Archivos escola: Enero 2008

Ahir a la reunió de cicle ens van passar les dades generals dels alumnes del cole. La majoria de classes de l'escola tenen, pel cap baix, un 48-50% d'alumnat de procedència immigrant. És un percentatge bastant elevat... però el que m'ha sorprès és que als cursos més baixos el percentatge augmenta, fins al cas més extrem del 68%. Les procedències són diverses, però la que més presència té és la d'origen magrebí.
Aquestes dades m'han sorprès, creia que ja tenia consciència de la diversitat dels meus alumnes, però al veure-ho de forma gràfica me n’ha fet agafar més..

El post anterior, pessimista, on deia que sovint em dono de menys, que sovint em veig petita davant segons quines circumstàncies... avui puc dir, i he de dir, que realment amb uns nivells tan diferenciats, amb uns alumnes on els únics hàbits que  tenen sovint són els d'estomacar-se els uns als altres... , la feina, encara que amb petits resultats... en el fons és bona...

Ara mateix acabo de tenir aquesta classe (la del 68% d’alumnant immigrat), me'ls mirava, i els veia tan esveradots, la majoria no escoltaven, ni tan sols callaven 2 minuts per escoltar " la clau màgica" que fa possible que les notes puguin tenir el seu nom... He hagut d'acabar la classe de maneres surrealistes, asseguts fent una mena de "relaxació" improvisada. He anat notant com es calmaven, aquell neguit que no els deixa parar de moure's molestar-se, pegar-se, aixecar-se, impulsos de parlar a l'hora...

és el meu segon any, encara em queda molt per aprendre, els meus recursos són limitats, estic lluitant per "controlar" (no m'agrada la paraula control) un grup desbocat el qual tan sols veig una hora i mitja a la setmana.  La  feina dels especialistes... sovint és com un bolet que apareix allà al mig... si a sobre és el primer any que et veuen, i que cada any van canviant de mestra, de maneres de fer... de... buuf un llarg etcètera... encara resulta més difícil.

reflexionar tot això m'ajuda a veure-hi més clar,  o potser no...

després de veure aquest percentatge, em pregunto.. quin sentit té fer aules només per immigrants? hehe, no seria millor disminuir les ratios a les escoles? posar més mestres? assessorar millor en tots els aspectes socials, educatius, familiars? no sé, no sé cap on anem, ni tan sols sé cap on vaig jo...


quin embolic...

Aquest trimestre no tinc la pressió d'un concert final "allò de quedar bé davant dels pares i davant dels altres mestres". Per tant, puc fer les classes més "lliures". Aquest trimestre treballo molt el moviment, sobretot amb els cursos més baixos, infantil i Cicle inicial. Avui, que només faig infantil i inicial, acabaré el dia com si hagués fet aeròbic de dos quarts de nou fins les cinc. A vegades crec que hauria de tenir un cos de sílfide o d'atleta i no aquest cos tovet i de núvol de primavera (que bonic eeh) hehe, però mira, naturalesa? genètica? No ho sé... En tot cas m'agraden molt les sessions que estic fent. Amb tan poques hores a la setmana de música a vegades és impossible acabar tot el contingut i que ho assoleixin i buuf.. m'estressa. Però, amb la tipologia que tinc de nens i nenes, crec que si quan acaben sisè tenen unes nocions bàsiques i una sensació que música és "guai" doncs, ja estaré més que contenta. Sempre hi ha algú que després li vénen més ganes i s'apunta a música fora de l'escola... tot i que ja sé que la gran majoria no tenen aquesta possibilitat.... ais...
És un dilema... tot plegat.. no vull dir que no faci llenguatge musical més "formal", que també en faig, fem fitxes i reconeixen els ritmes i ja comencem amb les notes, el pentagrama etc... però la música, crec, s'ha de viure i s'had e sentir... s'ha de gaudir s'ha d'estimar, per poder després extreure el llenguatge més formalitzat en paper i llàpis... no sé, tot això són pensaments bessats aquí, realment no tinc prou experiència encara, per saber si realment el que estic fent està bé o no...

és tan complicat que no hi vull ni pensar hehe.

bon dia

Bé, tampoc em vull flipar i començar a dir que tot és meravellós i que visca el pa i visca el vi... i visca la mare que em va parir.. però realment he començat aquest segon trimestre amb una mirada molt més optimista. Segurament és perquè he començat amb energies renovades, perquè ahir només vaig tenir 4 classes... perquè avui començo a les 11 (per cert si no m'afanyo faré tard...) Però estic molt molt bé, amb ganes de tirar el segon trimestre (que és molt curt) endavant...

Ara a l'escola m'hi sento molt millor, bé m'he adaptat... segurament...  o potser sóc jo que veig les coses i me les prenc amb més optimisme... com sempre, la mare tenia raó :)

Bé, aniré a fer alguna cosa de profit. M'he llevat, he fet una rentadora, he rentat els plats, he imprès una factura que m'han de pagar... quantes coses!!! hehe


bé, encara arribaré tard!!!!

mama
què?
tinc febre..
a veure.. no dona no en tens...
que sí.. mira el termòmetre marca 45
si tinguessis 45 graus de febre estaries morta...
no mama... noo
què tens?
res, estic malalta, no podré anar al cole...
vinga filla... a dormir...
vale mama... pro acotxa'm
sí filla sí...
bona nit
bona nit