imma

« dies de tot i de res | Main | sentir-se estrany »

November 19, 2005

un puja i baixa

avui a les tres de la tarda estava dins el Palau Macaya cantant bocinets de Messies amb el director Robert king ( que està com una cabra). Avui ens ha fet pencar bastant, sobretot metisos, acabaments de frases... Canto el Messies de Handel, com a participant individual des de 1995. Aquell any acabava de fer 15 anys i el fet d'anar a Barcelona tots els caps de setmana de setembre, octubre, novembre i desembre era una aventura i cantar al Palau de la Música Catalara era un somni de prínceps i fades. Aquest any ja fa deu anys del meu primer Messies, ara ja no vaig tants caps de setmana a assajar, ara ja em sé de memòria totes les parts de l'oratori, fins i tot la dels solistes i l'orquestra. He cantat el Messies amb vuit directors diferents, amb formacions diferents i amb idees de com interpretar aquesta obra mestra del Barroc d'una manera diferent. Des del 1995 he cantat cada desembre el Messies només interromput durant dos anys (els anys 2003 i 2004), per incompetència d'horaris i de primoritats. Els assajos sovint cansen, sobretot quan has d'esperar que les altres veus es posin d'acord, afinin, vagin a temps... però val la pena, els dies que cantes al Palau són increïbles. Sé que si no fos d'aquesta manera mai hagués pogut dir que algún dia vaig cantar al Palau de la Música, encara que sigui des de les butaques, juntament amb 300 persones més....
Sobretot quan canto les peces , (no sé com dir-ho) que m'emocionen més (i no, l'Haleluya no és la que m'emociona més, tot i que l'aplaudiment posterior sempre reconforta), tanco els ulls (cosa que no hauria de fer perquè després és impossible veure al director!!) i m'imagino que estic a dalt l'escenari al costat dels angelets músics... al costat dels primers violins (a la dreta de l'escenari).... ja sé que no ho hauria de fer perquè el que és bonic de cantar amb un gran cor és la força del conjunt, però és el meu somni. De tant en tant, m'agrada ser egoista,tot i que dura poc, perquè els jocs de les diverses veus amb les seves entrades, les harmonies que es van creant entre elles, fa posar la pell de gallina.

Demà hi torno, però aquesta nit necessitva dormir a caseta, al meu llitet i amb el meu osset de peluix.

pd; per cert, si demà algú passa pel Palau Macaya entre les 10 i les 14 hores del matí podrà sentir un assaig del Messies... txxxx era un secret ....

Bona nit

imma

Posted by imma at November 19, 2005 10:43 PM

Comments

Posted by: Marc at November 20, 2005 01:15 AM

Posted by: pere at November 20, 2005 03:23 AM

Posted by: erakkia at November 20, 2005 02:54 PM