot), renyant a russos, tallar tiquets, dir on és el WC i un llarg etcètera...
Aquesta enveja creix quan saben que sempre tinc els dissabtes lliures... però del que no volen adonar-se és que jo només tinc un dia de festa UN DIA!!!! i no és suficient... no pots fer res amb un dia de festa... ni tan sols m'ho puc combinar amb ningú per fer canvis... La resta del personal tenen dos dies de festa setmanals, i un cop al mes, per seguir bé la roda de festes, en tenen tres de seguits. La majoria s'ho combinen entre ells i poden arribar a tenir una setmana seguida de festa, per poder fer una sortideta, descansar... i bé, la veritat, potser m'estimaria més treballar un parell o tres d'hores més (de fet un cop ets allà, què més dóna quedar-se una estoneta més?) i poder gaudir de tenir un parell o tres dies de festa...
Tot això els intento explicar als meus companys, que sempre es queixen i em diuen "tu rai que marxes a les 5!!"... i no hi ha maneres que ho entenguin...
tot i que, ben mirat, cada tarda puc quedar per fer l'orxata.... i si sortís cada dia a les 8. entre que arribés i no arribés a girona, només tindria temps de sopar i de no gaire res més... de fet, sempre hi han coses positives i coses negatives i el que també és veritat, és que sempre em queixo...
si no ho fes, la vida seria massa avorrida...
bona nit (tinc molta soneta ZZZZZZzzzzzzzzzzZZZZZZZZZZZZZz)
imma
Posted by imma at 02:13 AM | Comments (0)
July 01, 2005
coses
fa mesos que no els veig, ni a ell ni a elles... cada dia passo per davant de casa seva (mai consideraré aquella casa com a casa meva)... sé que a la hora que em toca passar-hi estan treballant... almenys ella... i és gairebé impossible que me la trobi. Tot i que un matí, em vaig trobar de cares amb ell, era dissabte o diumenge, no ho recordo, jo anava cap a treballar i ell devia anar a visitar a l'àvia... un dia, mig rient mig plorant per dins, vaig dir en veu alta a tots aquells que m'escoltaven, que des que no anava a veure'ls era més feliç. Setmanes enrera me n'havia adonat que durant molt temps, dies, mesos, anys.. la meva vida girava formant una mena de cercle viciós: dos dies bé, dos de neguit un dos dies malament.. de seguida que em recuperava de ferides i batzegades hi tornava a caure... cada setmana igual, cada mes igual... Ara, últimament, les coses estaven relativament calmades, ell sedat, ella intentant semblar "normal", aparences, tan sols aparences... tot i això, i que a partir d'un cert moment vaig anar acompanyada de'n fer, sempre tornava a casa amb el cor encongit, veient com persones a qui estimava irracionalment s'estaven matant en vida i havien convertit la seva vida en un infern... intentant, sempre convertir la meva vida en un altre infern, sense aconseguir-ho...
Ara, després d'un mes, crec que és moment que faci una petita visita llampec, d'aquelles de compromís, d'aquelles que no m'agraden... tinc por, por que es reobri el cercle, por de reviure sentiments que han anat no desapareixent però sí apaivagant-se i minimitzant-se.....
potser hi aniré la setmana que ve, qui sap... però em fa por... m'agradaria ser més forta, més decidida... ja intento mantenir la meva autoestima ben alta, però a vegades davant segons quines situacions... em desmonto i caic..... caic caic caic caic caic......
res més
bon vespre
imma
Posted by imma at 07:10 PM | Comments (7)