Novedades en la categoría caps de setmana

anar a dormir tard, llevar-se tard, veure que el dia ha passat sense haver fet res de l'altre món.
veure que torna a fer fred (on pares primavera?). i els mesos avancen, imparables, el temps, com sempre, el temps.

avui he anat a ca la meva àvia, feia dies que tenia aquest deute pendent, anar-la a visitar.
la meva àvia és una dona menudeta tota blanqueta, però amb uns ulls negres i vius. havia sigut molt guapa, una d'aquelles dones que feien caure d'esquena. ara és una àvia guapa i simpàtica. molt xerraire. tot i està malalta al llitet, la notes enèrgica amb ganes d'explicar-te les petites coses que li passen. els anars i venirs de les persones que la vénen a visitar. els seus mals i ais i uis. però no és una àvia que molesti, no, quan parla dels seus mals ho fa d'una manera que, fins i tot, et fa riure. se'n riu dels seus propis mals, i sempre té alguna "parida" i anècdota que fa gràcia. que maca que és ella.

avui també corria per allà el meu avi. són una parella ben original. el meu avi parlant de la granja, dels pocs animals que li queden, del dia a dia. la meva àvia criticant que el món està canviant per a mal, que abans tot era millor. jo, com no recordo com era abans, potser crec que té raó.

el dissabte, no prou lentament com m'agradaria, va avançant, aviat serem diumenge... i dilluns que faré festa :)

i res, com diria en els meus antics diaris que guardava en pany i clau. qui dia passa... :)

bona nit

he dormit fins les tantes de les mil. he dinat, he tornat a mandrejar. he volgut encendre el portàtil, i s'havia mort. moooort!!! sort que en ferran és un manetes i me l'ha recuperat !  GRACIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

porto una samarreta de la botiga de la meva mare i fa molta olor. m'encanten les olors bones. a més és vermella i em queda molt bé. no sé perquè explico aquestes coses, hehe, però a vegades faig posts sense filtrar massa, o sigui poso el que em ve al cap en aquell moment... com un d'aquells experiments surrealistes, o era d'abans dels surrealistes? ara no tinc ganes de buscar...

la rentadora fa tun tun tun tun, es mou... un dia me la trobaré a la terrassa del veí... hola senyor veí, m'estén la roba? total ja tens la rentadora aprop... ara que imaginar-me el veí estenent les meves calcetes i sostens, tampoc és una imatge que m'entusiasmi... aix... nono hahahaa

reprenent el tema de les olors. m'agrada molt l'olor d'escola. bé, no em refereixo a l'olor de quan han fet classe els de sisè, sinó sobretot, l'olor dels colors, dels guixos de la pissarra, dels fulls... sembla estrany, però l'escola fa una olor especial que no la trobes a gaires llocs més..


a vegades em rellegeixo i penso... imma???  pensa abans d'escriure... en comptes de pensar mentre escrius... o pensa abans d'escriure i mentre escrius.. oh...

no se



per cert, el dia era clar
però feia fred, aquella fred que et fa posar una jaqueta gruixuda
i et fa pensar, l'hivern encara és aquí, constant, tot i els seus rajos de sol... que ens enlluernen...

pensant i esperant

la primavera

el cap de setmana ja s'acaba. els diumenges són dies ben estranys, parsimoniosos, com sense vida. els intentes aprofitar al màxim. en el meu cas, dormint, mandrejant... i a la tarda, mirant què faré aquesta setmana. pensant que queda una setmana per endavant... que pot ser llarga, però si me l'agafo amb ganes, fins i tot m'ho puc passar bé. perquè crec que depèn de com, ja em sé agafar les coses amb ganes.
intentaré anar a dormir aviat, perquè sinó el matí no hi ha ni déu que em desperti. ais...
hivern hivern hivern.
uuuuhuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuhuuuuuuuuuuuh


apa bon vespre

Els caps de setmana són per fer un parèntesis entre una setmana i una altra. Els meus caps de setmana són per mandrejar i reflexionar sobre el que he anat fent i sobre el què faré i per tant no faig gaire res. Fa temps que es van acabar aquells caps de setmana on o bé treballava, o bé sortia fins que la nit s'ajuntava amb el dia, si és que va existir mai un cap de setmana així, que ara mateix no recordo.

Em sento molt millor que a principi de curs, a vegades tornava a casa i només tenia ganes de plorar. Plorar i autocastigar-me dient i pensant que era la pitjor mestra que mai ha parit el món. Però, aquests dies han anat passant, no sóc ni millor ni pitjor, ni tan sols diferent. Simplement faig el que puc i a vegades, inclús, més del que puc.

Faig balanç de tot aquests mesos i realment, han passat tantes coses. Batibulls interns que ara no vull explicar, i una adaptació que m'ha costat molt més del que mai hagués pogut imaginar. Ara sembla, però que tot va amunt, que puc avançar, que puc continuar traçant aquell camí que algun dia em vaig dir que traçaria. Entre traç i traç jo, vaig fent.

Els diumenges són per això, per fer filosofies barates. I per acabar, a córrer cuita, de posar notes a més de 100 nens i nenes, els quals... potser els afecta quina nota o quin comentari puc posar. O potser no.

Ara hi torno.