imma

Juliol: la meva mestressa ja està immersa dins la rutina pubolística (amb les seves pròpies paraules... però, en el fons, la calor i els dies que mai s'acaben, li agraden (encara que sempre digui que no..), tots sabem (fins i tot la gosseta més bonica de mig girona i l'empordà) que cada any hi ha més sequera, però es veu que ni tan sols l'Ajuntament escarmenta...
La meva mestressa, sap moltes coses, com ara què fer un dia de festa... com avui... la fred de l'hivern, ens fa oblidar que dins el jardí dels elefants de les potes llargues hi feia tanta calor... i a més sempre s'estava queixant de les meves caques i pipis... la mestressa diu que sempre espera, espera i es perd, però sempre s'acaba trobant... dins de tanta, calor, russos i russes, de tant en tant també hi ha una mica de culturilla wagneriana, encara que sigui d'aquella manera... no ens enganyem, potser el que li passa a la meva mestressa, és que, sovint, voldria tenir vacances ... d'aquelles de veritat, en mesos de calor... a veure si algun dia ho aconsegueix...

Agost: l'agost, el mes dels estels, de l'estiu a tot gas, de les festes, de la llum... de la recerca de les ulleres noves per l'imma, va començar a anar a òptica per òptica, de tot girona, per trobar les ulleres més barates i millors... però li va costar uns quants mesets... a més, l'agost, van decidir que m'havien de tallar els cabells ben curts, com si fos un altre gosset, però a mi em va quedar molt bé, perquè sóc la gosseta més bonica de tota la província i més enllà!
i em fan fotos precioses, tot i que una mica... pornos, ja sé que potser no estaria malament trucar una protectora.. a més el mes d'agost, la mestressa va fer descobertes, com ara, que l'envoltori del chupa-chups el va dissenyar ni més ni menys que el propi Dalí!!! després d'una calorada discussió... també se sap, que el mes d'agost, és dia de festes majors i aquestes coses, que potser més val no anar-hi, perquè després s'escriuen posts una mica melncòlics... tot i que a vegades, per aclarar les idees i refrescar-les, en ple mes d'agost, és necessari una bona dutxa de tempesta d'estiu... sempre quan acaba un mes ens alegrem, potser perquè sabem que n'hi ha un altre tot seguit que ens portarà coses noves, i potser farà que canviin els aires...

Setembre: es veu que tenia moltes ganes que arribés aquest mes, no entenc com pot tenir ganes la meva mestressa perquè torni el mes més nostàlgic de l'any, bé, tampoc tant, de fet diuen que no hi han pas mesos millors que altres.. o sí?... de fet, per ella, aquest mes suposa l'acabada de la temporada frenètica de l'estiu, i la "vuelta al cole".... tot i que tots els mesos tenen la seva tendresa, i les seves coses boniquetes... s'entén que aguanatar uns mesos d'estrés, de russos, russes i moltes persones fa que, quan s'acaba tot això hi hagi un cert alleugiment... com si sortíssis d'una petxina, tota acabada de néixer... les tempestes d'estiu estan molt bé, però i el blau idiota de la tramuntana qui ens el treu? qui pot dir que aquest blau no sigui d'ella, de la meva mestressa? ningú... si la tramuntana, diu que dibuixa un cel preciós... Caravaggio dibuixa quadres preciosos...

Octubre: finalment, després de tan parlar, la mestressa aconsegueix comprar-se unes ulleres noves! precioses, i a més també unes de sol que no diguis que no, però és molt fashion! ella va dient que l'octubre és un mes que passa, per passar, que potser si no hi fos al calendari seria igual... però jo no m'ho crec, la tardor sense l'octubre, n podria ser tardor... la meva mestressa em deixa escriure poc, però de tant en tant, escric alguna cosa, que és el millor del millor del blog, sí o sí?.. el mes d'octubre, el mes de la pluja, necessària per la vida, necessària pels bolets, i per mullar-se les potetes negres... el mes d'octubre va servir, per el començament de la gran aventura del pràcticum, qui ho havia de dir que ja havien passat tres anys?....... no t'amoïnis, cada any hi han les fires, i cada any els mateixos dilemes...
però l'octubre s'acaba... i ve...

Novembre: comencem amb bon peu el mes onze de l'any, amb l'aniversari de la iaia ruru, que no és gens iaia, i que el pastís va ser bonissíssim... ui quan recordi la mestressa, que al novembre va anar a renovar el DNI i encara l'ha d'anar a buscar!!! jajajaa.... a vegades, la mestressa dibuixa sol solets, quan els núvols intenten tapar-lo... hi han coses que ni tal sols la meva mama humana pot explicar, tot i que sempre quedarà un bon quadre per pensar en altres coses...
qui va dir Messies? qui va dir Handel, si mira, des del mes de novembre cantant per mig Barcelona... o era des de l'octubre??... el novembre és mes de misteris, misteris revelats... d'aquells curiosos i simpàtics..
el món es capgira, quan el Nadal comença en novembre XD...

Desembre: per fi! l'últim mes, sort que només hi han dotze mesos, perquè sinó, de veritat que no acabaria mai... l'any que ve que el faci algú altre el resum de la meva mestressa, perquè el que és jo, no el faré mai més... mira que posar-me deures amb lo petita que arribo a ser!!
ara m'ha semblat veure que el desembre la meva mestressa va anar a la seva primera diada, a final de temporada, però val més tard que mai? o això diuen no?, doncs això, es veu que després va començar a provar la ratafia i no va poder parar... ais pobreta...
Per què li agrada tan el blau a la meva mestressa? que ho pintaria tot blau, blau com els seus nens aquell dia?... ostres, jo també hi vaig anar a Vic(h)!!!! tot i que els peus de les persones em trepitjaven... sóc tan petita peluda i arran de terra, que clar, no miraran el terra quan caminen... no!!!....
Fa poc he sentit tossir la meva estimada mestressa, i resulta que fa gairebé un mes que arrossega un constipat... que a veure si es cura!!! ja seria hora, potser així faria ella els resums!... el desembre és el "cumple" o sigui que s'ha de celebrar!!!
N'hi ha que canten com una mallerenga, n'hi que com rossinyols, n'hi que com la mestressa canten com ... com... bé doncs això que canten coses rares....... i va continuar cantant... i cantant amb Odissea inclosa... i també va fer ximpleries dalt d'un escenari universitari... fet i refet, s'arriba al Nadal amb pocs dies, tot va tan ràpid... tan tan... Sants innocents amb mentires piadoses...... fins que arribes i et trobes amb el resum de l'any primera part, mira quines coses....

Bon Any!!!!

janis

pd: sóc una gosseta preciosa i que fa els deures ben fets!! Bup bup!!!