imma

Bon dia, estimat diari del meu cor, sóc jo, la Janis, ja sé que fa molt que no escric, però tot és per culta de la mestressa i del mestressu. L'altre dia, la meva mestressa va dir que em feia molta il·lusió fer el resum de l'any, però què vols que et digui, a mi el que em fa il·lusió és menjar pernil dolç, dormir sobre el llit gran, anar a passejar, menjar herbes del camp i saludar a tothom que passi pel davant. En el fons ho faig perquè a la meva mestressa li fa mandra, i a més, com que sempre està dient que no li agraden els resums que fan per la tele i per tot arreu... doncs mira.. me'l fa fer a mi... jo, pobreta de mi, que fa tot just quatre dies que he fet un anyet, i en fa menys que visc a casa els mestressus (o sigui casa meva), com puc fer un resum ben fet?.. faré el que pugui.
comencem pel començament:

Gener uns dels mesos més freds de l'any, a més, es veu que l'any passat va ser terrible, i la meva mestressa el va viure intensament, ja que va estar treballant a la catedral (venent entrades) sense calefacció i sense res de res!! pobreta meva... A partir d'aleshores, començaria una relació gairebé mística amb la catedral de Girona, coneixent racons amagats, passejant per dins les fosques cambres tota sola... un somni per qualsevol ...
Crec que no hi ha gaire res més a dir del gener, un mes que passa, sense deixar massa empremta, un mes fred, un mes trist, un mes que va de baixada...

Febrer: el mes més curt de l'any, enigmàtic només per aquest fet, tot i que no té massa res d'especial, també és molt fred... tot i que aquest va ser el mes que vaig arribar jo (la janis) a casa dels mestressos! pobrissona de mi, tan petita i espantadeta, només tenia tres mesets, havia viscut tot aquest temps entre les mamelles de la meva mare i la dolçor dels meus germans... però vaig arribar a la meva nova casa... i revolucionaria el món dels meus mastressos...... perquè sóc una gosseta genial i ben divertida
ja sé que la meva arribada va ser la millor cosa del mes, de l'any i potser de la vida dels meus mestressos, però també hi van haver retrobaments amb persones, que potser aquest any no es podrien fer... per moltes raons que ja les sap la mestressa... a més, la meva mestressa, NO va votar... la constictució europea, i ara potser ho faria... perquè va ser per pura mandra dominguera...
i bé, també va ser la meva primera passejada amb corretja i collar...

Març: Crec que m'estic allargant, hauria de ser més sintètica... mmmm... vocacions retrobades, ja ho han dit moltes persones, però jo ho torno a dir qui te mare menja coca! ....
aquell mes no li renovarien el contracte a la catedral a la mastressa, va ser només un nuviatge de tres mesos escassos.... la primavera tornaria com cada any.. potser va ser un mes una mica nostàlgic, ves a saber... i després de tot, tornaria la seva Odissea pubolística-daliniana particular.. estarien a punt de fer fora la llicenciatura d'història de l'art...

Abril: un mes molt bonic, certament, diuen que és quan la primavera és més florida, comença a fer caloreta... i aquestes coses... la iaia va fer una exposició, jo no hi vaig anar, però els mastressos sí..., es veu que els causo alguna complicació... de pipis i caques.. pobre de mi... tot i que també he tingut regals... i més regals!!!...... l'abril és un mes artístic, on es regalen moltes roses... no ho entenc encara, aquestes coses, regalar-se llibres i roses, que estrany, mai entendré aquests humans...

Maig: és aquell mes que navega entre dues aigües, és primavera, però ja és estiu, o gairebé, un mes que tot ja és florit, on els cels són lluminosos, i els bons humors tornen, ara ja per quedar-se tot l'estiu. En aquest mes, la meva mestressa es va canviar de blog, tot i que de tant en tant va a vistiar l'antic, purament per nostàlgia...
Aquest és un mes, que tornen aquelles les visites guiades, torna el cada dia, el mes de les flors gironines, tan precioses, tan boniques... a més vaig aprendre a nedar, tot i que no em va agradar gaire el contacte amb l'aigua....menjar sorra sí que m'agrada...

Juny: aquest mes es va saber on faria el practicum la meva mestressa, després d'estar dies i dies, parlant-ne... (només parlaven d'això!!)... l'art ho envolta tot, sempre hi ha un moment per parlar d'art... i de tocades de violins pels llocs...

bé, estic cansada, això de fer un resum de l'any porta més feina de la que em pensava, ja sé ara, perquè la mestressa me'l fa fer a mi... qui la va fer..
demà continuaré, fins el desembre.... ais...

quin remei

bona tarda