« els meus nens i les meves floretes | Main | diumenge »
May 20, 2006
l'avi ramon
L'altre dia al vespre estàvem tots ben preocupats perquè el meu avi havia caigut i se li havia trencat el fèmur. Resulta que va donar una ordre al gos perquè redrecés les ovelles, i el gos va entendre malament l'ordre, i en comptes de fer anar les ovelles cap un costat les va fer anar cap a l'altre. De cop i volta, va tenir tot el ramat d'ovelles darrera, i com que està sord com una tàpia no va les va sentir. Segons la seva versió, les ovelles el van fer volar i va caure al terra. Una vegada a terra no es podia aixecar, ell pensava que s'havia enganxat la cama en algun lloc. Arrossegant la cama va anar a parar dins el cotxe i va anar avisant el grager del camp del costat, el seu nebot. El van portar de pressa i corrents al cap de la Bisbal i del cap a l'Hospital Trueta de Girona. Els enfermers i metges, es feien creus de veure un senyor de 84 anys, amb el fèmur trencat que hagués sigut capaç de "caminar" un bon tros.
Ahir el van operar, i avui ja volia marxar cap a casa. "Les ovelles, la granja, les cabres!!".
Avui, amb la meva germana, hem anat a donar una volta per la granja. Jo feia gairebé deu anys que no hi anava. Està tot molt deixat, les ovelles estaven pasturant pel camp del costat, vigilades pels gossos bastant petaners. M'he adonat que la Negreta encara és viva! Una burra catalana que deu tenir vora els 25 anys. Ja la van comprar vella (per ser burra clar).
M'han vingut tot de records infantils, els meus cosins la meva germana i jo, jugant i embrutant-nos enmig dels animals, jugant a saltar bales de palla... Aleshores no era conscient del paisatge i és que la granja està envoltada de camps daurats, verds, de colors, al bell mig de les Gavarres.
Emma si fotografio la granja l'estic "folcloritzant"?... no, estàs recuperant arrels... aaah molt bé doncs...
Demà si me'n recordo posaré una fotografia molt bonica de quan tenia uns 5 anyets amb el meu avi, a la granja...
per molt que volguem tots que l'avi deixi de treballar, deixi estar d'una vegada les ovelles, les cabres, els camps... avui he entès que serà impossible...
L'àvia, encara que una mica preocupada, sembla contenta, parla molt sovint amb l'avi per telèfon, a ella li fa por sortir de casa, perquè ja fa temps va caure al mig del carrer. Diu que si es sent bé a casa no té perquè sortir, però a canvi trucar a l'avi cada hora....
ais....
bona nit
Posted by imma at May 20, 2006 12:15 AM
Comments
Vagi des d'aquí, un desig de prompte recuperació per a l'avi.
Posted by: El Pensador at May 20, 2006 06:49 AM
És increïble la capacitat de suport que té la gent gran, en tots els sentits, oi? Espere que el teu avi millore prompte, i veure prompte també la foto que dius.
Posted by: Ainalma at May 20, 2006 01:11 PM
Un home de ferro, l'avi! Que aviat torni a casa i a les seves coses. Petons.
Posted by: Glory at May 21, 2006 03:03 PM
segur que es recupera, de fet ja està mooolt millor!
Posted by: imma at May 21, 2006 04:58 PM