imma

« menjar figues segues i Ratafia a Besalú | Main | l'any passat »

December 05, 2005

somriures blaus

Avui he hagut d'anar a l'escola, quan m'he llevat, tenia moltes coses a fer: dutxar-me, fer el dinar, esmorzar, vestir-me, preparar la bossa... ho he hagut de fer ben de pressa... gairebé em deixa la noia que em porta amb cotxe normalment, sóc un desastre.

Powered by Castpost

Al matí ha sigut bastant monòtom, encara estem fent les nadales pel dia del concert. Avui hem pogut ajuntar els dos cursos de cicle inicial per veure com quedava la cançó. Realment no està quedant del tot malament: se saben bastant la lletra i la coreografia, i mira, encara afinen una miqueta... tot i que, això sí, criden molt. És difícil saber diferenciar el cantar fort, del cantar cridant, ho reconec. Els grans, en canvi cada dia estan més passotes, segurament només n'hi hauran quatre el dia del concert...
A la tarda he estat amb els petits de p3, avui hem fet un mural per regalar als nens de cinquè. Per Nadal s'intercanvien regals, els grans fan regals pels petits i els petits pels grans. Els ha fet molta il·lusió i s'ho han passat molt bé, l'activitat ha sigut molt senzilleta, ha consistit en posar un paper molt gran penjat a la paret, i per una estoneta s'han convertit en grans pintors. Han fet un paisatge d'hivern amb diferents pintures de colors freds: blau, verd, blaus menys intensos a partir del blanc... podien utilitzar pinzells, esponges, les mans... ha estat genial.. jo també he quedat ben blava... de dalt a baix... m'ha encantat potinejar amb ells. Després hem estat una bona estona rentant carones, mans i caps plens de pintura blava, (la meva carona i les meves mans incloses)
Cada dia m'agrada més, ara li comentava a la mari que quan surto de l'escola em sento com plena d'energia, com si el cor em bategués més, com si se'm fes més gran, com si els pulmons es poguessin oxigenar més.. és una sensació estranya, com màgica, que no l'havia experimentat mai abans, almenys amb aquesta intensitat.
Recordo, fa anys, quan em dedicava anar amb els arqueòlegs haver tingut una sensació semblant, sobretot en unes excavacions en les quals estàvem dalt una muntanya i podies contemplar tot el golf de Roses inmens, després d'una tramuntanada a ple juny... també recordo haver tingut aquesta sensació passejant vora el Leman amb una novel·la entre les mans, sentint-me lliure i lluny de les coses lletges, o quan em dedicava a passejar pel barri vell sense rumb concret, amb tot el temps del món... Situacions diferents, moments diferents... però sempre la mateixa sensació.... Tot i que ara la noto amb més intenssitat, com si tot tingués més sentit. Sé que el que estic fent té un sentit, m'agrada veure en Tomatito rient, o en Pepe, o en Juanito petit, o la Coral... els seus somriures avui eren blaus, demà seran verds, demà passat roses... i de mil colors fins l'infinit...

m'encanta

bona tarda

imma

Posted by imma at December 5, 2005 07:05 PM

Comments

Posted by: dErsu_ at December 5, 2005 08:07 PM

Posted by: memoria at December 5, 2005 11:54 PM

Posted by: imma at December 6, 2005 12:08 AM