imma

« música, si us plau o mama vull ser artista! | Main | Ja ho heu fet? »

December 23, 2005

divendres, faves tendres

Em sento moixa, tot i que, el sol llueix. El veig, impertinent des de la finestra de l'habitació. Fa estona que ha desfet tot el glaç que s'acumula als camps i als sostres de les cases del davant. Enlluerna mitja sala i la Janis aprofita els seus rajos per escalfar-se la panxa. Havia quedat amb la rous, però em fa mandra sortir al carrer, tot i que sé, que potser seria la fàcil cura dels meus mals, però avui em sento autodestructiva. Deuen ser les hormones, m'ha de venir la regla, i setmanes abans em sento com un drap manyocat. A sobre, no se m'ha acudit res més, que fer "neteja" de mails, en tenia molts de propaganda, i m'he dedicat a eliminar-los. Però entre els mails escombraries, n'hi havien d'antics “amics”, de persones que fa exactament un any, m'explicaven coses de la seva vida, i estàvem en contacte. M'he posat trista, veient que, sovint, sóc incapaç de mantenir el contacte amb persones que havien sigut molt importants per mi. Deixes d'anar al teu expoble, deixes de contestar un mail perquè tens feina, o mandra, deixes de trucar per telèfon, deixes d'enviar missatges, fins que abandones completament la persona en qüestió. Un dia, amb més bona lluna, hagués pensat que la culpa no és meva, sinó d'aquelles persones, però la que va marxar, la que va deixar de contestar mails, la que va preferir començar una vida completament nova oblidant els seus orígens d'expoble, vaig ser jo. Ara em sento culpable, i aquest sentiment és horrible, odiós i anguniós.

Si analitzo el meu estat d'ànim des d'una posició objectiva -cosa, d'altra banda, completament impossible- podria dir que, com que ahir vaig arribar a límits molt alts de felicitat, d'emocions positives, de neguits exitosos, avui, per força, em toca anar de davallada, amb dolors premenstruals inclosos. A vegades em fa ràbia ser dona, sobretot quan em sento com una caca punxada en un pal, sense motiu aparent.

Ara aniria a passejar a la Janis, però ahir a la tarda es va menjar el seu collar i la cadena la vam perdre fa uns dies. L'altre dia la vaig portar a donar una volta, sense lligar, pel meu barri, i un senyor molt malcarat, amb un gos lletgíssim, em va fotre crits, dient que era il·legal portar un gos deslligat. Potser tenia raó, però ja es podia haver estalviat les paraules.

Em podria dutxar, a vegades el contacte amb l'aigua calenta, i sortir ben neta i purificada va bé, per remuntar el meu humor... a veure...

bon migdia

imma

Posted by imma at December 23, 2005 11:56 AM

Comments

Posted by: ruru at December 24, 2005 02:32 AM

Posted by: imma at December 24, 2005 11:03 AM