Novedades en la categoría el dia dia
si he de ser sincera, fa moltes setmanes que estic esperant el final de curs. estic una mica cansada, i tinc ganes de descansar, dormir fins a hores intempestives i de poder gaudir de tot el dia per fer el que em doni la gana...
Ais, vacances quin gran invent!!!
Ais, vacances quin gran invent!!!
Falten 19 dies, bé, menys però no em posaré ara a comptar, per acabar el curs amb nens. A l'escola es respira un aire com estrany... molta gent està acabant quadernets a córrer cuita, d'altre ses suposa que ja ha acabat el temari i està improvisant coses... i molts, simplement els deixen sortir al pati... Aquets dies hi ha m´s hores de pati que res més.
Bé, a mi m'han canviat l'horari, com a tothom i ara vaig com desorganitzada. Avui tenia p3 i p4... demà 2n i p5... Cada dia començo a les 8.30... quina son!!! però a les 13.30 ja estic a casa!!!
Com la majoria estic esperant que s'acabi el curs... tinc ganes de vacances, tinc ganes de no tenir horaris, tinc ganes de tenir hores i més hores per mi... per mi i només per mi. Sense pensar en Acis, Nees, danses, avaluacions, programacions setmanals, colors, llapis, gomes, pissarres pautades... claus de sols.. hehe...
D'una cosa sí que estic contenta... que, no hauré de pensar a quin cole estic l'any vinent.. perquè, estaré al mateix.. i de moment... penso que val més boig conegut que sabi per conèixer.
Bona nit.
Bé, a mi m'han canviat l'horari, com a tothom i ara vaig com desorganitzada. Avui tenia p3 i p4... demà 2n i p5... Cada dia començo a les 8.30... quina son!!! però a les 13.30 ja estic a casa!!!
Com la majoria estic esperant que s'acabi el curs... tinc ganes de vacances, tinc ganes de no tenir horaris, tinc ganes de tenir hores i més hores per mi... per mi i només per mi. Sense pensar en Acis, Nees, danses, avaluacions, programacions setmanals, colors, llapis, gomes, pissarres pautades... claus de sols.. hehe...
D'una cosa sí que estic contenta... que, no hauré de pensar a quin cole estic l'any vinent.. perquè, estaré al mateix.. i de moment... penso que val més boig conegut que sabi per conèixer.
Bona nit.
Avui he començat a les 9.30, només d'arribar ja m'han encolomat feina. Anar a fer mitja classe a mig grup perquè els profes estan de colònies amb els de cicle superior. O sigui, que com sempre, pringo.. :)
Estic una mica cansada de les danses, la merda d'haver de "mostrar-les" a tota l'escola, i a suposats pares i mares, és que no pots deixar que al dansa quedi pengim penjam... com algunes vegades faig... perquè en teoria, sovint utilitzo la dansa per reforçar algun ritme, alguna lletra de cançó, o per ballar una estoneta... no, si has de mostrar la dansa ha de quedar bé. I sí, ja sé que els nens facin el que facin sempre fan gràcia i els pares estan encantats.. però, sovint si una cosa surt malament a la que critiguen és a l'especialista. Com si la meva dedicació fos la de "creadora d'espectacles ultra guais"... va no em queixo.. o sí!
Bé, doncs, aquestes últimes sessions són per ballar, i preparar la dansa... i molts, com ara jo mateixa, estem una mica cansats de la dansa :) perfeccionar i perfeccionar... molt antipedagògic tot plegat.
Parlant d'antipedagògic, he descobert un blog, bé, de fet ella m'ha descobert a mi, que m'ha encantat. M'ha agradat la sinceritat, i el punt àcid que li dóna als posts. Mai havia llegit un blog d'una mestra que no fos ultra pedagògica, en plan m'encanten els nens, ella es una mestra, que com moltes, no va escollir aquesta feina per vocació, sinó que hi va arribar de rebot, i així és com ho explica al seu blog. Tot i que, jo que sí que sóc vocacional, sovint hi ha articles que m'hi sento identificada, quines coses :)
Bé, doncs ara li poso un link, perquè no té pèrdua!
