« Tornada a l'aparent normalitat | Main | Tornem a ser dilluns »
December 18, 2005
aquella Girona grisa i màgica...
Li pots retreure moltes coses a Girona, que és extremadament aburgesada, que no deixa de ser un poble gran amb certs aires de grandesa, que és trista, grisa, melancòlica i humida, però tot i això, t'atrapa, t'absorbeix, té una força màgica que et xucla l'ànima i per molt que en vulguis marxar, no pots. Conec moltes persones que han quedat atrapades per aquesta força enigmàtica d'imant endimoniat, moltes persones que, com jo, sempre diem que en volem fugir, que volem tornar al nostre empordanet natal (o allà on sigui) però per una estranya raó que és, ni més ni menys, la màgia, no ho podem fer.
Com abandonar i restar lluny de llocs tan meravellosos com el casc antic, amb els seus carrerons, pujades i baixades? com viure sense passejar per la devesa centenària, melangiosa i decadent?
Girona forma part del meu passat i el meu present, és la ciutat que m'ha vist créixer realment, on vaig caminar badant, per primera vegada, sola, on vaig descobrir la llibertat d'uns carrers humits, foscos i mil·lenaris, una ciutat que fa olor de petjades perdudes, una ciutat que conec més que cap altre en el món (més que el meu ex-poble i tot)... La ciutat de les contradiccions, de les meves contradiccions...
He dit que forma part del meu passat i és part del meu present... però serà part del meu futur? En podré fugir ?
Vés a saber
bon nuit
imma
Posted by imma at December 18, 2005 07:30 PM