« una de russos babosos! | Main | revetlla »
June 22, 2006
coses que dic
Aquesta mena de diari, bloc, o tros de món on escric, em serveix per dramatitzar la meva vida. Els moments quotidians en si, són una mica avorrits, només canviant alguna cosa, emfatitzant alguna altra, convertint una petita anècdota en relat o en frases curtes, combinant elements, un fet intranscendent, oblidat al cap de cinc minuts, es pot arribar a esdevenir un fet remarcable i important de la meva vida. En el fons l'imma de les flors salvatges és un petit personatge que m'he creat. En pemi a vegades em comenta, que la que escriu aquí és un imma real: ostres, quan et llegeixo sembla que et senti parlar! Jo sempre li dic que exagera, que l'imma no és aquesta personeta que escriu tonteries en el blog, ni tan sols és aquella noia que riu i plora, que es desespera i que reacciona. Que li agrada somiar i mirar els estels. L'imma és tot això i molt menys, o tot això i res. L'imma és exagerada, dramàtica, comediant, sincera, mentidera, simpàtica, antipàtica, riallera, seriosa.... sóc un tot i un res. Com totthom.
No sé on vaig llegir, no sé de qui és la frase (ara ho hauria de buscar i em fot mandra), però segons algú (que deu ser molt important, ho dic perquè no s'ofengui, no vull robar frases a ningú), però les paraules ens limiten, les paraules ens priven de la llibertat, per molt vocabulari que arribem a posseir, mai podrem expressar el que realment voldríem expressar... Em poso límits a mi mateixa escrivint aquí, potser si ara estigués parlant amb tu les paraules agafarien un altre significat, més transcendental, o potser de conversa de les 12 del migdia davant una cervesa fresca (que també pot ser que sigui transcendent eeh!!), però serien aquelles coses que van més enllà d'un simple text, potser (segur), les més importants.
A vegades, quan dramatitzo massa, quan em passo de la ratlla les persones que mínimament em coneixen i m'estimen, es preocupen per mi. Fins i tot m'arriben a trucar preguntant-me el què em passa, i potser no em passa res, o potser el que em passava després d'haver-ho escrit deixa de tenir tanta rellevància. És curiós, el blog, o el que sigui, em serveix per desfogar-me, per descarregar algunes ales de papallones empresonades dins l'estòmac. A vegades intento ser poc clara, i al poder-se interpretar segons què de moltes maneres.. pot esdevenir un avantatge o un gran inconvenient.
Què vull dir amb tot això? segurament que no us empasseu tot el que escric i dic aquí. Canvio de pensament molt sovint, no sóc d'idees clares. No em feu cas, ni us espanteu ni us estranyeu... i sobretot no us preocupeu...
Bé, en molts post us he dit com us estimo, amb noms i cognoms (bé cognoms potser no...)... i us segueixo estimant. Quan estimes alguna persona, aquesta estimació no marxa així com així. Aquesta perdura i millora amb els anys, com el bon vi!
Bé, em pica molt el cap, he anat a la platja i no me l'he rentant i la sal s'està incrustrant, potser m'arribarà al cervell, què faré després?.... diuen que la sal conserva... o sigui que no pateixo!
Posted by imma at June 22, 2006 10:27 PM
Comments
La sal també deshidrata, i la pell deshidratada és més lletja i vella...
El Jo del meu blog tampoc no és com el Jo real, és diferent, un personatge inventat.
Au, salut
Posted by: Josep at June 22, 2006 11:07 PM
ei josep!!ara aniré a rentar-me el cabell! tot per culpa teva... si em constipo ja veuràs! rebràs!!!
pel que fa el tema del "jos".. no crec que ni el teu ni el meu jo del bloc siguin del tot un personatge inventat... sempre hi ha alguna cosa del jo Real... tot i que potser modelat i manipulat d'alguna manera... com una espècie de pseudojo poètic.. per dir alguna cosa...
apa petons!!!
Posted by: imma at June 23, 2006 12:09 AM