Estic una mica cansada de les danses, la merda d'haver de "mostrar-les" a tota l'escola, i a suposats pares i mares, és que no pots deixar que al dansa quedi pengim penjam... com algunes vegades faig... perquè en teoria, sovint utilitzo la dansa per reforçar algun ritme, alguna lletra de cançó, o per ballar una estoneta... no, si has de mostrar la dansa ha de quedar bé. I sí, ja sé que els nens facin el que facin sempre fan gràcia i els pares estan encantats.. però, sovint si una cosa surt malament a la que critiguen és a l'especialista. Com si la meva dedicació fos la de "creadora d'espectacles ultra guais"... va no em queixo.. o sí!
Bé, doncs, aquestes últimes sessions són per ballar, i preparar la dansa... i molts, com ara jo mateixa, estem una mica cansats de la dansa :) perfeccionar i perfeccionar... molt antipedagògic tot plegat.
Parlant d'antipedagògic, he descobert un blog, bé, de fet ella m'ha descobert a mi, que m'ha encantat. M'ha agradat la sinceritat, i el punt àcid que li dóna als posts. Mai havia llegit un blog d'una mestra que no fos ultra pedagògica, en plan m'encanten els nens, ella es una mestra, que com moltes, no va escollir aquesta feina per vocació, sinó que hi va arribar de rebot, i així és com ho explica al seu blog. Tot i que, jo que sí que sóc vocacional, sovint hi ha articles que m'hi sento identificada, quines coses :)
Bé, doncs ara li poso un link, perquè no té pèrdua!
I sempre hi ha qui s'atreveix amb mi, a qüestionar la meva feina, a criticar impunement... perquè sí.. fins i tot d'una manera que evidentment no m'ajuda. Tan sols serveix perquè em senti més incapaç, més petita i poca cosa, en definitiva una merdeta lligada en un pal.
La veritat? no m'esperava aquesta contundència, quan no venia al cas, quan, en teoria estem tots al mateix tren, quan... en teoria estem per apendre els uns dels altres. No sé què passa en aquest món, persones que se suposa que han d'ensenyar uns valors, que ni tan sols els apliquin en les relacions amb els altres.
I encara nosé com és que m'ho deixo fer, com és que continuo amb el cap alt, com és... que no m'ensorro i ho engego tot a cagar.
Sí, sé que em falten moltes coses per apendre, i que els meus mètodes potser no són entesos per ningñu, potser ni per mi mateixa.. però no sé com canviar, ni si tan sol tinc ganes de canviar...
La veritat? no m'esperava aquesta contundència, quan no venia al cas, quan, en teoria estem tots al mateix tren, quan... en teoria estem per apendre els uns dels altres. No sé què passa en aquest món, persones que se suposa que han d'ensenyar uns valors, que ni tan sols els apliquin en les relacions amb els altres.
I encara nosé com és que m'ho deixo fer, com és que continuo amb el cap alt, com és... que no m'ensorro i ho engego tot a cagar.
Sí, sé que em falten moltes coses per apendre, i que els meus mètodes potser no són entesos per ningñu, potser ni per mi mateixa.. però no sé com canviar, ni si tan sol tinc ganes de canviar...
I resulta que estem a mitjans de maig, ni més ni menys que a dia 7... Els dies passen ràpids i sembla que ni tan sols me n'adoni. M'agradaria gaudir d'una vida contemplativa, poder respirar suspirar i passar de tot. Però la meva vida no és gens contemplativa, sempre he d'estar a l'aguait, per alguna ráo o per una altra.
M'agrada la feina que faig i considero, que malgrat tot la meva vocació no minva... Si és que és possible que una vocació pugui minvar... que no és el cas... no ho sé...
El maig m'agrada, és d'aquells mesos que estan allà al mig, què passa al maig? mes de pas, entre la primavera que entra amb força i un estiu que s'acosta...
I sempre estic igual... parlant del temps, i aquest passant... com sempre...
M'agrada la feina que faig i considero, que malgrat tot la meva vocació no minva... Si és que és possible que una vocació pugui minvar... que no és el cas... no ho sé...
