« garrepa de Nadal | Main | divendres, faves tendres »
December 22, 2005
música, si us plau o mama vull ser artista!
Avui era el gran dia, avui es feia el festival de música de Nadal de la Udg a la facultat d'educació i psicologia. Aquest any estava molt motivada ja que participava en dues actuacions i mitja. En una cantava de soprano (sí, jo a vegades faig de soprano, va com va) un arranjament en instruments Orff de "El dimoni escuat", participava activament, fent de protagonista total en el conte-dansa i també participava en el neguit de la posada en escena de la paranoia de la cançó patxanguera "La camisa negra".
He d'admetre, que m'encanta pujar dalt d'un escenari. He dit moltes vegades, i si no ja ho dic ara, que em fa molta vergonya tocar en públic, o fer qualsevol cosa en públic, però quan m'hi poso em sento com peix a l'aigua. És una pujada d'adrenalina impressionant, ser protagonista d'alguna cosa, per uns instants, i veure que l'altre gent s'ho està passant bé fa que se t'infli l'ego.
Un cop acabades les actuacions, que han durat prop de gairebé tres hores, ens han preparat un pica- pica, però jo estava tan emocionada que m'he entretingut massa parlant amb els meus fans, i finalment només he pogut beure un got de vi i menjar uns quants "polvorons".
Una de les meves fans, de 4 anyets més o menys, m'ha dit que el que li havia agradat més de tot el concert de Nadal, era el "meu" conte. Com que m'ha agradat tan que m'afalagués, una de les persones més crítiques de tot el públic, li he regalat el barret que havia utilitzat en l'actuació i se n'ha anat ben contenta de la facultat i jo encara més.
Hem decidit quedar-nos a dinar tots els artistes de musical a la facultat, que el menú és molt barat i està molt bé.
Fa poc que he acabat d'arribat, a partir de demà ja comencen les esperades vacances de Nadal, tot i que ja se m'acumula la feina, encara he de començar el meu projecte i a partir de la tercera setmana de gener ja l'hauré de portar a la pràctica... a veure què tal anirà.
Vaig a descansar una estoneta que avui han sigut masses emocions seguides...
Bon vespre
imma
Al meu costat, s'ha assegut un tros d'home de 19 anys, ros amb els ulls blaus, que ha fet que les meves hormones adormides es despertessin, de cop (espero que això no ho llegeixi en Fer jeje). Parlant, parlant, resulta que és un noi de La Bisbal que havia anat a classe amb la meva germana. No sé què passa, però em trobo gent del meu expoble a cada cantonada. Toca el trombó i ha participat a la cobla de la Udg com a convidat. Hem estat xerrant una bona estona, un noi realment interessant. Per què quan tenia la seva edat, no trobava nois tan interessants com ell? on s'amagaven?... vés a saber...
Posted by imma at December 22, 2005 06:28 PM