Archivos el dia dia: Febrero 2008

Feia dies que no escrivia des de l'escola. La sala d'ordinadors està buida, tan sols se sent la remor dels diferents pcs i del meu teclejar. No sé perquè, però sempre vaig al mateix pc, seré dona de costums?

Tinc ganes que s'acabi la setmana, no perquè hagi sigut una setmana dolenta, sinó perquè ja començo a notar-me una mica cansada. Segurament és perquè últimament vaig a dormir massa tard, catxins! El cafè, a vegades, no pot amb tot hehe.

Sento com la primavera s'està acostant, ja sé que falta gairebé un mes.. però.. les flors les veig a cada pas, el cel blau m'enlluerna, i els gats del meu terrat

La janis, estava ben alterada perquè no sabia què coi eren els crits de les cries de gat... pobreta. Va sortir a la terrasseta i mirava un costat i a l'altre...

Ja ho diuen... el febrer mes dels gats ^^


mewwwwwwww

i passen els dies, com sempre. el blog testimoni del pas del temps. d'un temps que passi i deixa petjada. un hivern sec i no massa fred. i alarmes de sequera i talls d'aigua a dojo.

últimament estic bastant positiva. avui fins i tot m'he atrevit a mostrar  aquella part de mi més boig. deia ximpleries i feia el tonto a la sala de mestres. no sé si és bo o és dolent. però, en el fons, sembla que estigui més còmode... no tan encarcarada i pensant a veure què pensaran.:) quines coses.

ara, de cop m'he posat a tremolar de fred. buuuuf... de dia s'hi està bé, però de nits em congelo. si no estàs pas a prop d'una bona estufa... ais... sempre em queixo hehe.

he desenterrat el pirata malaveu, demà els hi explicaré als nens de primer... a veure què tal va... espero que bé. fa temps que no l'explico... l'hauré de tornar a fullejar a veure què ^^....


i passen els dies....


i cada dia estem més a primavera... aquesta primavera, que sempre es fa esperar.

Els blogs són somnis, com la vida. :)

¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.


Pedro Calderón de la Barca

Estic una mica farta, emprenyada, fastiguejada i de tot una estona llarga llarga llarga i llarga.
Començo des del principi... Fa com més d'un mes em van mangar la cartera. Tota sorpresa jo, a les cinc de la tarda d'un divendres, vaig adonar-me que la meva estimadíssima cartera no estava al lloc on havia d'estar. Primer vaig pensar que, despistada com sóc, me la devia haver deixat a ves a saber quin lloc, no vaig desconfiar ni un sol moment de ningú. Quina bona fe que tinc oi? Doncs res, la cartera no apareixia per enlloc. Finalment, vaig decidir anar als mossos a denunciar el robatori...

Uns dies més tard, vaig donar la notícia a l'escola, i em van dir que hi havien hagut alguns robatoris, però que ara feia temps que no passava. Em vaig quedar ben parada, sospitar dels meus propis alumnes, ja era anar més enllà del que m'imaginava...

Al cap de pocs dies, va aparèixer la meva cartera, aquí no és lloc per explicar com ho vaig fer ni res perquè aparegués... si algú vol saber-ho envio mail.. o no :P Però la cartera estava sense els documents principals: DNI, Carnet de conduir... per tant, em vaig quedar indocumentada igual...

Bé, doncs, vaig aprofitar que havia "perdut" els documents i me'ls havia de renovar per força, per posar en català el meu nom... i aquí comença una odissea.

Vaig haver d'esperar un me sper canviar el nom del castellà al català i un cop canviat, avui vaiga fer la renovació i em diuen que he d'esperar com dos dies perquè han de posar en ordre la base de dades... jo flipava i em volia morir. He hagut de lluitar per un papert en el qual diu que m'estic renovant el DNI... perquè l'home aquell no em volia ni donar allò.. total tot un desastre... i fa mesos que vaig indocumentada...

Buuuf... quin rollo



Estic estressada només de pensar-hi!