« aquella imma | Main | ximpleries »
December 20, 2005
el dimarts en compre naps! NAAAPs!
EEstava al súper dia comprant Naps i altres coses, sí, jo també vaig al supermercat de tant en tant, a comprar coses per menjar i beure. De cop i volta m'ha vibrat el mòbil, gustosament, a la butxaca dreta de la meva trenca (la butxaca esquerra es va trencar fa un parell de setmanes). Era una noia que treballa (bé, treballava) al museu amb mi, m'ha fet il·lusió, m'encanta que em truquin, m'encanta xerrar pel sistema que sigui. El motiu de la trucada era perquè anés a fer una xocolata desfeta amb nata (o sigui un suís) a la xocolateria l'Antiga, que està just davant de l'ajuntament de Girona, a la plaça del Vi, on fan els millor suïssos del món. Els del carrer Petritxol de Barcelona no els arriben ni a la sola de les sabates. Resulta que feia gairebé un mes que havíem quedat però jo, tot i que tinc agenda i l'utilitzo (almenys hi apunto coses), se m'havia oblidat completament. He anat corrents, deixant la compra de Naps del dimarts a mig fer, cap al bell centre de la ciutat humida. Feia dies que no hi anava, no recordo l'última vegada que hi vaig anar (setmanes, mesos?) últimament em passejo per altres barris gironins més salvatges però igualment bonics (a la seva manera).
El suís continuava tan bo com sempre i la vetllada ha sigut molt agradable (que cursi que queda), tot i que hem parlat molt d'uns dels únics temes que ens uneixen "la feina", Dalí, la miss Borde, "feina", art?¿?... La casa daliniana continua igual de surrealista, amb els mateixos humors i baralles de sang i fetge... Encara estic pensant si hi tornaré... segurament que sí, ja que es cobra bastant bé i mira, és un lloc conegut... a més ara tinc l'esperança que, segurament a partir de setembre estaré en una escola (quina emoció).
Parlant, parlant amb en R, me n'he adonat de com m'ha canviat la manera de pensar en poc temps. Fa menys de tres o quatre anys, tenia ganes de viatjar, no només fer turisme, sinó d'anar a viure a llocs diferents, conèixer gent d'altres parts del món, allargar el meu mini Erasmus, fent algun Sèneca. Sé que s'aprèn molt vivint en ciutats, països diferents... però, últimament només tinc ganes de buscar l'estabilitat. Sembla que, de moment, tinc estabilitat emocional, ara em falta estabilitat econòmica (ostres sembla que parli una altra persona...) si pot ser amb una feina que m'ompli, sense deixar mai d'estudiar, ampliar... Sovint, em plantejo qui sóc realment, qui és l'Imma, aquella nena rossa esbojarrada que semblava que s'havia de quedar ensimismada per tota la vida? aquella nena, aparentment irresponsable que semblava que vivia en un se menfotisme permanent? aquella nena que un dia li van dir que mai faria res? o aquella imma que intenta tirar endavant com pot? aquella imma que quan s'ha de responsabilitzar es responsabilitza? aquella imma, que dubte, busca, pregunta, somriu, plora, es contradiu, es torna a contradir, estima, riu, gemega, es queixa, lluita, la derroten, s'aixeca... continua... cada dia... intentant perseguir el blau de la tramuntana perduda del seu Empordà idíl·lic que només existeix en el seu cor?
vés a saber...
potser... algun dia ho descobrirà...
bona nit
imma
Posted by imma at December 20, 2005 09:41 PM