El maig m'agrada, és d'aquells mesos que estan allà al mig, què passa al maig? mes de pas, entre la primavera que entra amb força i un estiu que s'acosta...
I sempre estic igual... parlant del temps, i aquest passant... com sempre...
Va passar St Jordi, amb el seu bon dia que il·Luminava tot, les roses a cabassos, els llibres, l'alegria que passa. St Jordi és ben veritat, marca un abans i un després. Després de St Jordi el tercer trimestre es precipita. El pont de l'1 de maig marca el principi de la fi del que serà una primavera on cada vegada fa més calor, i l'estiu cada vegada més proper ens pica l'ullet.
I el temps continua embogit, ara plou, ara fa calor, ara surt el sol, ara s'amaga. Ara fa vent, ara tira a terra la roba estesa, ara... ves a saber!
En el fons m'agrada aquest temps que canvia, és una sorpresa contínua... què farà demà? ens mullarem? ens rostirem? hehe yuuuhuuuu
Per cert, ja sóc Funcionària oficialment, APTA Immaculada Concepció APTA!!! Ara, a viure tota al vida de funcionària... no puc anar a fer el cafè a les 11 i tornar a les 13 per tancar la paradeta? merda.. noooo no puc ser aquest tipus de funcionària, és ben bé, que vaig escollir malament hehehe... bé, què hi farem, un altre dia serà, diuen :)
La primavera em dóna i em roba energia, ara en tinc,ara no. Segurament és perquè no la sé racionar, la gasto innecessàriament... o ves a saber!!!
Vaig a mirar si sopo, o no sopo, o què faig :)
Bona nit!!
I el temps continua embogit, ara plou, ara fa calor, ara surt el sol, ara s'amaga. Ara fa vent, ara tira a terra la roba estesa, ara... ves a saber!
En el fons m'agrada aquest temps que canvia, és una sorpresa contínua... què farà demà? ens mullarem? ens rostirem? hehe yuuuhuuuu
Per cert, ja sóc Funcionària oficialment, APTA Immaculada Concepció APTA!!! Ara, a viure tota al vida de funcionària... no puc anar a fer el cafè a les 11 i tornar a les 13 per tancar la paradeta? merda.. noooo no puc ser aquest tipus de funcionària, és ben bé, que vaig escollir malament hehehe... bé, què hi farem, un altre dia serà, diuen :)
La primavera em dóna i em roba energia, ara en tinc,ara no. Segurament és perquè no la sé racionar, la gasto innecessàriament... o ves a saber!!!
Vaig a mirar si sopo, o no sopo, o què faig :)
Bona nit!!
El temps passa, ens estreny. A mi em passa tan ràpid... diuen que cada vegada passa més ràpid, per allò de la proporció del temps viscut i el que queda per viure... no ho sé...En tot cas el temps m'afecte. El pas del temps i també el temps. Ara plou, ara fa fred, ara em moro de calor, ara estornudo, ara tinc tos, ara... jo què sé!
Sempre, sempre m'ha agradat la primavera, és el renéixer de la natura... però quin renéixer! mai havia sigut al·lèrgica, però ara... em dec està fent vella.
Encara estic a l'escola fent còpies de CDs, sóc una mestra de música pirata que no vegis... Demà fem un taller mega improvisat OT, concurs de música... mare de deu ves a saber com anirà... només espero que molt bé, com sempre... que no se sap ben bé com ni perquè, les coses acaben anant bé... :)
Estic cansada, la primavera l'estènia, el que sigui, em deixa ben feta pols... però tot i així em noto positiva i amb ganes de dir YUUUPIII!!!! crec que intento ser feliç i que el cel, és blau amb núvols blanquets, flojos com ovelles sense esquilar, i els dies passen i ... tot va bé...
gràcies :)
Sempre, sempre m'ha agradat la primavera, és el renéixer de la natura... però quin renéixer! mai havia sigut al·lèrgica, però ara... em dec està fent vella.
