« dia de canibalisme | Main | Tornada a l'aparent normalitat »
December 17, 2005
Messies III i Odissea barcelonina....
Fa exactament cinc minuts que m'he llevat, encara vaig amb pijama i segurament, encara trigaré unes hores a vestir-me de carrer... Ahir va ser tot una aventura. Havíem quedat amb la rous a les quatre de la tarda al meu carrer, per anar cap al poble de'n Pemi Sta Maria de Palau Tordera. Eren un quart de cinc i la senyoreta imma encara s'estava eixugant els cabells, (he de recordar comprar-me un secador nou, ja que el que tinc no asseca res..) Cap a dos quarts sortíem de Girona, agafàvem l'autopista i en un tres i no res ja estàvem al poble de'n Pemi. Teníem molt poc temps de marge per poder agafar el rodalies per anar a Barcelona, però tot i això, els cafeters del barri Fer i imma, van tenir la Gran idea de fer-ne un abans d'agafar el tren. El resultat va ser que vam perdre el rodalies i el següent no passava fins al cap d'una mitja hora. Ens vam haver d'esperar a la desolada estació, morts de fred, veient passar els Catalunya express, els Regionals Deltes a tot drap, i dos Rodalies en direcció St Celoni.
Allà va ser quan em vaig començar a posar nerviosa, i gràcies a que no porto mai guants, una per una, les ungles dels meus ditets van anar desapareguent. Al cap de mitja hora justa, va arribar l'esperat Rodalies, i xino xano va anar enfilant el camí cap a la gran ciutat. La nostra sorpresa va ser, que a sobre d'anar amb el temps just, el senyor de la veu de Rodalies ens va avisar, més o menys a l'altura de La Llagosta (em fa molta gràcia que hi hagi algun lloc que es digui aixi) que el tren romandria aturat uns quinze minuts. Jo ja no sabia quina cara posar, tan complicat és arribar a Barcelona? com podia ser que ens estés sortint tot tan malament, després d'haver-ho planejat tant? Finalment, el tren es posà en marxa, però ja anàvem amb el temps més que just. La guinda del pastís, va ser un senyor d'aquells seriosos, sentint com ens queixàvem dels serveis nefastos de la Renfe, ens va comentar que hi havia hagut una persona que s'havia llençat a les vies del tren i per això hi havia aquest retard. No sé si va ser la manera de dir-ho, amb cara de Judici Final, o els nervis que portava a sobre, però aquella notícia esgarrifosa em va fer venir ganes de vomitar, o sigui que vaig acabar el fabulós viatge amb mareig.
Vam arribar a l'estació de trens de Passeig de Gràcia quan faltaven cinc minuts per tres quarts de vuit, havíem arribat a la ciutat comtal gairebé una hora més tard del que teníem previst. Vam córrer tant que quan vaig arribar al Palau de la Música em pensava que em desmaiaria i començaria a treure el fetge per la boca. No sé com ens ho vam fer, però a les vuit ja estàvem asseguts a les nostres respectives butaques.
Ahir vaig sortir bastant satisfeta del segon dia d'estrena del Messies, vam entrar molt més a temps a gairebé tots els números, fins i tot en el "Whorthy". Estàvem tots molt més desperts i atents, no vam perdre tant el tempo, tot i que encara costava seguir bé del tot les indicacions del director. Al final del concert, ens van aplaudir molt i tot i això el director no va volar repetir l'Aleluya.
Després del concert, vam anar a sopar a un buffet lliure, teníem una gana increïble. En acabar de sopar, vam decidir anar a fer unes cervesetes, i aquí va començar la segona part de la nostra Odissea barcelonina particular, perquè després d'entrar a diferents bars, caminant com burros, vam tornar a perdre el bus que ens tornava a casa, i ens vam haver d'esperar una hora asseguts al terra mig morts de fred. Tot per no calcular bé el temps, perquè ja se sap, les distàncies a la gran ciutat són molt més llargues, (tres o quatre vegades més), que les del meu poble.
Espero que l'any que ve, si és que torno a cantar el Messies, l'última nit no sigui tan agitada.
Encara sort, que l'Oratori va sortir mitjanament potable...
bon dia, tarda, vespre, nit
imma
Posted by imma at December 17, 2005 02:09 PM
Comments
Afortunada ets, car només t'ha faltat el cíclop, en el teu viatge.
Posted by: dErsu_ at December 18, 2005 12:41 PM
SORPRESA!!! Molt bona la descripció de la nit. Encara que t'haig de dir que Palautordera s'escriu tot junt, però això en el fons és igual, per un cop surt al meu poble, si sóc en Pemi, a internet. Acabo de tornar de la Formació Inicial per equips de demarcació, en altres paraules coses meves del cau. I he pensat a veure si trobes el blog de l'Imma i si l'he trobat i al veure aquesta descripció només quedava fer un comentari. Aquí el tens.
Posted by: pep at December 18, 2005 06:33 PM
pep (des de quan et dius pep) pemi!! macu preciós i guapo!!!! que guai que m'hagis posat un comentari... ja arreglaré això de palautordera... xD no sé si veuràs el missatge, però almenys té contestat... ja et trucaré macu macu!!
Posted by: imma at December 21, 2005 02:46 AM