Archivos el dia dia: Diciembre 2007

Feia gairebé dos anys que no passava per una perruqueria. Imagina! de quan vivia a girona als pisos de montilivi! dos anys, que han passat rapidíssims. per què passen tan ràpids els anys?
La noia de la pelu em volia esquilar, m'estava a punt d'agafar un manyoc gran gran de cabells, però li he fet cara de... "si fas això.... mmmm te'n recordaràs de mi"... i al final només m'ha tallat les puntes i m'ha escalat la part de davant. M'ha quedat bastant  bé. de fet m'ha quedat molt igual al que ja tenia, que de fet era el que volia.

Mai havia tingut el cabell tan llarg com ara...

Avui anava per Palafrugell i m'he trobat molts alumnes meus, els hi fa il·lusió, suposo, veure que alguna vegada surto de l'escola. tenia alumnes que creien que vivía a l'escola. Tu vius a l'escola, oi? no... No? i on vius?

És curiós, per ells pensar que tinc vida fora d'allà deu ser... com quan jo anava a les monges i no les imaginava "viure"... ara que elles sí que vivien a l'escola. hehe...


Últimament escric... que no escric, vaig pensant i dic... que poc currat, són pensaments del dia vessats a la babalà. Aquest blog, com tot, té dies i dies hi ha que dies té.

Hi ha dies que ompliria pàgines i pàgines de paraules tan boniques que fan desmaiar... i d'altres que sóc tan prosaica, que marejo.

Per tant, bona nit.

Emma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Mariaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!! Us trobaré a faltar per cap d'any!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
MAMA PAPAPAPAMAMAMAAPAPAPAAPAMAAMAMAAPAAPA

aix

:)

Sempre parlo de eternitat i bla bla bla. L'eternitat pot ser infinitament agradable si es tracte d'alguna cosa infinitament agradable, però... que un dia se't faci etern i no sàpigues com podràs fer perquè et passin les hores...
però acaben passant...
estic cansada i sí, els dies se m'estan fent eterns... demà divendres! VISCA!

Avui al matí tenia molta son, m'he ficat dins la dutxa i sentia com l'aigua, molt calenta anva rodolant, esquena avall, cul avall, per les cames fins els peus, i s'escolava... fins al riu. Gasto massa aigua, a vegades em sento culpable, però, no ho puc evitar, són uns minuts de plaer, sóc capaç d'aïllar-me del món, de pensar en que tot és possible, encara que sigui mentida.

Al sortir al carrer, he vist el meu cotxe tot glaçat, semblava un glaçó d'aquells que posen a dins el got de la cocacola, sigui estiu hivern, nevi o plogui. He arribat a l'escola gairebé mitja hora tard, però, ningú se n'ha adonat perquè tenia hora de treball personal, i de moment ningú ho controla...

Les classes han anat bé, estic contenta d'aquest grup, m'ho passo bé i riem molt... a la tarda, com sempre pensaré una altra cosa, però bé, no es pot tenir tot, diuen, en aquesta vida.

Demà és el concert de nadal, tinc moltes ganes que passi tot ja, i fer festa i dormir. Tinc molta son.  Ja no sé si tinc son, mandra o totes les coses juntes.

Però bé, malgrat tot em sento feliç.

Els caps de setmana són per fer un parèntesis entre una setmana i una altra. Els meus caps de setmana són per mandrejar i reflexionar sobre el que he anat fent i sobre el què faré i per tant no faig gaire res. Fa temps que es van acabar aquells caps de setmana on o bé treballava, o bé sortia fins que la nit s'ajuntava amb el dia, si és que va existir mai un cap de setmana així, que ara mateix no recordo.

Em sento molt millor que a principi de curs, a vegades tornava a casa i només tenia ganes de plorar. Plorar i autocastigar-me dient i pensant que era la pitjor mestra que mai ha parit el món. Però, aquests dies han anat passant, no sóc ni millor ni pitjor, ni tan sols diferent. Simplement faig el que puc i a vegades, inclús, més del que puc.

Faig balanç de tot aquests mesos i realment, han passat tantes coses. Batibulls interns que ara no vull explicar, i una adaptació que m'ha costat molt més del que mai hagués pogut imaginar. Ara sembla, però que tot va amunt, que puc avançar, que puc continuar traçant aquell camí que algun dia em vaig dir que traçaria. Entre traç i traç jo, vaig fent.

Els diumenges són per això, per fer filosofies barates. I per acabar, a córrer cuita, de posar notes a més de 100 nens i nenes, els quals... potser els afecta quina nota o quin comentari puc posar. O potser no.

Ara hi torno.

Estic molt cansada, hem fet assaig general de totes les nadales que dirigeixo i m'han esgotat l'energia. Com sempre em sorprenen, perquè després de totes les enfadades i totes les males estones que hem passat, se saben les lletres i fins i tot... les canten força bé. estic contenta. Dimarts que ve serà el dia que cantarem al teatre municipal.
quins nervis.

Però, igualment, tinc ganes que passin ja els dies i arribin les vacances. Tinc la reserva d'energies a punt d'esgotar-se.

que tard que és i encara no dormo. clar, què més vols imma dormint tot el dia!
però demà m'espera un dia intens de museus! VISCA!

Sento com criden els nens al pati, és increible les ganes que tenen de cridar. Sovint a classe, el crit impera. Intento, com a bona mestra de música, fomentar la parla no estrident, i foragitar els crits, però sovint em contradic i jo també crido. I a vegades el crit és la reina de la festa desbancant-me a mi. Ho odio.

No aconsegueixo fer classes "normals", no sé com m'ho faig, però sovint me n'adono que sóc jo que esbero als nens. Sí... quan aconsegueixo tenr-los asseguts i atents, faig alguna cosa que... els fica altre cop com cabretes. Perquè, resulta, que jo també sóc una cabreta. I segurament, sóc més cabreta jo que ells.

L'altre dia, a l'hora de flauta, estàvem tocant un vals... i vaig acabar ballant un vals. Tots rient i fent xerinola. Ais, no sé si aprendran res... Però riure ho fem un rato llarg...

Avui és dilluns, altra vegada. Començament de setmana, mandres matinals, 15 minuts tard, hora personal desaprofitada i un llarg etcètera.

Ahir vaig arribar tard al concert benèfic, bé, resulta que havíem quedat una hora abans, i jo no me'n vaig enterar. Últimament no sé pas en quin món visc, però potser en aquest no. Com pot ser que m'oblidés? O el que encara és més fort, que ni tan sols me n'enterés? Era lògic no? Si tens un concert, el més normal és ser-hi abans, per les proves de so, per preparar la coral i un llarg etcètera. Vaig quedar com aquella passota, que en el fons no sóc, perquè encara m'estic menjant la bola... però de totes maneres hi vaig quedar. Sóc un cas sense remei.

De totes maneres, el concert va ser un èxit i tots vam dirigir molt bé i els nens van cantar amb moltes ganes. Em vaig emocionar i tot.

Avui estic mirant dibuixos de Nadal... perquè els nens pintin mentre escoltem música. No és que estigui manta, no, el que passa és que amb els de cicle inicial hem acabat gairebé tota la programació, ens "sobra" temps, i amb els pocs dies que tinc abans de Nadal, no tinc ganes de començar tema nou... A més la classe està molt poc Nadalenca.

En fi, vaig a mirar si faig alguna cosa de profit...

Bon dia!!!!

Per cert, gràcies emma per la web, està molt xula, un canvi de look genial m'encanta, i això de les etiquetes i categories és la monda lironda!!!

GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!