Archivos el dia dia: Enero 2008

Tinc tot de mocs (que bonic ale ale que queda això), el nas tapat, el cap entèrbolinat, la panxa xofi xofi... Tot un plegat de símptomes, i merdes. Però el més fotut de tot és que no tinc veu. En tinc, però és aspra i ronca, i difícilment podria cantar.... una mica... bé....

Per tant... segon dia sense anar a l'escola... i em sento... no massa bé...

O.o

Intentaré fer feina, però ara també em fa una mica de mal el cap..

ara diré una cosa absurda: NO M'AGRADA ESTAR MALALTA!!!!

he avisat que seria absurda :P

Segons el comptador d'entrades de posts del movable type, avui per avui, aquest és el 1036 post que escric. Feia dies que veia que tenia 900 i algo posts escrits, i pensava fer un "article" conmemoratiu dels 1000. Però com sempre, l'imma és massa despistada i ara ja en porto 1036.

Sovint reflexiono del perquè escric un blog, de fet, he tingut molts alts i baixos, èpoques que fins i tot, he estat temptada de borrar-lo, o simplement de deixar d'escriure públicament, i fer com quan tenia 14 anys que escrivia en un quadernet que guardava gelosament perquè ningú llegís el que allà hi posava... però bé, han passat els mesos, els anys, i encara estic aquí publicant obertament els meus pensaments, les meves neures, les meves tristeses, les meves alegries... Realment, encara no sé el perquè ho faig. Però això, segurament, és com la vida mateixa, per molt que reflexionis sobre el seu significat, del perquè estem aquí, de quina és la nostra funcionalitat, o no-funcionalitat, les teories ens porten per camins ... totuosos? no ho sé, això ho sabrà millor l'emma :) o no..

Una cosa és segura, ja porto més de 1000 posts, o fins i tot 2000? (no crec) si comptem l'anterior blog de blogia... he anat fent camí, com tots i tothom, m'han passat coses, he acabat dos carreres, he treballat en mil i un llocs diferents fins a trobar el que anomeno "meu lloc", he fet amics nous, n'he deixat de "vells" enrera. M'he qüestionat el perquè de tot plegat més de mil vegades, he cantat al paisatge, m'he cagat en tot el que es mou. He estimat, he dubtat de tot, he cregut tenir-ho tot per la mà i poc després he vist que tot se m'escapava... he crescut i m'he vist petita. Tot, com la vida mateixa un batibull de pensaments i fets que per molt que siguin analitzats, segurament no arribarem a cap conclusió, o potser, ves a saber, potser sí, però com alguns diuen, "Ara no toca" :)

Són les 10 del matí, estic a l'escola, sento aquella olor d'escola, veig que tinc un munt de coses per endreçar, sento moure's les cadires al pis de dalt, se m'acluquen els ulls, NECESSITO un CAFÈ!! ara anirem de concert, Jazz... a veure com serà...

Quan anava cap a l'escola veia el cel lleugerament enteranyinat de núvols blancs, finíssims, com ratllats amb un boli de punta fina. Els rajos de llum es filtraven entre ells, ara, aquests núvols ja han desaparegut, el sol llueix, sembla primvera... el sol entra per les escletxes de les persianes de la meva classe. S'hi està bé, ara es podria aturar el temps, aniria a la platja a passejar la Janis, menjaria un gelat de maduixa, i deixaria que la brisa em pentinés els rínxols.


Bon dia,

imma

Bé, tampoc em vull flipar i començar a dir que tot és meravellós i que visca el pa i visca el vi... i visca la mare que em va parir.. però realment he començat aquest segon trimestre amb una mirada molt més optimista. Segurament és perquè he començat amb energies renovades, perquè ahir només vaig tenir 4 classes... perquè avui començo a les 11 (per cert si no m'afanyo faré tard...) Però estic molt molt bé, amb ganes de tirar el segon trimestre (que és molt curt) endavant...

Ara a l'escola m'hi sento molt millor, bé m'he adaptat... segurament...  o potser sóc jo que veig les coses i me les prenc amb més optimisme... com sempre, la mare tenia raó :)

Bé, aniré a fer alguna cosa de profit. M'he llevat, he fet una rentadora, he rentat els plats, he imprès una factura que m'han de pagar... quantes coses!!! hehe


bé, encara arribaré tard!!!!