Novedades en la categoría nits

fa dies que estic contenta. després d'alguna baixada inesperada d'inseguretat, sempre ella, present allà tocant la pera...

la primavera, mica en mica va vinguent
verda
fresca
mimosa
ametllers
colors vius


:)

jo floreixo amb ella

Sóc un animal nocturn, la nit em desvetlla el dia m'enlluerna. De fet tinc son però no tinc ganes de pensar que demà m'he d'aixecar, i tenir lleganyes als ulls tot el dia.
Quins pensaments més absurds.

Però a vegades tot pot arribar a ser absurd.

Ei! no és cap post pessimista ni res d'això, què va! Simplement, que el surrealisme a vegades s'apodera de mi, de la meva vida del meu entorn.

Absurd elevat a la dècima potència.

Absurd lligat a les nostres vides, a les coses que fem, a les que deixem de fer.

RESUM: vaig a dormir.

mama
què?
tinc febre..
a veure.. no dona no en tens...
que sí.. mira el termòmetre marca 45
si tinguessis 45 graus de febre estaries morta...
no mama... noo
què tens?
res, estic malalta, no podré anar al cole...
vinga filla... a dormir...
vale mama... pro acotxa'm
sí filla sí...
bona nit
bona nit

a vegades, de cop i volta penso que no en sabré prou. parlo de tot en general, de la vida, del meu dia dia, de la convivència, d'estimar, de somriure , d'ensenyar. per què? segurament per culpa de l'autoestima, sempre igual ella em deixa, ara em ve a buscar ara em deixa... i em trobo, de cop i volta dins una mena de tobogan de sensacions. avui estic contenta, d'aquí unes hores dubto de tot. hi ha gent que diu que això és gairebé com una malaltia. no pot ser bo.. però bé, tampoc vull començar a pensar en termes apocalíptics... no sempre es pot ser forta, ni sempre pots ser la millor, o al revés....

m'agrada parlar amb certa gent perquè porta bon rollo, ja sé que queda així com.. estrany, però hi ha gent que no se sap com amb 4 paraules, de cop i volta m'ajuda... i em fa sentir millor i puc... tirar endavant.. sí, la necessitem la gent.. aquesta vull dir...

m'agrada que hi hagi gent així i sobretot, em sento afortunada per de tant en tant, trobar-me'ls pel camí... encara que només sigui de passada.

Quan estava escrivint el post que ve a continuació, la Maria (no poso link) m'ha fet un comentari. Hem tingut un pensament paral·lel.. perquè en aquell moment exacte jo posava que us trobava a faltar... aix.... són guais els pensaments sincronitzats, i mira que em passa poc sovint :) i quan em passa és geninininininaaal .

Us estimo petites floretes salvatges precioses maques, bufones, petoneres de mel i mató.

:)

Nadal és una marató de sopars, dinars petons i abraçades. Alguns dinars volguts, alguns sopars no desitjats, alguns petons apreciats d'altres... fets a l'aire.
Avui he acabat la segona tanda, dinar i sopar. dinar sense massa comentaris. Sopar amb retrobaments.

Sempre penso que si hi ha gent que fa molt temps que no veus deu ser per alguna cosa, no res dolent, però no ho se. Tinc coneguts i persones que havien sigut molt importants a la meva vida, que ara tan sons veig d'un any per altre, d'una festa absurda a altre. Aquest sopar no ha sigut cap accepció. Però malgrat tot m'ho he passat bé, tots continuem sent els mateixos. Buscant el nostre camí, cap algun lloc. Alguns ja estan assentats i ja tenen clar el què faran, que seran i el que són. D'altres es mantenen en una eterna joventut, disbauxa  i rauxa.

Aquest sopars estan plens de converses buides, o potser no, o potser totes les converses ho són un pèl de buides. Fàctiques? No carburo massa bé. Tinc son se m'acluquen els ulls. I no sé pensar.

No sé on incloure'm, dins els de la joventut eterna, no crec, dins dels de la vida feta, potser. No ho sé.

No tinc ganes de pensar-hi, no vull està dins de cap motlle.

a la festa he vist molts bollicaos, tallats dins el mateix patró, era així jo també? tallada en el mateix patró?

no ho sé