« coses del diumenge | Main | quan s'acabaran les tonteries? »

September 13, 2005

i el cel es tornà gris


per fi, després de dos mesos intensos de russos, russes, guies histèriques, encarregades restrenyides i un llarg etcètera, he acabat la temporada a la fabulosa casa-museu Gala-Salvador Dalí. Avui em preguntava una companya del museu si trobaré a faltar venir cada dia, l'ambient del museu, la rutina diària... i la veritat és que no, potser trobaré a faltar a la gent, ja que la majoria (menys una) de les persones que treballen en el museu són bona gent i, en el fons, es poden arribar a trobar a faltar.. però tot i això, si sóc sincera amb mi mateixa, crec que el meu cervell i el meu cos necessitava acabar i canviar d'aires ben aviat. A partir d'ara i fins a finals d'octubre, només hauré d'anar al museu un dia el cap de setmana, això vol dir que m'aniré desintoxicant de mica en mica, perquè no em vingui un daltabaix massa fort de cop i volta. Aquest hivern no treballaré, m'apuntaré a l'atur i em convertiré per primerava vegada a la meva vida en un granet de sorra del tan percent d'aturats que ensenyen cada dia a la tele, no sé com deurà ser sentir-se una aturada, ja ho veurem...

Passant pàgina a la llibreta d'espirals de la meva vida, aviat començaré el practicum a la Font de la Pòlvora, només espero i desitjo que tot em vagi bé, que els nens m'estimin i que jo els estimi a ells, que canvii la meva actitud i els meus prejudicis sobre els gitanos i que tot vagi com una seda... tinc ganes de sentir-me positiva, tinc ganes que el cel torni a ser blau, aquell blau impertinent que tan m'agrada... m'ha agradat el què m'ha dit una companya de la feina: estem tots tan tristos perquè te'n vas que fins i tot el cel s'ha tornat gris i ha començat a plorar.. ja sé que és d'una cursileria extrema, però què vols que et digui en el context i en el moment que m'ho ha dit m'ha fet posar la pell de gallina.. m'agrada que m'estimin i que em trobin a faltar, a qui no li pot agradar?

bona tarda

imma

pd: Avui em sento com la Venus de Botticelli acabada de sortir de la petxina..............lalalalaa

Posted by emma at September 13, 2005 06:53 PM

Comments

els prejudicis, els prejudicis . . . que seriem sense els nostres prejudicis.

Posted by: dErsu_ at September 14, 2005 08:00 PM

aiii, els nens... conec la sensació... :)
t'estimaran, t'estimaran. I et faran patir, sí, però també els estimaràs, perquè són nens i estan per això...
molta sort!

Posted by: Nimue at September 14, 2005 10:23 PM

hola inma..

espere que et vaja be al practicum.
tambe que et desintoxiques sense patir del museu...
i que continues sent tu alla on vages..

petonets

Posted by: rAnita nOe at September 15, 2005 12:38 PM

gràcies... a veure com anirà... de moment passo aquest parell de dies de "relax" abans de la tornada a la facultat, dormint, jugant i fent companyia a la meva janis... ara m'està llepant els dits mentre teclejo... vol que la porti a passejar i a jugar.. però de moment ha d'esperar assecar-se que l'he dutxada perquè estva ben guarrindonga!! :)

Posted by: imma at September 15, 2005 05:29 PM