Archivos caps de setmana: Febrero 2008

anar a dormir tard, llevar-se tard, veure que el dia ha passat sense haver fet res de l'altre món.
veure que torna a fer fred (on pares primavera?). i els mesos avancen, imparables, el temps, com sempre, el temps.

avui he anat a ca la meva àvia, feia dies que tenia aquest deute pendent, anar-la a visitar.
la meva àvia és una dona menudeta tota blanqueta, però amb uns ulls negres i vius. havia sigut molt guapa, una d'aquelles dones que feien caure d'esquena. ara és una àvia guapa i simpàtica. molt xerraire. tot i està malalta al llitet, la notes enèrgica amb ganes d'explicar-te les petites coses que li passen. els anars i venirs de les persones que la vénen a visitar. els seus mals i ais i uis. però no és una àvia que molesti, no, quan parla dels seus mals ho fa d'una manera que, fins i tot, et fa riure. se'n riu dels seus propis mals, i sempre té alguna "parida" i anècdota que fa gràcia. que maca que és ella.

avui també corria per allà el meu avi. són una parella ben original. el meu avi parlant de la granja, dels pocs animals que li queden, del dia a dia. la meva àvia criticant que el món està canviant per a mal, que abans tot era millor. jo, com no recordo com era abans, potser crec que té raó.

el dissabte, no prou lentament com m'agradaria, va avançant, aviat serem diumenge... i dilluns que faré festa :)

i res, com diria en els meus antics diaris que guardava en pany i clau. qui dia passa... :)

bona nit