« Tornem a ser dilluns | Main | el dimarts en compre naps! NAAAPs! »
December 19, 2005
aquella imma
De fet, no he canviat massa, ja de petita era xerraire, moguda, nerviosa, escandalosa, riallera... un petit belluguet. A classe sempre m'havien d'estar avisant, imma calla, imma quieta, imma escolta, imma castigada, imma a fer còpia... no podia parar, de seguida em cansava d'estar fent el que estava fent i volia fer alguna altra cosa. A vegades les classes se'm feien tan cansades que no tenia més remei que xerrar, ballar i fer ximpleries. El fet de ser l'única nena rossa, arrissada i estarrufada ja cridava l'atenció, però, a més a més, no podia estar asseguda gaire temps seguit, m'havia de moure i empipar al personal. Segurament, per això sovint, em feien seure al costat del nen o nena més tranquil i silenciós de la classe, creien que així em tranquil·litzava. Tot i que, la majoria de les vegades em feia amiga de la persona tímida i quieta i li acabava encomanant, una mica, la meva xerrameca i bellugamenta. La tàctica de fer-me seure al costat de la persona tímida i quieta, la van utilitzar gairebé tots els anys que vaig estar fent l'antiga EGB, i per sorpresa meva, de seguida la van copiar els professors de BUP (tot i que a partir de tercer vaig decidir seure sola a davant de tot, per poder veure millor la pissarra) l'objectiu principal era que callés una miqueta, i segurament que deixés d'empipar a classe, però segur que algun altre objectiu ocult (o potser no tant) era que d'alguna manera socialitzés a la personeta callada i tímida. He arribat a aquesta conclusió després d'analitzar les poques amistats que he tingut a la meva vida. Conec a moltes persones, bé, de fet em saluden i saludo a moltes persones: per la facultat, pel carrer... Moltes m'aturen m'expliquen alguna anècdota, m'interesso per la seva vida, i ells, a vegades, per la meva, i punt, aquí s'acaba. Són els anomenats coneguts de vista, o companys: de feina, de pis, de bar... Amics n'he tingut i en tinc ben pocs, els justos que es poden comptar amb els dits d'una mà i encara me'n sobren. Curiosament, els pocs amics que tinc i he tingut són aquells ex nens i nenes tímids i callats, que algun dia algun mestre o professor van decidir posar al meu costat quan estava a EGB o a BUP. De ben petita vaig descobrir, que aquelles persones que parlaven poc, sovint quan ho feien deien coses interessants, sovint darrera aquella timidesa s'amagava una gran persona, noble, divertida, simpàtica, molt menys superficial que moltes altres... Segurament, en el fons, m'agradaria ser una mica com alguna d'aquestes persones, més discreta, més reservada, més callada. A vegades les ximpleries em perden, a vegades parlo més del que seria necessari, ric de maneres esbojarrades quan seria millor somriure, perdo el temps comentant coses que no faria falta comentar-les... Sé que ser xerrarire, no callar ni sota aigua i riure sense parar són uns dels meus trets característics, però tot i això m'agradaria canviar-ho... Però després qui seria? com hauria de ser?
no puc... però us seguiré admirant...
gràcies
imma
Posted by imma at December 19, 2005 07:37 PM
Comments
Ostres, jo al cole hagués sigut aquella persona a qui et posaven al cantó. I hagués agrait algú com tu, tot i que em sembla que no m'haguessis pas fet xerrar! I sí, segur que algú tenia l'objectiu ocult de fer socialitzar a la persona tímida. No sé per què, a mi sempre em col.locaven a les persones més xerraires al cantó. I, no sé, sempre acabava fent-me amb persones xerraires. Perquè, és clar, amb les persones que eren com jo, com es podia començar una conversa si jo no la començava i ells tampoc? Ai, que em sembla que t'estic escrivint un post! I, vols que et digui una cosa? Jo d'amics en tinc molt pocs, i a part d'una noia que és com jo, els meus amics sempre han sigut els típics xerraires i tal. I... segur que a totes aquestes persones els agradaria ser una mica més com tu. Creu-me!
Posted by: Estranya at December 19, 2005 09:32 PM
aquella estranya,,,,xD
Posted by: imma at December 19, 2005 11:17 PM
nena---- q no ni habia per tant ,, ejjeje ja veus el resultat EXCELENT !!! estic orgullosa de tu ..si ,, encara q no callis ni sota l'aigua .. com jo , jejeje petons ...
Posted by: ruru at December 20, 2005 06:26 AM