Archivos escola: Marzo 2008

L'altre dia comentava que a l'escola ja he trencat aquell gel que hi havia. Vull dir, que al principi de curs em feia com cosa entrar a la sala de professors i que ningú em saludés o simplement em fes por saludar per no ser benvinguda, o no sé... entrar a la sala de professors i veure que tothom parlava del no res amb tothom i que jo era una mena de ombre que passava per allà. Ja veus, sempre el meu egocentrisme acusat. Però han anat passant els dies i l'imma és la que esperen, i jo com sempre actuo i faig el que esperen que faci.

Sempre tinc alguna cosa per explicar, me n'he adonat i veig, que la gent no explica massa com li va a les classes. o ben poca gent ho fa.. en canvi jo.. no paro... d'explicar com em va i de dir "parides" que normalment fan pixar de riure a mig personal. No em desagrada aquesta manera de fer meva... mira, dec ser així. Entrar a la sala de professors i  ser ara, ben revuda amb algun acudit, o bé amb alguna pregunta que implica una resposta més o menys divertida. Ara, no m'importa quedar-me allà, fent feina o simplement prenent un cafè horrible de la màquina horrible, llegint el diari i rient de les històries tontes que s'hi arriben explicar. O simplement, passant pàgina d'una revista escolar caducadíssima. O fent petites excursions als ordinadors dels professors per veure si el meu mail, revistat 40 vegades hi ha algun correu nou que em digui que no tinc reunió.

La quotidianitat de l'escola no em desagrada, ara s'hi respira un bon ambient, fins i tot em "parla" i em somriu el borde que va està com 4 mesos sense tornar-me la salutació... i fins i tot crec que la meva feina es valora... una mica...

Costa, costa integrar-se en aquest món... costa trobar el teu lloc en una multitud de persones...

No sé, per què sempre faig el que s'espera que faci?

segurament dec ser així.

Avui és l'últim dia abans de la setmana santa. Aquest trimestre m'ha passat molt ràpid. De fet, tot el temps em passa ràpid, les hores els dies... Tot sembla que s'escoli ràpidament, miro el calendari i veig que som mitjans de març, i encara recordo quan el dia 1 de gener em despertava pensant, ja estema 2008...

Avui no tinc gaires classes, he vingut molt d'hora a l'escola, igualment, però els nens i nenes que havia de fer la sessió estan d'excursió. Per tant, m'he passat mig matí pululant a la sala de professors, bevent cafès i llegint el diari. Com si fos diumenge... No m'he atrevit a arribar tard, ni a sortir de l'escola... ni res de res... estic aquí i nar-hi nant.

D'aquí cinc minuts tocarà la sirena del pati, odio aquella sirena, sembla d'una fàbrica, preferiria un so més agraït i bonic.. però jo, com sempre sembla que visqui en els mons de yuppi... no sé perquè em fixo en aquestes coses,segurament, com dirien molts, perquè sóc " de música" ves a saber!!

Estic cansada, tot i que el trimestre passi ràpid, noto que s'ha acabat... i això em dóna una sensació de cansamet genera...

Acaba de sonar la sirena, ara la sala de profes s'omplirà i jo pitjaré el botó de publicar... sense repassar sense corregir...

Com sempre, tal com raja :)


Bon dia!

Els dilluns són odiats per molta gent. Jo no l'odio... jo odio els dijous, o els dimecres... perquè ja estic cansada i espero amb ànsies el cap de setmana... com m'estic tornant, mare meva... però els dilluns, mira, encara els puc aguantar força bé... encara estic força descansada, tinc força veu i força ganes...

Avui he arribat al cole molt aviat, eren les 9... i en teoria començo a les 9.30... però per convinar horaris amb en fer que havia d'anar a l'altre escola ho hem fet així...

Avui em quedo a dinar a l'escola... i no m'agrada gens. No m'agrada quedar-me perquè no desconecto mai, i no m'agrada quedar-me perquè el menjar és una mica... ecs ecs fastigós... no m'estranya que els nens deixin mig plat... jo si no tingués tanta gana també ho faria...

A vegades penso en el que exigim als nens... que dibuixin i ho facin bé, que es mengin el menjar que ni tan sols ens agrada a nosaltres... que facin una cosa just en el moment que ens va bé a nosaltres, perquè ve a l'horari perquè toca... sí, ja sé que és inevitable tenir un horari, i que estarem tota la vida, gairebé tots, seguint un horari... de classes, d'oficina, de tot... l'horari ens marca unes pautes per seguir... Potser m'aniria millor anar a renovar el DNI un dimecres a les 3 de la matinada, però ... l'horari marca que només hi puc anar el matí... i pobre de tu que hi vagis massa tard... A mi, potser, com que sóc tan nocturna, potser m'agradaria començar a treballar a les sis de la tarda... i acabar a la matinada.. però no... començo a dos quarts de nou... i si tinc son em foto...

No sé, ja sé que els horaris són els que són... però... després ve la qüestió de fer música... no sempre estem preparats per posar-nos a cantar, vinga ala ala! o per començar a ballar... però tinc un horari i l'he de seguir... i d'aquí menys de mitja hora hauré de fer cantar uns nens que vindran esverats del pati... i així vaig fent camí... fins ves a saber on...

la vida te da sorpresas
sor sor sorpresas te da la vida

a vegades no tinc res clar

a vegades el dia és tan primaveral que més que el 3 de març sembla el 23 :)

immeta amb flors al cap
immeta amb pardalets al cap
immeta

imma si... sóc jo :)