imma

« avui m'hauria de quedar a casa | Main | Hi ha gent que busca coses rares... »

December 15, 2005

Messies participatiu 1

Al final he agafat el tren, m'he posat música, he fet deures de la uni i amb una hora i quart ja estava a passeig de Gràcia. De fet, Barcelona no està tant lluny... Allà he quedat amb en Josep i hem anat a mirar l'exposició de Rembrandt. Hi ha bastant obra, i és interessant ja que la majoria són peces que no estan exposades pel públic normalment, o sigui que era una oportunitat especial per veure-ho tot aplegat, i gratuït... tot i que per veure-la bé, s'hi hauria d'anar amb temps i estar-se estoneta en cada esbós, estudi, aiguafort... L'any que feia l'assignatura de Rembrandt i el seu temps, l'hauria aprofitat molt aquesta exposició, ja que el nostre intentent d'anar a Amsterdam, va ser frustrat, encara que, després de tot, vam poder veure una gran exposició de Vermeer amb peces increïbles al museu del Prado de Madrid, amb visita comentada per un expert en Vermeer.. però bé, aquesta és una altra història...

De seguida han sigut quarts de vuit i hem hagut d'anar fins al Palau de la Música. Que ràpid que passa el temps a vegades!
L'assaig ha sigut bastant curt, només un parell d'hores i encara no hi ha arribat. Tinc al costat una dona que s'adalanta a cada número gairebé un compàs, no sé com s'ho fa, el problema és que a vegades m'arrossega a mi... per sort, afina... perquè recordo un any que tenia al costat una dona que desafinava molt i vaig passar un Messies terrible. Estic al primer pis i a la primera fila, s'ha de dir que sempre he tingut bastant sort en els llocs que m'han tocat. Aquest any tinc una visió fantàstica de tot l'escenari, del director, i demà quan vinguin els solistes els podré veure perfectament. Les dones de darrera m'han dit que els hi tapo tot, i m'han fet posar de mil formes diferents, espero que demà no s'atreveixin a gaire res... hi ha cada dona més pesada, jo no em queixo mai quan em toca tenir una dona d'aquestes permenentades al davant... buuf, sembla que pel fet de tenir més edat que jo, ja em puguin tractar com si fos una nena tonta, em fan tanta ràbia. Demà em penso posar de la manera que em doni la gana.
He intentat fer fotos, però les dones dels costats em miraven malament, i després m'ha donat la sensació que tothom em mirava fatal, ja que intentava agafar el director de cares i quan ho estava fet, evidentment no cantava. De fet no ho he aconseguit pas, han quedat unes fotos una mica lletges, però bé... Demà ho tornaré a intentar.

Pel que fa el tema veu, miraculosament, he pogut cantar bastant, de tant en tant em venia algun atac de tós, tot i que, he de dir que ja gairebé no en tinc. Quan fèiem el número de l'Amén, de tan dir la vocal A, me n'han sortit un parell d'esquedades i més que Ans semblaven ics. Per tant, de tant en tant parava de cantar, per poder deixar reposar el coll maltractat.
Hi han hagut números que han quedat bastant potables, com el conegut "Haleluya!", que fins i tot el públic ha aplaudit, però per exemple el "He trusted in God" que en els altres assajos, ens quedava molt bé, avui els tenors i els baixos s'han adelantat, després han fet anar malament les altres veus, i el resultat ha sigut un número bastant catastròfic. És una petita fuga, on les veus van entrant de mica en mica amb el tema principal, s'ha de cantar bastant fort i ràpid, cosa que fa que fàcilment es perdi el tempo, a més m'he adonat que la majoria de persones no fa cas al director, ni tan sols se'l miren...
No sé com anirà demà, espero que molt millor... és la Gran estrena!
Estigueu atents al telenotícies comarques... a veure si sortim!

bona nit

imma

Posted by imma at December 15, 2005 12:56 AM

Comments

Posted by: Josep at December 15, 2005 09:39 AM

Posted by: imma at December 15, 2005 12:55 PM