Archivos nits: Diciembre 2007

Quan estava escrivint el post que ve a continuació, la Maria (no poso link) m'ha fet un comentari. Hem tingut un pensament paral·lel.. perquè en aquell moment exacte jo posava que us trobava a faltar... aix.... són guais els pensaments sincronitzats, i mira que em passa poc sovint :) i quan em passa és geninininininaaal .

Us estimo petites floretes salvatges precioses maques, bufones, petoneres de mel i mató.

:)

Nadal és una marató de sopars, dinars petons i abraçades. Alguns dinars volguts, alguns sopars no desitjats, alguns petons apreciats d'altres... fets a l'aire.
Avui he acabat la segona tanda, dinar i sopar. dinar sense massa comentaris. Sopar amb retrobaments.

Sempre penso que si hi ha gent que fa molt temps que no veus deu ser per alguna cosa, no res dolent, però no ho se. Tinc coneguts i persones que havien sigut molt importants a la meva vida, que ara tan sons veig d'un any per altre, d'una festa absurda a altre. Aquest sopar no ha sigut cap accepció. Però malgrat tot m'ho he passat bé, tots continuem sent els mateixos. Buscant el nostre camí, cap algun lloc. Alguns ja estan assentats i ja tenen clar el què faran, que seran i el que són. D'altres es mantenen en una eterna joventut, disbauxa  i rauxa.

Aquest sopars estan plens de converses buides, o potser no, o potser totes les converses ho són un pèl de buides. Fàctiques? No carburo massa bé. Tinc son se m'acluquen els ulls. I no sé pensar.

No sé on incloure'm, dins els de la joventut eterna, no crec, dins dels de la vida feta, potser. No ho sé.

No tinc ganes de pensar-hi, no vull està dins de cap motlle.

a la festa he vist molts bollicaos, tallats dins el mateix patró, era així jo també? tallada en el mateix patró?

no ho sé