Archivos el dia dia: Noviembre 2007

És curiós com canvia la vida, i la perspectiva que tens d'aquesta. Quan estudiava i treballava els caps de setmana, recordo que quan arribava el divendres se'm feia una muntanya, perquè havia de treballar i clar, em feia mandra. Quan arribava diumenge, pensava que el dilluns, si volia podia descansar i no anar a classe. Ara, cada dia hi penso al matí en no anar a classe, però resulta que ara en sóc la mestra.

Avui, com tots els divendres, ha sigut esgotador. Vaig fer-me l'horari tan malament com vaig saber. Fins a mitjans setmana tinc un horari bastant bo. Però a partir de dijous, concretament el dijous i el divendres, tinc totes les hores plenes. Arriba el divendres de 3-5 i estic cansada i rebentada. Als alumnes els passa el mateix, cansats i rebentats. A sobre tenen educació física abans, i els de 4-5 sembla que faci classe a marmotes hiperactives.

A les cinc, em quedo sempre a recollir una mica la classe. No sóc especialment ordenada ni organitzada, però estic coneguen gent que ho és molt menys que jo. Intento tenir les coses una mica "al seu lloc", però sovint, arribo un dia i ja no tinc res al seu lloc. No em queixo gaire, perquè penso que depèn de com em queixi se'm pot girar a la contra.

Aquest món, és un món d'aparences. I de persones interessades, crec que, i ara sembla que em tiri floretes, poca gent com jo va a "la seva" sense intentar ser interessades per autobeneficiars-se a lo bèstia. quin molt de cards.

Estic llegint una novel·la de pa sucat amb oli. Ja serà la segona que llegeixo aquest curs d'aquest tipus. Què m'està passant? Acabaré veient escenes de matrimoni? Això mai!!!
.

 avui tenia els nens de primer, pintant una cançó. això no m'agrada gens fer-ho, perquè a plàstica es passen hores pintant, però... mira.. a vegades estic cansada i això va molt bé...

mentre els nens pintaven el ninot de neu, estava fent manualitats amb unes tisores... i puuumba, no se com coi ho he fet, però me fotut un cop amb les tisores dins el nas i ha començat a sortir sang a dojo, a dooojoooo. Els nens alucinant... i jo, ara viiinc! els he hagut de deixar sols, he anat a la farmaciola i he dit a un profe que corria per allà que em vigilés els nanos. i no parava de rajar i rajar sang. sang sang sang... fins que al final he tornat a classe amb un cotonet. i encara em raja sang.


resum del matí: matí gore a la classe de música.

nens no feu això a casa vostra. :P

Fa dies, que no sé perquè tinc ganes d'escriure. Potser escric deixalles, però m'és ben igual.
Avui he anat a dinar a un restaurant pizzeria. gairebé arribo tard a classe i això m'ha estressat.
Estava molt cansada i notava que els nens i nenes ho notaven. Hem fet les cançons i hem ballat, com sempre, però he vist que cantaven la cançó amb menys energia. Al adonar-me d'això, he intentat canviar l'actitud. Els nens d'infantil imiten tot el que veuen, i al veure'm com "desinflada" de cansament, ells també ho mig estaven.

A les cinc he sortit ben cansada, no ho entenc pas el dimecres entro a mig matí, com pot ser que estigui tan cansada? no ho entendré mai.

Després faig un curset de com ensenyar història de l'art a nens i nenes de primària.. i de moment... no m'està acabant de convèncer.

Tinc son, estic cansada, sento com l'estufa d'aire calent em bufa l'esquena. En ferran fa deures. La nit ja se'ns ha engolit.

I demà, dijous.