Novedades en la categoría el dia dia

Va passar St Jordi, amb el seu bon dia que il·Luminava tot, les roses a cabassos, els llibres, l'alegria que passa. St Jordi és ben veritat, marca un abans i un després. Després de St Jordi el tercer trimestre es precipita. El pont de l'1 de maig marca el principi de la fi del que serà una primavera on cada vegada fa més calor, i l'estiu cada vegada més proper ens pica l'ullet.


I el temps continua embogit, ara plou, ara fa calor, ara surt el sol, ara s'amaga. Ara fa vent, ara tira a terra la roba estesa, ara... ves a saber!

En el fons m'agrada aquest temps que canvia, és una sorpresa contínua... què farà demà? ens mullarem? ens rostirem? hehe yuuuhuuuu

Per cert, ja sóc Funcionària oficialment, APTA Immaculada Concepció APTA!!! Ara, a viure tota al vida de funcionària... no puc anar a fer el cafè a les 11 i tornar a les 13 per tancar la paradeta? merda.. noooo no puc ser aquest tipus de funcionària, és ben bé, que vaig escollir malament hehehe... bé, què hi farem, un altre dia serà, diuen :)

La primavera em dóna i em roba energia, ara en tinc,ara no. Segurament és perquè no la sé racionar, la gasto innecessàriament... o ves a saber!!!

Vaig a mirar si sopo, o no sopo, o què faig :)

Bona nit!!

El temps passa, ens estreny. A mi em passa tan ràpid... diuen que cada vegada passa més ràpid, per allò de la proporció del temps viscut i el que queda per viure... no ho sé...En tot cas el temps m'afecte. El pas del temps i també el temps. Ara plou, ara fa fred, ara em moro de calor, ara estornudo, ara tinc tos, ara... jo què sé!

Sempre, sempre m'ha agradat la primavera, és el renéixer de la natura... però quin renéixer! mai havia sigut al·lèrgica, però ara... em dec està fent vella.

Encara estic a l'escola fent còpies de CDs, sóc una mestra de música pirata que no vegis... Demà fem un taller mega improvisat OT, concurs de música... mare de deu ves a saber com anirà... només espero que molt bé, com sempre... que no se sap ben bé com ni perquè, les coses acaben anant bé... :)

Estic cansada, la primavera l'estènia, el que sigui, em deixa ben feta pols... però tot i així em noto positiva i amb ganes de dir YUUUPIII!!!! crec que intento ser feliç i que el cel, és blau amb núvols blanquets, flojos com ovelles sense esquilar, i els dies passen i ... tot va bé...

gràcies :)

Els dijous són llarguíssims. Tinc totes les hores ocupades, primer p3, després primer... a la tarda p4. Al migdia comissió de Jocs Florals i a sobre pati! Vigilar el pati ja m'agrada, però em dóna la sensació que no tinc temps per res.. i és que realment no tinc temps per res. Surto de p3, que normalment m'hi quedo més estona perquè esmorzin, i estiguin ben asseguts i corrents vaig a la sala de mestres a buscar el cafè. El cafè és dolent i amarg, però he descobert que si agafo caputxino és bastant passable...

Al pati pot passar de tot, pots veure com els nens i nenes es relacionen i s'organitzen, imitant jocs que ja els han explicat, o inventant-se nous jocs. Me n'he adonat que quan més grans són, sobretot a partir de cicle mitjà es separen per sexes, de més petits juguen molt més barrejats... segurament serà cosa d'hormones, no ho sé..

Hem fet un mural per la decoració de l'entrada de l'escola, que és el mateix lloc on es repartiran els premis dels Jocs Florals. Me n'he adonat que quan pinto em relaxo i podria passar-m'hi hores... després he recordat que fa molt que no escric ni faig dibuixos... no sé perquè estic passant una època tan poc productiva... és curiós... tampoc em posaré a analitzar-ho...

Avui ha plogut molt, a la sala on pintava hi havia goteres i no me n'he ni adonat. Feia fred però jo estava descalça per poder caminar per sobre el paper del mural i no tacar-lo de terra. La gent em passava pel costat i no em deia res, em deixava treballar. Només he sentit com un nen de sisè deia: Uala! Li he preguntat si li agradava i m'ha dit que sí entusiasmat. Això m'ha fet sentir més feliç, valoro molt l'opinió d'un marrec sense pèls a la llengua, que no pas d'algú que vulgui quedar bé amb mi.

Vaig a descansar... em noto molt cansada... la primavera em deixa ben morta :)

Els dilluns són odiats per molta gent. Jo no l'odio... jo odio els dijous, o els dimecres... perquè ja estic cansada i espero amb ànsies el cap de setmana... com m'estic tornant, mare meva... però els dilluns, mira, encara els puc aguantar força bé... encara estic força descansada, tinc força veu i força ganes...

Avui he arribat al cole molt aviat, eren les 9... i en teoria començo a les 9.30... però per convinar horaris amb en fer que havia d'anar a l'altre escola ho hem fet així...

Avui em quedo a dinar a l'escola... i no m'agrada gens. No m'agrada quedar-me perquè no desconecto mai, i no m'agrada quedar-me perquè el menjar és una mica... ecs ecs fastigós... no m'estranya que els nens deixin mig plat... jo si no tingués tanta gana també ho faria...