Encara estic a l'escola fent còpies de CDs, sóc una mestra de música pirata que no vegis... Demà fem un taller mega improvisat OT, concurs de música... mare de deu ves a saber com anirà... només espero que molt bé, com sempre... que no se sap ben bé com ni perquè, les coses acaben anant bé... :)
Estic cansada, la primavera l'estènia, el que sigui, em deixa ben feta pols... però tot i així em noto positiva i amb ganes de dir YUUUPIII!!!! crec que intento ser feliç i que el cel, és blau amb núvols blanquets, flojos com ovelles sense esquilar, i els dies passen i ... tot va bé...
gràcies :)
Els dijous són llarguíssims. Tinc totes les hores ocupades, primer p3, després primer... a la tarda p4. Al migdia comissió de Jocs Florals i a sobre pati! Vigilar el pati ja m'agrada, però em dóna la sensació que no tinc temps per res.. i és que realment no tinc temps per res. Surto de p3, que normalment m'hi quedo més estona perquè esmorzin, i estiguin ben asseguts i corrents vaig a la sala de mestres a buscar el cafè. El cafè és dolent i amarg, però he descobert que si agafo caputxino és bastant passable...
Al pati pot passar de tot, pots veure com els nens i nenes es relacionen i s'organitzen, imitant jocs que ja els han explicat, o inventant-se nous jocs. Me n'he adonat que quan més grans són, sobretot a partir de cicle mitjà es separen per sexes, de més petits juguen molt més barrejats... segurament serà cosa d'hormones, no ho sé..
Hem fet un mural per la decoració de l'entrada de l'escola, que és el mateix lloc on es repartiran els premis dels Jocs Florals. Me n'he adonat que quan pinto em relaxo i podria passar-m'hi hores... després he recordat que fa molt que no escric ni faig dibuixos... no sé perquè estic passant una època tan poc productiva... és curiós... tampoc em posaré a analitzar-ho...
Avui ha plogut molt, a la sala on pintava hi havia goteres i no me n'he ni adonat. Feia fred però jo estava descalça per poder caminar per sobre el paper del mural i no tacar-lo de terra. La gent em passava pel costat i no em deia res, em deixava treballar. Només he sentit com un nen de sisè deia: Uala! Li he preguntat si li agradava i m'ha dit que sí entusiasmat. Això m'ha fet sentir més feliç, valoro molt l'opinió d'un marrec sense pèls a la llengua, que no pas d'algú que vulgui quedar bé amb mi.
Vaig a descansar... em noto molt cansada... la primavera em deixa ben morta :)
Els dilluns són odiats per molta gent. Jo no l'odio... jo odio els dijous, o els dimecres... perquè ja estic cansada i espero amb ànsies el cap de setmana... com m'estic tornant, mare meva... però els dilluns, mira, encara els puc aguantar força bé... encara estic força descansada, tinc força veu i força ganes...
Avui he arribat al cole molt aviat, eren les 9... i en teoria començo a les 9.30... però per convinar horaris amb en fer que havia d'anar a l'altre escola ho hem fet així...
Avui em quedo a dinar a l'escola... i no m'agrada gens. No m'agrada quedar-me perquè no desconecto mai, i no m'agrada quedar-me perquè el menjar és una mica... ecs ecs fastigós... no m'estranya que els nens deixin mig plat... jo si no tingués tanta gana també ho faria...
A vegades penso en el que exigim als nens... que dibuixin i ho facin bé, que es mengin el menjar que ni tan sols ens agrada a nosaltres... que facin una cosa just en el moment que ens va bé a nosaltres, perquè ve a l'horari perquè toca... sí, ja sé que és inevitable tenir un horari, i que estarem tota la vida, gairebé tots, seguint un horari... de classes, d'oficina, de tot... l'horari ens marca unes pautes per seguir... Potser m'aniria millor anar a renovar el DNI un dimecres a les 3 de la matinada, però ... l'horari marca que només hi puc anar el matí... i pobre de tu que hi vagis massa tard... A mi, potser, com que sóc tan nocturna, potser m'agradaria començar a treballar a les sis de la tarda... i acabar a la matinada.. però no... començo a dos quarts de nou... i si tinc son em foto...
