« una imatge patètica de mi mateixa | Main | Scrovegni »
September 23, 2005
a vegades
a vegades, de cop i volta, sento que no puc, que no puc fer les coses més senzilles del món. m'agrada mostrar-me ferma, segura de mi mateixa, amb ganes de continuar fent el que faig, però no sempre ho puc fer... és com si m'enfonsés, m'aixeco al matí per començar la rutina diària, recordant-me a mi mateixa que aquest és l'últim any de magisteri, que hauré de fer el pràcticun i que segurament l'any que ve estaré davant de un grapat de nens, sola davant el perill... i penso amb tots i totes els professors i professores ineptes que he tingut al llarg de la meva vida i tinc por de ser un d'ells, de no saber fer-ho bé, d'equivocar-me... ara tinc ganes que algú em digui: imma tu pots! tu no seràs una inepta, tu sabràs tractar els nens... i no només això, sinó que m'agradaria ser un bon referent, que aprenguessin amb mi, no només continguts sinó a ser bones persones... i això sé que serà molt difícil i també sé que potser no ho aconseguiré mai... per què em sento així? sóc tan insegura, cada dia m'he de recordar a mi mateixa que jo puc... que jo puc... si no fos tan insegura ara potser estaria tocant amb un grup, o simplement tocaria quan algú em demanés que toqués... un dia em van preguntar perquè seguia tocant si no tocava en cap grup i fins i tot reconeixia que em feia pànic tocar davant les persones.. i no vaig saber què contestar, perquè en el fons envejava aquell i aquella que podien tocar en el moment que fos davant qui fos.... tinc por de fer-ho malament, de no saber marcar bé el ritme, de desafinar quan canti una cançó, de no saber treure un so bonic de la flauta... de de de de de de de.... arribats a aquests punts, a vegades em tancaria en una habitació sense sortir-ne per tal de no enfrontar-me a mi mateixa... NO M'AGRADA SENTIR-ME AIXÍ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! m'agradaria poder ser forta com aquella roca granítica i al mateix temps ser flexible i moldejable com l'argila del meu expoble.................... però sóc com la sorra de la platja, fruit de l'erosió de mils roques diferents, que em deixo dur per les onades del mar, que em transporta la marea, em remou el llevant i acabo sota uns peus d'un nena rossa amb els cabells arrissats que mirava roques planes quan aprenia a nedar.... ara fa mil anys... abans que tot passés...
ja em passarà.... això em dic a mi mateixa... mentre la janis em mira amb cara de imma què et passa....
bona tarda
imma
pd: foto era d'aquí
Posted by imma at September 23, 2005 05:03 PM
Comments
Ai, imma, et diria que ho faràs molt bé. Però jo també tinc aquesta sensació massa sovint. La sensació que no podré fer-ho, que ho faig tot malament. Jo també era incapaç de tocar davant de ningú. I els exàmens de solfeig... eren un suplici!
Però, mira, vas tirant endavant i al final veus que sí que pots, i que no ho fas tan malament com et pensaves.
Posted by: Estranya at September 23, 2005 06:02 PM
El Sr. Gat fa solfeig de 03:00am a 06:00am al pati interior de casa.
Tots els veins li tiren coses per fer-lo callar i al final les recopila totes i posa un mercadillo u_u
Posted by: Jun at September 23, 2005 08:38 PM
merci... estic molt millor!!!! és que a vegades faig uns pluff!!! però sempre m'aoxeco!! per sort!!!
Posted by: imma at September 24, 2005 01:12 AM
L'experiència, el temps, et donaràn la seguretat que et falta, però, clar, arriben sempre tard. No els esperis, tu mateixa ves tirant, ja veuràs com ho fas bé. Tens gent que t'estimem, imma.
Posted by: Glory at September 25, 2005 01:00 AM
hola inma..
tinc que dirte que jo em sento igual que tu a vegades, no estudie magisteri, pero el que estic estudiant no existeix en espanya, i aixo dona por..
pero tinc que dirte que no ho faras mal, quan penses en tots el profes dolents que has tingut.. no seras igual perque faras el contrari del que ells varen fer.. tambe s'apren sent estudiant..
i sentirse sorra de platja, no sempre es dolent.. la sorra te molts estats, seca, mullada, flotant en l'aigua, portada p'el vent.. pot ser tingues que superar la teua vergonya, pero de segur que despuntes en otres situacions que als que et rodeen els dona por o vergonya..
anims. ho faras requetebe!
petonets
Posted by: rAnita nOe at September 25, 2005 02:31 PM