A vegades penso en el que exigim als nens... que dibuixin i ho facin bé, que es mengin el menjar que ni tan sols ens agrada a nosaltres... que facin una cosa just en el moment que ens va bé a nosaltres, perquè ve a l'horari perquè toca... sí, ja sé que és inevitable tenir un horari, i que estarem tota la vida, gairebé tots, seguint un horari... de classes, d'oficina, de tot... l'horari ens marca unes pautes per seguir... Potser m'aniria millor anar a renovar el DNI un dimecres a les 3 de la matinada, però ... l'horari marca que només hi puc anar el matí... i pobre de tu que hi vagis massa tard... A mi, potser, com que sóc tan nocturna, potser m'agradaria començar a treballar a les sis de la tarda... i acabar a la matinada.. però no... començo a dos quarts de nou... i si tinc son em foto...

No sé, ja sé que els horaris són els que són... però... després ve la qüestió de fer música... no sempre estem preparats per posar-nos a cantar, vinga ala ala! o per començar a ballar... però tinc un horari i l'he de seguir... i d'aquí menys de mitja hora hauré de fer cantar uns nens que vindran esverats del pati... i així vaig fent camí... fins ves a saber on...

la vida te da sorpresas
sor sor sorpresas te da la vida

a vegades no tinc res clar

a vegades el dia és tan primaveral que més que el 3 de març sembla el 23 :)

immeta amb flors al cap
immeta amb pardalets al cap
immeta

imma si... sóc jo :)

Feia dies que no escrivia des de l'escola. La sala d'ordinadors està buida, tan sols se sent la remor dels diferents pcs i del meu teclejar. No sé perquè, però sempre vaig al mateix pc, seré dona de costums?

Tinc ganes que s'acabi la setmana, no perquè hagi sigut una setmana dolenta, sinó perquè ja començo a notar-me una mica cansada. Segurament és perquè últimament vaig a dormir massa tard, catxins! El cafè, a vegades, no pot amb tot hehe.

Sento com la primavera s'està acostant, ja sé que falta gairebé un mes.. però.. les flors les veig a cada pas, el cel blau m'enlluerna, i els gats del meu terrat

La janis, estava ben alterada perquè no sabia què coi eren els crits de les cries de gat... pobreta. Va sortir a la terrasseta i mirava un costat i a l'altre...

Ja ho diuen... el febrer mes dels gats ^^


mewwwwwwww

i passen els dies, com sempre. el blog testimoni del pas del temps. d'un temps que passi i deixa petjada. un hivern sec i no massa fred. i alarmes de sequera i talls d'aigua a dojo.

últimament estic bastant positiva. avui fins i tot m'he atrevit a mostrar  aquella part de mi més boig. deia ximpleries i feia el tonto a la sala de mestres. no sé si és bo o és dolent. però, en el fons, sembla que estigui més còmode... no tan encarcarada i pensant a veure què pensaran.:) quines coses.

ara, de cop m'he posat a tremolar de fred. buuuuf... de dia s'hi està bé, però de nits em congelo. si no estàs pas a prop d'una bona estufa... ais... sempre em queixo hehe.

he desenterrat el pirata malaveu, demà els hi explicaré als nens de primer... a veure què tal va... espero que bé. fa temps que no l'explico... l'hauré de tornar a fullejar a veure què ^^....


i passen els dies....


i cada dia estem més a primavera... aquesta primavera, que sempre es fa esperar.

Els blogs són somnis, com la vida. :)

¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.


Pedro Calderón de la Barca

Estic una mica farta, emprenyada, fastiguejada i de tot una estona llarga llarga llarga i llarga.
Començo des del principi... Fa com més d'un mes em van mangar la cartera. Tota sorpresa jo, a les cinc de la tarda d'un divendres, vaig adonar-me que la meva estimadíssima cartera no estava al lloc on havia d'estar. Primer vaig pensar que, despistada com sóc, me la devia haver deixat a ves a saber quin lloc, no vaig desconfiar ni un sol moment de ningú. Quina bona fe que tinc oi? Doncs res, la cartera no apareixia per enlloc. Finalment, vaig decidir anar als mossos a denunciar el robatori...

Uns dies més tard, vaig donar la notícia a l'escola, i em van dir que hi havien hagut alguns robatoris, però que ara feia temps que no passava. Em vaig quedar ben parada, sospitar dels meus propis alumnes, ja era anar més enllà del que m'imaginava...

Al cap de pocs dies, va aparèixer la meva cartera, aquí no és lloc per explicar com ho vaig fer ni res perquè aparegués... si algú vol saber-ho envio mail.. o no :P Però la cartera estava sense els documents principals: DNI, Carnet de conduir... per tant, em vaig quedar indocumentada igual...

Bé, doncs, vaig aprofitar que havia "perdut" els documents i me'ls havia de renovar per força, per posar en català el meu nom... i aquí comença una odissea.

Vaig haver d'esperar un me sper canviar el nom del castellà al català i un cop canviat, avui vaiga fer la renovació i em diuen que he d'esperar com dos dies perquè han de posar en ordre la base de dades... jo flipava i em volia morir. He hagut de lluitar per un papert en el qual diu que m'estic renovant el DNI... perquè l'home aquell no em volia ni donar allò.. total tot un desastre... i fa mesos que vaig indocumentada...

Buuuf... quin rollo



Estic estressada només de pensar-hi!

Tinc tot de mocs (que bonic ale ale que queda això), el nas tapat, el cap entèrbolinat, la panxa xofi xofi... Tot un plegat de símptomes, i merdes. Però el més fotut de tot és que no tinc veu. En tinc, però és aspra i ronca, i difícilment podria cantar.... una mica... bé....

Per tant... segon dia sense anar a l'escola... i em sento... no massa bé...

O.o

Intentaré fer feina, però ara també em fa una mica de mal el cap..

ara diré una cosa absurda: NO M'AGRADA ESTAR MALALTA!!!!

he avisat que seria absurda :P