No sé, ja sé que els horaris són els que són... però... després ve la qüestió de fer música... no sempre estem preparats per posar-nos a cantar, vinga ala ala! o per començar a ballar... però tinc un horari i l'he de seguir... i d'aquí menys de mitja hora hauré de fer cantar uns nens que vindran esverats del pati... i així vaig fent camí... fins ves a saber on...
la vida te da sorpresas
sor sor sorpresas te da la vida
a vegades no tinc res clar
a vegades el dia és tan primaveral que més que el 3 de març sembla el 23 :)
immeta amb flors al cap
immeta amb pardalets al cap
immeta
imma si... sóc jo :)
Avui he arribat al cole molt aviat, eren les 9... i en teoria començo a les 9.30... però per convinar horaris amb en fer que havia d'anar a l'altre escola ho hem fet així...
Avui em quedo a dinar a l'escola... i no m'agrada gens. No m'agrada quedar-me perquè no desconecto mai, i no m'agrada quedar-me perquè el menjar és una mica... ecs ecs fastigós... no m'estranya que els nens deixin mig plat... jo si no tingués tanta gana també ho faria...
A vegades penso en el que exigim als nens... que dibuixin i ho facin bé, que es mengin el menjar que ni tan sols ens agrada a nosaltres... que facin una cosa just en el moment que ens va bé a nosaltres, perquè ve a l'horari perquè toca... sí, ja sé que és inevitable tenir un horari, i que estarem tota la vida, gairebé tots, seguint un horari... de classes, d'oficina, de tot... l'horari ens marca unes pautes per seguir... Potser m'aniria millor anar a renovar el DNI un dimecres a les 3 de la matinada, però ... l'horari marca que només hi puc anar el matí... i pobre de tu que hi vagis massa tard... A mi, potser, com que sóc tan nocturna, potser m'agradaria començar a treballar a les sis de la tarda... i acabar a la matinada.. però no... començo a dos quarts de nou... i si tinc son em foto...
No sé, ja sé que els horaris són els que són... però... després ve la qüestió de fer música... no sempre estem preparats per posar-nos a cantar, vinga ala ala! o per començar a ballar... però tinc un horari i l'he de seguir... i d'aquí menys de mitja hora hauré de fer cantar uns nens que vindran esverats del pati... i així vaig fent camí... fins ves a saber on...
la vida te da sorpresas
sor sor sorpresas te da la vida
a vegades no tinc res clar
a vegades el dia és tan primaveral que més que el 3 de març sembla el 23 :)
immeta amb flors al cap
immeta amb pardalets al cap
immeta
imma si... sóc jo :)
Feia dies que no escrivia des de l'escola. La sala d'ordinadors està buida, tan sols se sent la remor dels diferents pcs i del meu teclejar. No sé perquè, però sempre vaig al mateix pc, seré dona de costums?
Tinc ganes que s'acabi la setmana, no perquè hagi sigut una setmana dolenta, sinó perquè ja començo a notar-me una mica cansada. Segurament és perquè últimament vaig a dormir massa tard, catxins! El cafè, a vegades, no pot amb tot hehe.
Sento com la primavera s'està acostant, ja sé que falta gairebé un mes.. però.. les flors les veig a cada pas, el cel blau m'enlluerna, i els gats del meu terrat
La janis, estava ben alterada perquè no sabia què coi eren els crits de les cries de gat... pobreta. Va sortir a la terrasseta i mirava un costat i a l'altre...
Ja ho diuen... el febrer mes dels gats ^^
mewwwwwwww
Tinc ganes que s'acabi la setmana, no perquè hagi sigut una setmana dolenta, sinó perquè ja començo a notar-me una mica cansada. Segurament és perquè últimament vaig a dormir massa tard, catxins! El cafè, a vegades, no pot amb tot hehe.
Sento com la primavera s'està acostant, ja sé que falta gairebé un mes.. però.. les flors les veig a cada pas, el cel blau m'enlluerna, i els gats del meu terrat
La janis, estava ben alterada perquè no sabia què coi eren els crits de les cries de gat... pobreta. Va sortir a la terrasseta i mirava un costat i a l'altre...
Ja ho diuen... el febrer mes dels gats ^^
mewwwwwwww
coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
altres coses
